Entre els anys 1932 i 1933, el poble ucraïnès va experimentar una fam que va acabar amb la vida de milions de persones, conegut com a Holodomor. Aquesta gran fam que va afectar altres territoris de la Unió Soviètica es va donar en ple procés de col·lectivitzacions de terres. La sospita de què el govern de Ióssif Stalin podia haver promogut aquesta fam de forma artificial fa anys que ronda davant de la negativa de tota mena de governs que han desfilat pel Kremlin. Ara, el Bundestag ha reconegut aquest succés com un genocidi davant la indignació de Rússia.
Les autoritats russes consideren que aquest moviment per part de la cambra baixa alemanya és un intent de justificar la "demonització de Rússia". "Al mateix temps (els diputats alemanys) silencien que la terrible fam campava llavors no només a Ucraïna sinó també a tot el territori del nostre país, segant milions de vides", ha assenyalat el ministeri d'Exteriors rus, segons recull Efe.
La diplomàcia russa sosté que els legisladors de la coalició governant a Alemanya recolzen "aquest mite politicoideològic (el genocidi) encoratjat per les autoritats ucraïneses per iniciativa de forces ultranacionalistes, nazis i russòfobes". "Estem davant d'un nou intent de justificar i impulsar la campanya de demonització de Rússia que porta a terme Ucraïna", remarquen des d'Exteriors.
Els arguments del Bundestag
El Bundestag "comparteix la classificació historicopolítica" dels fets com a "genocidi" que suggereixen les interpretacions contemporànies, afirma la moció, ratificada per una majoria parlamentària. La moció apunta que la mort de milions d'ucraïnesos per inanició no va ser el resultat de males collites, sinó que va ser responsabilitat del Govern soviètic, encapçalat per aquell temps per Stalin. "Només a l'hivern del 1932-1933 van morir d'inanició a Ucraïna entre 3 i 3,5 milions de persones", remarca el text. La moció conclou instant el govern alemany a donar suport a la commemoració de les víctimes de l'Holodomor i obstaculitzar els intents de Rússia d'imposar la narrativa històrica "unilateral" sobre els fets.
Els diputats de la coalició de Govern de socialdemòcrates, verds i liberals, així com l'oposició conservadora -grups que havien presentat la resolució- han votat a favor, mentre que els ultradretans d'Alternativa per Alemanya (AfD) i el partit d'esquerres Die Linke s'han abstingut. "Els paral·lelismes amb la situació actual no es poden passar per alt, un altre cop un dictador al Kremlin intenta subjugar, destruir Ucraïna", va afirmar abans de la votació un dels impulsors del gest, el diputat verd Robin Wagener.