No és que sigui precisament cap secret que els plans de la Unió Europea de cara a la implantació del cotxe elèctric al seu territori estan generant els últims mesos molts problemes.

I és que, si bé és cert que des de la pròpia institució assegurar que els seus plans són ambiciosos, no són pocs els responsables de certs fabricants que estan deixant molt clar que ja no és una qüestió d'ambició, sinó de lògica empresarial.

Països amb molt pes en la indústria com és el cas d'Alemanya i Itàlia ja han alçat la veu en contra de decisions com la de prohibir la venda de motors de combustió a partir de 2030, mentre que altres, com és el cas d'Anglaterra, directament han allargat aquest període cinc anys més, desviant-se ha estat la ruta marcada per la Unió Europea.

Es pot tenir en compte que per molt que des de la Unió Europea es vulgui reduir ni més ni menys que en un 55 % les emissions de cara a 2030, en la indústria de l'automòbil saps molt bé que aquest tipus de canvis tan dràstics han d'anar de la mà d'un procés molt més pausat en els seus temps.

La rebel·lió contra el cotxe elèctric a Espanya

Recentment no ha estat cap altre que el ministre de Justícia de Polònia, Zbigniew Ziobro, el es va mostrar més que en contra dels plans de la Unió Europea apuntant que "no podem sucumbir a la bogeria climàtica impulsada per la UE i el programa Fit for 55" amb referència al pla de reduir en un 55 % les emissions de cara a 2030.

 

Que el principal problema dels cotxes elèctrics en la immensa majoria de mercats europeus és que, més enllà que les seves prestacions acaben sent molt més limitades quant a l'autonomia respecte a un model de combustió tradicional, continuen sent opcions molt més cares respecte als models amb motor de combustió.

No és casualitat llavors que Tesla sigui la marca que més cotxes elèctrics ven a Europa, una marca prèmium destinada aquells que no fan precisament gaires esforços econòmics per aconseguir un cotxe. No és el cas de la immensa majoria dels ciutadans a Europa que, ja siguin de països més o menys rics, solen optar per cotxes de marques generalistes, no prèmium.

Tant des de la Unió Europea continuen deixant molt clar que els seus plans són els que saben, i que per molt que la indústria i alguns lobbies s'estan mostrant en contra, molt haurien de canviar les coses perquè els terminis canviessin.