Zelàndia, el continent més submergit de la Terra, té ara menys secrets que abans. Un grup de científics neozelandesos ha elaborat ara un mapa més refinat de Zelàndia a partir de mostres de roques dragades que han permès descobrir secrets sobre el seu origen fa més de 80 milions d'anys.

D'on ve el nom de Zelàndia?

Zelàndia, el nom del qual va ser proposat per primera vegada pel geofísic Bruce Luyendyk el 1995, és un continent de 4,9 milions de quilòmetres quadrats situat al sud-oest del Pacífic i que està submergit en un 94%. L'altre 6% del continent –que en total ocupa una superfície equivalent a la meitat d'Europa– el conformen Nova Zelanda i altres illes limítrofes, ressalta Efe.

Zelandia –també coneguda com Te Riu-a-Māui (nom maori) o Tasmantis– formava part del territori del gran supercontinent prehistòric Gondwana, que va ser dividit fa milions d'anys a causa de l'acció de forces geològiques.

La divisió, segons apunten investigacions anteriors, va donar lloc a l'inici dels sis continents que hi ha avui i va resultar, a més, en la creació de Zelàndia, el setè continent i que es va començar a submergir fa uns 23 milions d'anys.

Un continent submergit 

Precisament perquè està submergit sota l'oceà, els estudis de la seva suposada forma i estructura són complexos, per la qual cosa hi ha diverses inconsistències entre les diferents indagacions.

Ara, tal com destaca la mateixa agència, els científics del centre de recerca geocientífica de Nova Zelanda (GNS, en anglès) van fer servir nous esforços per refinar els mapes existents de Zelàndia i així revelar importants característiques geològiques de la regió.

Per això, van elaborar un nou mapa geològic, publicat aquest mes a la revista científica Tectonics que recull Efe, que cobreix uns 1,5 milions de quilòmetres quadrats de la part submergida del continent, a través de l'estudi de mostres de roques recollides d'afloraments insulars, xenòlits volcànics i pous de prospecció petrolífera.

Al costat de l'anàlisi de les dades sísmiques de la regió, els científics han aconseguit elaborar el mapa més refinat de tot el continent de Zelàndia, que mostra no només la ubicació de l'eix de l'arc magmàtic del continent submergit, sinó que també descobreix alguns dels misteris i, per tant, queden secrets revelats. 

Surten a la llum els secrets més ben guardats de Zelàndia

Anteriorment, patrons geològics trobats a l'Antàrtida occidental insinuaven la possibilitat d'una zona de subduccó -com es coneix científicament el lliscament de la vora d'una placa de l'escorça terrestre per sota de la vora d'una altra- a prop de l'altiplà oceànic Campbell, davant de la costa occidental de Nova Zelanda.

Tot i això, la nova anàlisi del material recol·lectat no ha mostrat senyals d'anomalies magnètiques en aquesta àrea, per la qual cosa les noves dades suggereixen que el Sistema d'Anomalies Magnètiques de Campbell es va produir durant el procés d'estirament i separació de Godwana.

El grup de científics, liderats pel geòleg Nick Mortimer, proposa a més a més que aquest estirament va portar a una ruptura, que finalment va resultar en la creació del fons oceànic que constitueix les parts inferiors del continent Zelàndia.

Estudis previs apunten que després de la separació, Zelandia, amb un gruix de l'escorça que va de 10 a 30 quilòmetres, va travessar per diferents fases de deformació intracontinental fins a acabar amb la seva actual forma i localització.