El president ucraïnès, Volodímir Zelenski, ha declarat aquest dimecres en una roda de premsa celebrada a Kíiv que espera que els EUA prenguin “mesures contundents” contra Rússia si el Kremlin rebutja l'alto el foc inicial de 30 dies que ja ha acceptat Kíiv a proposta de Washington. “Mesures contundents respecte a la part russa. Així ho entenc, que podem comptar amb aquestes mesures contundents. Ara com ara no conec detalls, però ens referim a sancions i a reforçar Ucraïna”, ha destacat Zelenski.
El president ucraïnès ha afegit que espera que els EUA facin valer el lema amb què l'administració de Donald Trump defineix la seva política exterior, 'pau a través de fortalesa', en cas que el president rus, Vladímir Putin, no accepti la treva proposada per Washington com a primer pas cap a la pau. En ser preguntat sobre les probabilitats que l'alto el foc d'un mes acceptat per Ucraïna entri en vigor, Zelenski ha contestat que depèn "al 100%" de Rússia i de si Putin està interessat en la pau o vol "continuar matant" gent.
El president ucraïnès també ha reafirmat que està disposat a signar l'acord econòmic que proposa els EUA per recuperar els diners invertits a donar suport a Ucraïna i per finançar la reconstrucció del país amb els beneficis que generi l'explotació dels recursos naturals ucraïnesos. “Ucraïna està preparada per signar l‟acord marc. Com un primer pas. Nosaltres sempre ho hem dit”, ha declarat. El secretari d'Estat nord-americà, Marco Rubio, ha assenyalat als mitjans que avui espera contactes amb Moscou respecte a la proposta d'una treva, si bé va reconèixer que la seva resposta és incerta.
El Kremlin no contesta a la proposta de treva de 30 dies
El Kremlin no ha contestat aquest dimecres a la proposta de treva de 30 dies acceptada ja per Ucraïna en espera que el secretari d'Estat dels EUA, Marco Rubio, l'informi sobre els resultats de les negociacions amb Kíiv. "Suposem que, com s'ha dit a Jiddah, el secretari d'Estat Rubio i l'assessor per a seguretat nacional (Mike) Waltz ens informaran a través de diversos canals sobre els detalls de les negociacions i sobre el que s'ha acordat", ha dit Dmitri Peskov, portaveu presidencial, a la roda de premsa telefònica diària.
Peskov ha subratllat que abans de prendre qualsevol decisió Moscou "ha de rebre aquesta informació" i ha afegit que Rússia té previst mantenir contactes amb funcionaris nord-americans. "Tampoc descartem que pugui sorgir el tema d'una conversa telefònica al màxim nivell. Si sorgeix aquesta necessitat, serà organitzada amb celeritat. Els canals de diàleg amb els nord-americans ja existents permetran fer-ho en un termini força curt de temps", ha destacat.
Una conversa telefònica d'alt nivell
Es referia a una possible conversa entre els presidents rus, Vladímir Putin, i nord-americà, Donald Trump, encara que, tot seguit, va admetre que res ha estat acordat fins ara. Trump ha expressat dimarts, al final de les negociacions a Jiiddah, la seva confiança que el seu col·lega rus també accepti l'alto el foc. "El més important és que Ucraïna acaba d'acceptar un alto el foc. Ara hem d'anar a Rússia i esperar que, amb sort, el president Putin també ho accepti. I així podrem posar-ho en marxa", ha afirmat Trump en declaracions a la premsa a la Casa Blanca.
En el marc de la primera ronda de negociacions amb els Estats Units a l'Aràbia Saudita, Ucraïna va acceptar dimarts una treva de 30 dies al llarg de tot el front amb la condició que Rússia també acati l'alto el foc. "Ucraïna accepta aquesta proposta. Considerem que és positiva. Estem preparats per fer aquest pas", ha dit aquest dimarts a la nit el president ucraïnès que ha trucat a Washington a convèncer Moscou perquè l'alto el foc entri en vigor com més aviat millor.
Tot i això, Putin va rebutjar fa diversos mesos aquesta possibilitat i el mateix va fer la setmana passada el ministre d'Exteriors, Serguei Lavrov, que també va descartar un possible desplegament de tropes de pau europees a Ucraïna. Segons fonts russes, les tropes ucraïneses s'estarien retirant de la regió fronterera de Kursk, parcialment sota el seu control des de l'agost del 2024, i que és un dels principals obstacles davant d'unes futures negociacions de pau.