La vicepresidenta segona del govern espanyol, Yolanda Díaz, viatjarà aquest cap de setmana a l'Argentina per participar el pròxim dilluns dia 12 en un acte de suport a la seva homòloga argentina, Cristina Fernández de Kirchner, que aquest dimarts va ser condemnada per corrupció a sis anys de presó. L'acte, organitzat pel fòrum polític i acadèmic Grupo de Puebla, comptarà amb la presència de la mateixa Cristina Fernández, del president argentí, Alberto Fernández, i de cinc expresidents iberoamericans. Té com a objectiu denunciar que la vicepresidenta argentina és víctima d'un cas de lawfare. 

Yolanda Díaz donarà suport a Cristina Kirchner a Buenos Aires

Grupo de Puebla, que està conformat per una seixantena de líders progressistes de Llatinoamèrica, ha organitzat aquest acte, que sota el nom "Voluntat popular i democràcia: del partit militar al partit judicial, les amenaces a la democràcia” organitzarà diverses taules de debat. Díaz encapçalarà una de les taules, i una altra estarà liderada per l'expresident espanyol José Luis Rodríguez Zapatero. Les altres estaran a càrrec d'expresidents d'esquerres de diversos països de Sud-amèrica, com ara Evo Morales, de Bolívia; Rafael Correa, d'Equador; Pepe Mujica, de l'Uruguai; i Ernesto Samper, de Colòmbia. 

Tanmateix, el propòsit central de l'acte és traslladar un "suport transversal" a Cristina Fernández, que consideren que "ha estat víctima d'un judici polític orquestrat per la dreta amb operadors de la Justícia i mitjans de comunicació per treure-la del debat democràtic". 

L'actual vicepresidenta argentina, que va governar el país entre el 2007 i el 2015, va ser condemnada aquest dimarts a 6 anys de presó i inhabilitació perpètua per exercir càrrecs públics per haver defraudat a l'administració pública amb la concessió irregular de 51 obres viàries durant els governs kirchneristes (2003-2015).

Cristina Fernández de Kirchner, víctima d'un cas de lawfare?

L'anomenat "Cas Vialitat" va començar el 2019, i és previsible que s'allargui més, ja que la sentència contra Kirchner encara no és ferma i es pot recórrer a dues instàncies més, fins a arribar a la Cort Suprema. D'altra banda, el càrrec de vicepresidenta que ostenta Fernández de Kirchner li atorga la condició d'aforada, amb la qual cosa la inhabilitació i la condemna de presó no es produiran de moment. 

En conèixer-se la notícia, Fernández va pronunciar un discurs de prop d'una hora en el qual va negar les acusacions i va refermar la seva innocència. La vicepresidenta va denunciar haver estat víctima del que ha denominat "partit judicial", un aparell "paraestatal" que en consonància amb els poders empresarials i mediàtics assegura que la persegueix per evitar que continuï en política. Fins i tot va relacionar la sentència condemnatòria amb l'intent d'assassinat que va patir el passat setembre. 

Un element que dona suport a la vicepresidenta és un escàndol publicat pel mitjà Página 12, que denuncia que diversos jutges, entre els quals es trobava l'instructor de la causa contra Kirchner, així com empresaris i polítics van reunir-se a la casa del multimilionari Joe Lewis, amic de l'expresident Mauricio Macri, fet que posaria en dubte la imparcialitat dels magistrats. 

Des de Grupo de Puebla han equiparat el procés judicial contra la vicepresidenta al d'altres dirigents progressistes de Llatinoamèrica, com ara el brasiler Luis Inácio Lula da Silva, o Rafael Correa a l'Equador. Consideren que es tracta de "guerres jurídiques" que busquen menyscabar el lideratge de figures polítiques progressistes i debilitar "els projectes polítics inspirats en la llibertat, la justícia social i la sobirania" per imposar un govern afí als poders econòmics.