Des que va començar la guerra entre Israel i Hamàs, Ucraïna ha passat a un segon terme en els mitjans de comunicació i també, encara que no s'ha reconegut de manera oficial, en l'agenda política. I el president d'Ucraïna, Volodímir Zelenski, és ben conscient del que té davant amb els boicots d'ajuda. En aquest sentit, ha afirmat aquest dilluns que Europa no podrà fer front sola a l'ajuda militar i financera per a Ucraïna si els EUA renunciessin o retardessin la seva assistència a Kíiv.
"Europa sola no podrà donar suport a Ucraïna com fins ara, ni financerament ni militarment", ha dit el mandatari ucraïnès en una entrevista amb el primer canal de la televisió pública alemanya, ARD i que recull Efe. Zelenski ha explicat que el risc que alguns líders europeus es facin enrere si no hi ha el suport dels EUA.
Les conseqüències de deixar de rebre ajuda
En aquest sentit, ha explicat que la primera conseqüència seria una escassetat d'armes i recursos financers per a Ucraïna. En segon lloc, la pèrdua de l'aliança entre els Estats Units i Europa. I finalment, el reconeixement que Europa està sola a l'hora de defensar-se de Rússia si Ucraïna no aconseguís frenar les tropes del Kremlin i aquestes avancessin cap a altres països. "Això seria una amenaça seriosa. I (el president rus, Vladímir) Putin ho aprofitaria al cent per cent", ha advertit
Si els Estats Units s'allunyessin a més de l'OTAN, això podria provocar que altres països també canviïn la seva postura cap a l'Aliança Atlàntica, ha alertat, especialment aquells que mantenen llaços econòmics amb Rússia. Un gir nord-americà en la seva defensa cap a Ucraïna i Europa també podria significar la fi de la política comuna de sancions contra Rússia, ha afegit Zelenski.
El mandatari ucraïnès va recalcar que, si guanyés Donald Trump a les eleccions presidencials dels EUA, ell reaccionaria de forma "normal", perquè Kíiv compta amb el suport dels dos partits –demòcrates i republicans– encara que algunes veus d'aquesta segona força bloquegen l'aprovació d'un paquet d'ajuda de 61.400 milions de dòlars. "És improbable que la política nord-americana depengui d'una sola persona. No ho crec o almenys no ho vull creure", ha subratllat.
En tot cas, Zelenski ha indicat que parlarà amb Trump i que trobarà una via per dialogar amb el republicà, que s'ha pronunciat en contra de continuar ajudant Ucraïna i ha manifestat que podria acabar la guerra en 24 hores. "Ho dic sincerament: si la seva fórmula condueix a la pau i ell necessita 24 hores, jo seria un president molt, molt feliç, perquè sé quanta gent perdem al dia i quant ens costa això", ha assenyalat. Zelenski va sostenir que "tota guerra acaba en algun moment", si bé va admetre que Ucraïna es troba en una situació difícil. Ha reiterat que és possible frenar Rússia "per evitar la destrucció d'Ucraïna, de la nostra nació, la migració global i la tercera guerra mundial".
Putin es presentarà a les eleccions del març
En aquest context, cal esmentar que el president rus, Vladímir Putin, ha estat registrat com a candidat per als comicis presidencials del 17 de març, en què es presentarà a la reelecció per a un cinquè mandat al capdavant del Kremlin, ha anunciat aquest dilluns la Comissió Electoral Central. Putin ocupa el càrrec des del 2012, i anteriorment des del 2000 fins al 2008.
Tot i que va assegurar públicament que no ho faria, Putin va reformar la Constitució el 2020 per poder presentar-se a la reelecció, cosa que podrà tornar a fer d'aquí a sis anys i, d'aquesta manera, romandre al Kremlin fins al 2036. Putin, de 71 anys i la gestió del qual és aprovada pel 80% dels russos, segons les enquestes oficials, hauria de guanyar les eleccions amb més vots que el 2018, quan va sumar més del 76% dels sufragis