Sorpresa al Mundial de Rússia. Per noms i no per joc. La Bèlgica del català Robert Martínez elimina el Brasil amb una exhibició de futbol en una primera part per a emmarcar (1-2). Els belgues tornen a unes semifinals d’una Copa del Món després de 32 anys i se citen amb França per jugar-se un bitllet per a la final.
La mà de l’entrenador
Quan el quadre de les eliminatòries va creuar els camins de belgues i brasilers, l’aficionat al futbol s’imaginava un partit frenètic. Alguna cosa semblant a una guerra de talent sense restriccions. La realitat ha superat qualsevol expectativa gràcies a la pissarra i l’atreviment de Robert Martínez. El català ha volgut premiar els onze que van remuntar contra el Japó. I ho ha fet amb uns matisos que han descol·locat el Brasil.
Kevin De Bruyne ha començat de davanter centre i el golejador Romelu Lukaku s’ha enganxat a la banda dreta. A més, l’equip sortia amb quatre defenses per protegir-se davant les diagonals dels extrems del Brasil, que jugava sense Casemiro, sancionat. La falta de traça de Fernandinho per jugar d’escuder dels interiors en aquest sistema ha accelerat qualsevol transició. Bèlgica tenia perfectament estudiat com fer sang. Volia i jugava la pilota, però se sentia molt còmoda entregant-se al contracop.
El partit s’ha convertit en un intercanvi de cops i la sort ha somrigut els belgues. Thiago Silva ha estavellat una rematada al pal abans que Fernandinho, a la sortida d’un córner, fes el 0-1 en pròpia porteria. La intensitat esgotava l’espectador, que començava a tenir la sensació d’estar vivint un moment històric. El futbol brillava amb força. Les dues seleccions demostraven al·lèrgia a l’especulació.
Descosits per la panxa
Les anades i vingudes han posat el focus sobre el trident de Bèlgica, molt més poderós que qualsevol samarreta groga. Lukaku, despenjat, estava especialment lúcid amb la pilota als peus. I això, sumat a la seva exuberància física, ha dibuixat una avantatge insalvable. Eden Hazard feia i desfeia al seu aire. Des de la banda esquerra, el capità belga apareixia i explotava les esquenes d’un mig del camp empetitit, que arribava tard a les pilotes dividides i només perseguia ombres.
El Brasil havia de remuntar per primera vegada en tot el Mundial. El talent individual, al rescat. Els brasilers havien perdut la solidesa que els havia convertit en favorits i buscaven sobreviure amb la lucidesa dels seus davanters. Això no immutava Bèlgica, capaç de dominar molts registres.
En plena pluja d’ocasions ha caigut el 0-2, un dels millors gols del torneig. Lukaku, tot sol, ha anat eliminant rivals per construir un contracop abusiu. De Bruyne ha rebut la pilota al vèrtex de la frontal de l’àrea per enviar un xut creuat impossible per a Alisson Becker. El gol tenia efecte més enllà del marcador. Era la demostració de poder d’una selecció que ja s’ha fet gran. L’etiqueta de revelació ja està obsoleta. Bèlgica és una realitat.
Viure amb el fracàs
El Brasil, en mitja hora, ja havia encaixat més gols que en tot el torneig. La pentacampiona del món s’apropava al precipici. I semblava que no tenia frens. Les aturades de Thibaut Courtois acabaven de deprimir els brasilers sobre la botzina del descans. El partit s’havia convertit en una autèntica exhibició de futbol.
Arriscar o fer les maletes. Tite, seleccionador brasiler, tenia clar que havia de sacsejar l’equip per inclinar el camp i buscar un gol que detonés la reacció. L’entrada de Firmino, davanter, mantenia el dibuix. El setge no s’ha fet esperar. Arribades de tots colors. Per totes les bandes. El Brasil havia canviat de cara.
Bèlgica ha tornat a demostrar que havia preparat el partit a consciència. En els pitjors minuts, quan no podia sortir del seu camp, el contracop ha tornat a donar-li oxigen. Totes les pilotes havien de buscar les botes de Lukaku. Les seves curses adormien la rebel·lió.
Els xuts de Coutinho es topaven amb les cames dels defenses belgues, que havien entrenat bloquejos de tot tipus. Una assistència seva, però, ha dinamitat els últims minuts. La pilota ha volat fins al cap d’Augusto, que ha rematat per fer l’1-2. El Brasil tenia motius per somiar amb l’empat i la pròrroga.
Les cinc estrelles amenaçaven el premi que havia custodiat Bèlgica. Augusto i Coutinho han fallat el 2-2 i Bèlgica s'ha penajt de l’esquena de Hazard, sublim amb espais per davant. Els nervis també jugaven. Neymar, desaparegut, ha vist com una mà de Courtois en el temps d’afegit evitava l’empat. L'aturada del torneig certificava l’eliminació del Brasil en un dia històric per al futbol belga.