La purga i la lluita contra la corrupció continua a Ucraïna. El president ucraïnès, Volodímir Zelenski, ha dit que s'estaven duent a terme canvis de personal en nivells superiors i inferiors després que hagin vist la llum acusacions de suborns. Unes acusacions i presumptes fets que no es veien des de l'inici de la guerra el passat 24 de febrer. Aquestes declaracions amenacen ara la imatge del país, que havia aconseguit suports occidentals. El govern de Kíiv no vol fer caure aquest entusiasme dels diferents països que li estan fent costat durant la invasió. Ucraïna no vol córrer riscos. I ja són diversos els funcionaris que han estat acomiadats o que han dimitit en els últims quatre dies. La imatge que intenta donar Zelenski és la de tolerància zero contra aquestes pràctiques. 

De moment, ja són quinze els alts funcionaris que han deixat el seu lloc de feina des de dissabte. I sis d'aquests han estat acusats de corrupció per periodistes i les autoritats d'anticorrupció d'Ucraïna. L'onada de canvis va començar dissabte passat, quan el viceministre d'infraestructura d'Ucraïna, Vasil Lozinskii, va ser detingut per investigadors anticorrupció i acomiadat del seu càrrec. Els fiscals el van acusar d'inflar el preu dels equips per afrontar l'hivern, incloent-hi generadors i desviar 400.000 dòlars. Els investigadors també van trobar 38.000 dòlars a la seva oficina. 

Hi ha hagut corrupció des que ha començat la guerra?

Després d'aquesta detenció, Zelenski va prometre al seu discurs que adoptaria un enfocament de tolerància zero amb la corrupció, un problema que ha afectat Ucraïna des de la seva independència. En aquest missatge de diumenge, el president també va exposar que es prendrien mesures i "decisions" sobre aquest tema, encara que no s'ha especificat quines serien. La Unió Europea ha dit que Ucraïna ha de complir uns estàndards anticorrupció per poder-se convertir en membre. Des d'aquest missatge, quatre alts funcionaris han estat acomiadats o han dimitit.

La corrupció ha estat un tema espinós per als periodistes i activistes ucraïnesos des que va començar la guerra. Els preocupa presentar evidència d'aquesta problemàtica i que això comporti pèrdues de suport o que d'alguna manera pugui perjudicar el suport i l'ajuda internacional que està rebent el país per fer front a la guerra. 

Polèmica pels tancs Leopard

Aquest nou episodi de corrupció ha coincidit també amb les pressions de les últimes hores al voltant de l'enviada de tancs Leopard a Ucraïna. En aquest sentit, les pressions han fet cedir al govern alemany. Finalment, l'executiu liderat per Olaf Scholz ha cedit i, segons informa el diari Der Spiegel, autoritzarà l'enviament dels Leopard 2 cap a Ucraïna. Des de feia un parell de dies, Polònia, que entre el seu arsenal també compta amb aquests tancs de fabricació alemanya, havia sol·licitat a Scholz autorització per fer un enviament d'aquests vehicles pesants al front de guerra, sense obtenir cap resposta clara per part de l'executiu del seu país veí. Polònia havia formalitzat aquest dimarts la petició oficial per a poder reexportar, un requisit indispensable segons la llei alemanya. És la regla per a tota nova venda d'armament alemany a un altre país per part del primer país comprador; la reexportació ha de ser aprovada pel govern alemany.

Els tancs Leopard 2 són considerats com un element clau per a l'exèrcit ucraïnès per les seves característiques de mobilitat, blindatge i potència de foc, a més de per l'avantatge logístic per al transport, perquè n'hi ha en diversos exèrcits europeus. Les forces armades ucraïneses fa temps que sol·liciten l'enviament d'aquests tancs per poder llançar contraofensives als territoris ocupats per Rússia i tractar de recuperar-los.

 

Imatge principal: el president ucraïnès, Volodímir Zelenski / Efe