El darrer Mundial, celebrat el 2014 al Brasil, serà recordat com un dels Mundials amb més emoció de la història del futbol. A banda de la gran quantitat de gols i pròrrogues que hi va haver, la competició internacional va deixar moments per a la posteritat. Des de la golejada d'Alemanya a Brasil fins al ridícul d'Espanya, i passant per la lesió de Neymar i la sanció de Suárez, Amèrica del Sud va viure un espectacle que va acabar amb la coronació de la selecció alemanya com a campiona del món.
Un just guanyador
De les llàgrimes argentines a l'èxtasi d'Alemanya. La selecció alemanya va conquerir Brasil sense que ningú (ni els propis amfitrions) poguessin oposar-s'hi. De nord a sud i d'est a oest, la Mannschaft no va tenir pietat de la resta de combinats nacionals que va anar trobant durant la seva travessia pel país sud-americà. 18 gols fets per només 4 d'encaixats; sis victòries (dues a la pròrroga) i només un empat. Els números no admeten vacil·lacions: els de Joachim Löw van fer tots els mèrits possibles per ser els campions del món.
Tot i així, Leo Messi i la selecció argentina van estar a punt d'impedir la colonització germànica. Els argentins encara se'n recorden dels múltiples errors de Gonzalo Higuaín i del fatídic gol de Götze. Tot i que l'albiceleste tenia pitjor equip que Alemanya i que la seva estrella, Messi, no va tenir el dia, els de Sabella van forçar la pròrroga i van fregar quelcom similar a un miracle. Romero, però, no va aconseguir mantenir la seva porteria a zero durant el temps extra i Argentina no va poder celebrar el títol al Brasil, el seu etern rival.
CC
L'Estadi de Maracanã va veure com Alemanya igualava Itàlia com a segona selecció amb més Copes del Món (4). El pòquer de Mundials s'afegia a les tres Eurocopes que ja tenien a les seves vitrines abans de viatjar a Amèrica del Sud. Tres anys després, el 2017, els de Löw van certificar la seva supremacia amb la consecució de la Copa Confederacions.
Un Mundial de ridículs i decepcions
El tretze de juny de 2014 sempre estarà guardat en la memòria de tots els aficionats espanyols. En el debut de La Roja a l'Arena Fonte Nova contra Holanda, els homes liderats per Vicente del Bosque van naufragar i van encaixar una dolorosa derrota (1-5). Van Persie (2), Arjen Robben (2) i de Stefan de Vrij van treure els colors a una selecció que va suspendre l'assignatura de "renovació" i no va acceptar que necessitava urgentment d'un relleu generacional.
Espanya va haver de fer les maletes un cop finalitzada la fase de grups, doncs la va acabar en tercera posició després de perdre el segon matx contra Xile (0-2). Portugal, Itàlia i Anglaterra tampoc van estar a l'altura de les expectatives, van decebre i van caure eliminats a les primeres de canvi. Tot i que els seus grups eren força més complicats, cap de les tres seleccions va saber assumir el paper de favorit que se'ls pressuposava sobre el paper.
Tampoc es va lliurar del desastre l'amfitriona. Brasil va anar salvant eliminatòries a empentes i rodolons fins arribar a les semifinals, on es va trobar amb el potent combinat nacional alemany. Del Maracanazo al Mineirazo. Müller, Klose, Kroos, Neuer i companyia van despertar del somni la selecció brasilera amb un bany de realitat i futbolístic que es va traduir en un marcador enrojolant: 1-7.
Els noms propis del Mundial de Brasil
El Mundial del 2014 també serà recordat per dues accions en què Neymar i Suárez van ser els malaurats protagonistes. El primer va rebre una coça de Zúñiga a l'esquena que no només li va permetre evitar passar la vergonya que van passar els seus companys contra Alemanya (qui no es consola és perquè no vol) sinó que també va estar a punt d'acabar amb la carrera del davanter.
D'altra banda, Luis Suárez va protagonitzar una acció que passarà a la història del futbol. Per la gravetat i singularitat de la infracció i per la brutal sanció que va haver de patir com a conseqüència de la mateixa. El davanter va mossegar Giorgio Chiellini en l'Itàlia-Uruguai de la fase grups i, tot i que l'àrbitre no ho va veure i l'uruguaià va acabar el partit amb els seus companys, la FIFA va entrar en ofici i no va tenir cap mirament a l'hora de sancionar-lo: nou partits internacionals i quatre mesos sense futbol.
CC
Les decepcions d'aquestes van ser provocades pel rendiment d'unes seleccions de les quals ningú s'esperava massa. Argèlia va sorprendre amb la seva participació als vuitens, James va liderar la revelació colombiana fins als quarts i la incipient Bèlgica, Costa Rica i Colòmbia van arribar a la mateixa eliminatòria. Tota una fita per conjunts de qualitat i nom inferiors a les favorites.