El debat sobre l’augment de la inversió en defensa ha situat Espanya en una cruïlla tant en l'àmbit intern com extern. Mentre el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, no fixa terminis però es mostra disposat a gastar més davant del Congrés dels Diputats, el secretari general de l’OTAN, Mark Rutte, afirma que Espanya “vol arribar al 2% aquest estiu”, referint-se al percentatge del PIB destinat a la despesa militar. El recordatori del líder de l’Aliança Atlàntica llançat des de Varsòvia xoca amb la visió antibel·licista d’alguns dels socis dels socialistes a la cambra baixa. Enmig d’aquesta tessitura, l’exmandatari neerlandès ha tornat a recordar que si no es compleixen els compromisos, podria intervenir “un home molt pacient de Washington”, en una clara al·lusió al president nord-americà Donald Trump.
Des de la seva arribada a l’escalafó més alt de l’OTAN, Rutte ha insistit una vegada i una altra sobre la necessitat d’augmentar la despesa en defensa dels països membres de l’organització. Més encara quan l’amenaça des del cantó rus assola Europa i incrementa el temor de les nacions occidentals de veure’s enmig d’una guerra, si Putin així ho decideix. En aquest context, el neerlandès demana un compromís immediat mentre Sánchez reitera la intenció d’assolir el famós 2% abans del 2029, però sense especificar una data concreta per a aquest objectiu. Aquesta discrepància ha generat tensions en un moment en què l’Aliança Atlàntica pressiona els seus membres per incrementar la inversió militar.
Les advertències de Rutte han despertat la resposta de la Moncloa. Segons fonts governamentals citades per El País, Sánchez va comunicar al secretari general de l’OTAN que efectivament Espanya “intentarà acostar-se el màxim possible al 2% a l’estiu”, però que això dependrà del percentatge final del PIB en despesa militar amb què es tanqui l’exercici de 2024. A més, el gabinet socialista ha expressat sorpresa per les declaracions del secretari general de l’Aliança Atlàntica, considerant-les “inapropiades”, i ha sol·licitat aclariments al respecte.
Un Congrés dividit
La manca de suports parlamentaris al Congrés per incrementar la inversió en defensa és evident, amb divisions fins i tot dins de l’executiu. Mentre el PSOE defensa l’augment de la despesa militar alineant-se amb els compromisos europeus, els seus socis de Sumar i altres partits d’investidura mostren reticències. Actualment, Espanya destina un 1,28% del PIB en defensa, situant-se a la cua dels membres de l’OTAN en aquest aspecte. Assolir el 2% aquest estiu suposaria destinar aproximadament 31.832 milions d’euros, una xifra que es considera inviable amb els pressupostos actuals. Les xifres fan pensar que el debat s’intensificarà a la pròxima cimera de l’Aliança Atlàntica que se celebrarà al juny a la Haia, on Espanya haurà de clarificar la seva posició i compromisos en matèria de defensa.