Xipre ha vetat les sancions de la Unió Europea contra el règim bielorús d'Alexandr Lukaixenko fins que el bloc europeu faci el mateix amb Turquia per la disputa del gas a Mediterrani. Els ministres d'exteriors de la UE tenien sobre la taula aquest dilluns una llista de sancions que incloïa Lukaixenko i uns quaranta als càrrecs del seu govern, però Xipre s'ha negat a aprovar-la si no s'apliquen també sancions contra Ankara.

"No és un obstacle de fons sobre la situació a Bielorússia", ha puntualitzat la ministra espanyola d'Exteriors, Arancha González Laya. Els líders europeus intentaran superar aquest bloqueig a la cimera de dijous.

Els 27 van acordar a l'agost aplicar represàlies per la "repressió" a Bielorússia i fa un mes que treballen en una llista negra de responsables que veuran congelats els seus béns i no podran entrar a la UE un cop es ratifiqui.

La UE no reconeix les eleccions del 9 d'agost a Bielorússia, ja que considera que "no van ser ni lliures ni justes" i ha condemnat reiteradament la "violència" de les autoritats bielorusses davant les protestes "pacífiques" de la ciutadania. Els 27 reclamen una "transició democràtica pacífica" al país.

El conflicte entre Xipre i Turquia

Turquia i Xipre porten ja més de mig segle immersos en un conflicte que té com a qüestió de rerefons el control i la sobirania de la illa. El 1974 Turquia va envair mitja illa després que un cop d'Estat intentés annexionar-la a Grècia. A principis del nou segle, les disputes es van incrementar arran del descobriment de diversos jaciments d'hidrocarburs al mar d'Israel i, concretament també al sud de l'illa. 

Turquia, que ha fracassat en l'intent de trobar hidrocarburs al nord de l'illa, vol que els beneficis del gas es reparteixin a tots els països de la zona. El govern xipriota demana, a canvi, un acord de reunificació de l'illa, el qual no sembla que es pugui aconseguir a curt termini. 

Aquestes prospeccions que realitza el règim de Recep Tayyip Erdoğan són considerades il·legals per part de la UE, ja que són en aigües de sobirania o se solapen amb zones econòmiques exclusives de Grècia i Xipre.

La cleca de Xipre a la UE

Ara, amb les sancions al règim bielorús, Xipre ha vist la seva oportunitat de destapar la doble vara de la UE, que sempre s'ha mostrat molt menys contundent amb països amb els quals vol evitar problemes. Turquia és un exemple clar, Espanya n'és l'altre. El primer, a causa dels tractats que fins ara bloquejaven l'arribada de milers d'immigrants i refugiats al vell continent. El segon, pel fet de ser una de les economies més importants de la Unió.

Imatge principal: El president de Xipre, Nicos Anastasiades | Efe