El president ucraïnès, Volodímir Zelenski, ha afirmat aquest dimarts que no hi haurà Minsk 3, en referència als acords internacionals per posar fi a la guerra al Donbass, i s'ha expressat en contra d'un alto el foc immediat amb Rússia. "En el punt en què estem, no estem llestos per a un alto el foc. Ja expliquem que no hi haurà Minsk 3, ni Minsk 5, Minsk 7, etcètera. No jugarem a aquests jocs," ha dit el mandatari durant una roda de premsa a Kíiv. Preguntat per l'interès d'Ucraïna a posar fi a la guerra abans de l'hivern, Zelenski va destacar que si les hostilitats acaben ara, el país perdrà la meitat del seu territori.
Un alto el foc ara mateix suposaria una "trampa", ha assegurat, ja que posteriorment les negociacions portarien "anys" i passat un temps Rússia tornaria a atacar i intentaria en aquesta ocasió de fer-se amb Mikolàiv i Odessa, a la costa del mar Negre. "I després voldran tornar, per exemple, a buscar la nostra capital," ha constatat. "Estabilitzar la situació on les tropes estan estacionades ara mateix per apaivagar d'alguna manera la Federació Russa és una cosa que l'Estat ucraïnès no farà. Volem aconseguir molt abans de l'hivern", ha assenyalat Zelenski i destaca Efe.
La roda de premsa va tenir lloc després de la segona trobada virtual de la Plataforma de Crimea, en què van participar telemàticament caps d'Estat i ministres d'Exteriors de països aliats d'Ucraïna per recolzar la reintegració de la península. El secretari d'Estat nord-americà, Anthony Blinken, va declarar en aquest sentit durant la reunió que "cal continuar insistint que Crimea és Ucraïna, igual que Donetsk i Lugansk són Ucraïna i cada part del territori ucraïnès ocupat és Ucraïna", segons li ha citat l'agència Ukrinform. Ha advocat a més per continuar incrementant la pressió sobre Moscou "fins que siguin respectats plenament els drets i la sobirania del poble ucraïnès".
Què són els acords de Minsk?
Els ja famosos acords de Minsk –també coneguts per Minsk II, perquè hi va haver un Minsk I– es van firmar el 2015 a Minsk, capital de Bielorússia, per posar punt final a la guerra a l'est d'Ucraïna. Uns acords que mai no s'han acabat de complir perquè la guerra continua. Ara, però, com s'ha pogut comprovar, s'estan posant sobre la taula de nou per rebaixar les tensions. El document de l'Acord té 13 punts redactats amb l'objectiu de resoldre la guerra a l'est del país que va començar el 2014, entre el govern central de Kíiv i els de les autoproclamades repúbliques de Donetsk i Lugansk. Unes repúbliques que Rússia podria reconèixer com a repúbliques independents ben aviat. Un fet que, com no podria ser d'una altra manera, la Unió Europea ja ha condemnat.
Ucraïna demana presència permanent a Zaporíjia
El Govern d'Ucraïna ha dit aquest dimarts que ha demanat a l'Organisme Internacional per a l'Energia Atòmica (OIEA) que consideri la possibilitat d'establir una presència permanent a la central nuclear de Zaporíjia fins que les autoritats del país recuperin el control d'aquesta instal·lació, actualment a les mans de l'exèrcit rus. Així ho ha explicat l'ambaixador ucraïnès davant de l'ONU, Sergiy Kyslytsya, durant una reunió del Consell de Seguretat centrada en la situació d'aquesta planta, que recentment ha estat objecte d'atacs repetits que han generat una important alarma internacional.
Des de juny, l'OIEA intenta enviar una missió d'experts per avaluar la situació de la central i, amb suport de les Nacions Unides, ha redoblat els esforços després dels recents bombardejos. Kyslytsya ha dit que el seu país ha respost aquest dimarts a una carta remesa la setmana passada per aquest organisme sobre l'organització d'aquesta visita i ha assenyalat que l'itinerari proposat pot ser "en general acceptable", tot i que considera que encara cal tancar certs detalls sobre seguretat. En aquesta resposta, Ucraïna ha plantejat també la possibilitat que els experts romanguin a Zaporíjia "fins que les autoritats competents recuperin el control", atesa la greu amenaça que hi ha per a la seguretat nuclear.
Imatge principal: el president del país, Volodímir Zelenski, després de la cimera sobre Crimea / Efe