Hi ha moltes històries inspiradores al voltant de la Loteria de Nadal, però poques es comparen amb l'audàcia i l'enginy de l'economista romanès Stefan Mandel. A la dècada de 1960, enfrontant-se a dificultats econòmiques, Mandel va emprendre un viatge improbable que el veuria guanyar la loteria no una, sinó sorprenentment catorze vegades. El seu mètode, un algoritme complex que ell va anomenar "condensació combinatòria", desafiava les nocions convencionals de joc de loteria.
📍 Les 5 ciutats amb més probabilitats de guanyar la Loteria de Nadal 2024
📌 Loteria de Nadal 2024: premis, dates clau, novetats i tot el que has de saber del sorteig
Qui era Mandel i com era el seu mètode
L'enfocament de Mandel es basava en una investigació meticulosa i una comprensió aguda de la probabilitat. Va percebre que en certs sorteigs de loteria, el cost de comprar butlletes per a cada combinació possible era significativament inferior al premi més gran. Per exemple, si un joc volia seleccionar sis números d'un conjunt de l'1 al 40, les combinacions potencials pujaven a 3,838,380. Armat amb aquesta perspicàcia, Mandel i un grup d'amics van comprar butlletes que cobrien totes les combinacions possibles, generant un guany substancial després de reclamar un premi més gran de més de 17.000 euros.
Tot i això, les ambicions de Mandel anaven més enllà del mer benefici personal. Utilitzant els guanys com a capital inicial, va persuadir un grup d'inversors per formar un sindicat de loteria. Innovant encara més, va desenvolupar un sistema d'automatització que involucrava impressores i ordinadors que utilitzaven el seu algoritme per generar automàticament butlletes que abastaven totes les combinacions possibles de números. Aquest sindicat va aconseguir victòries en dotze loteries, acumulant centenars de milers en premis menors a Austràlia i el Regne Unit.
L'èxit del sindicat de Mandel no va passar desapercebut per a les autoritats de la loteria. En resposta, es van implementar canvis a les regles per prohibir l'ús de formularis impresos per ordinador i la compra massiva de butlletes. Tot i això, Mandel no es va acovardir i va passar a un ambiciós Pla B.
Capitalitzant els guanys acumulats, va col·locar estratègicament exploradors a tots els Estats Units i va identificar loteries amb premis majors tres vegades més grans que el nombre total de combinacions. La Loteria de Virgínia, amb el conjunt limitat de números de l'1 al 44, es va convertir en el seu principal objectiu.
Sota la bandera de “Pacific Financial Resources” i el Fons Internacional de Loteria, Mandel va convocar milers d'inversors i va recaptar milions per finançar el seu pla audaç. En un magatzem de Melbourne, 16 empleats a temps complet van imprimir diligentment set milions de butlletes durant tres mesos.
El mètode Mandel a investigació legal
Aquestes butlletes van ser després enviades a un associat als Estats Units, on el sindicat va reclamar el premi major i nombrosos premis menors. Tot i això, l'estratègia no convencional de Mandel no va escapar a l'escrutini, cosa que va portar a una prolongada batalla legal de quatre anys. Tot i ser finalment absolt de qualsevol mala conducta, els inversors de Mandel van rebre pagaments menors del que havia promès inicialment.
Les tàctiques audaces de Mandel van portar a canvis legislatius als Estats Units, amb tots els estats aprovant lleis per prohibir-ne el mètode. En una entrevista del 2012 amb el diari romanès Bursa, Mandel va comparar el seu enfocament amb la presa de riscos calculats. Va reconèixer que la vida mateixa era una aposta, fent una estranya analogia: "Retallar-me la barba és una loteria: sempre hi ha la possibilitat de tallar-me, infectar-me la sang i morir, però ho faig de totes maneres. Les probabilitats estan a favor meu."