Un alcohòlic s’ensuma. Es pensen que són anònims, però tots sabem qui beu una mica massa, qui transforma la seva personalitat amb dues copes i reconeixem la mirada de qui s’ha passat dos pobles. “El consum d’alcohol baixa i la indústria posa l’ull en el 0,0, els refrescos i el cafè”, era un dels titulars d’aquesta setmana. El consum a escala estatal ha baixat després de la pandèmia. I, vist en perspectiva, potser no és que beguéssim tant durant el 2020 (que també), sinó que es podia mesurar el que es bevia a casa perquè no hi havia bars, discoteques, cocteleries, concerts, on beure. Beure sol està mal vist; en canvi, qualsevol excusa de socialitzar és encertada per prendre una copa. Els humans i les nostres eternes contradiccions.
Tampoc no ens enganyem: la capacitat econòmica ha baixat (i molt), i els joves potser prefereixen gastar-se'ls en una altra experiència cultural. Igualment, val a dir que els millennials beuen menys que els seus pares i que els seus cosins grans, perquè han après a relaxar-se d’altres maneres. Hi ha molt menys botellot per les lleis, per la consciència (i les multes) de la conducció i perquè mola més prendre un matcha tea i anar a fer ioga que estar de ressaca i amb 50 euros menys a la butxaca. Els joves han interioritzat que viurem més i que cal tenir cura de la salut: la física i la mental.
Els millennials beuen menys que els seus pares i que els seus cosins grans
Com sempre, el problema és la dosi i l’única vacuna és l’educació sensorial i la prevenció de l’alcoholisme. Les escenes de gent que beu a la pantalla sempre han estat constants. El que passa és que ara ja hi ha molts famosos que han explicat que no beuen. Com Kim Kardashian i Jennifer López, demostrant que la pell delata l’addicció. Miguel Ángel Silvestre està publicitant la Seagram's 0.0. El magnat Pernod Ricard sap bé què fa ambientant-ho a Nova York, perquè el fet de beure sense alcohol sigui cool. “Venga, amigo, que eso se pide con más orgullo” li diu al cambrer quan demana el seu còctel sense alcohol. Al final, però, amb el que paga la seva campanya és la publicitat de la marca en majúscula i en horari protegit, tant se val la graduació. Ja va publicitar la campanya “si jugues amb l’alcohol, l’alcohol jugarà amb tu” fa uns anys. Tom Holland també és abstemi i ha tret la seva marca de cervesa 0,0. Recordem, però, que els analcohòlics no poden prendre aquesta mena de begudes. Mario Casas ho va dir l’altre dia a La Revuelta, que feia més d’un any que no bevia, davant d'un atònit David Broncano. El seu germà, el també actor Óscar Casas, també ha deixat de consumir-ne. Anne Hathaway, Bradley Cooper, Alec Baldwin, Miley Cyrus, Eva Mendes, Lana Del Rey, Adele també són d’aquest club.
Així que no és d’estranyar que el 15 de novembre fos el Dia Mundial Sense Alcohol. Sí, ja ha passat, però cada any torna. Encara manquen unes setmanes perquè comencem a pensar en els nous reptes del 2025. Quan vivia als Estats Units, coneixia força gent que feia el dry January. S'estan tot el mes de gener no només sense consumir alcohol, sinó que molts també aprofiten per deixar el sucre i el cafè. Trenta-un dies en què s'aprimen tot el que s'havien engreixat. Reconec que quan vaig ser al sud de l’Índia, vaig aprofitar per fer un detox de tot. I una mica se’t treuen les ganes de moltes coses. El teetotalism lliga amb l'equip trumpista. Aquest corrent va aparèixer a Anglaterra a la primera meitat del segle XIX com a negació total de l’alcohol. Si ho traduïm literalment, vol dir abstemi. Però sobretot és deixar de justificar-se que es faci per religió, malaltia o dieta: és una opció de vida. Perquè si el vi és gastronomia, no cal beure per passar-s’ho bé. En contraposició als excessos dels anys 80 i 90, es tendeix a beure de manera conscient i on ningú no quedi exclòs pel fet de no beure alcohol. El problema és que molts cops no tenim bones alternatives que no siguin sense gas i sense sucre. Però de debò que n'hi ha.
Precisament, vaig maridar més de 200 begudes sense alcohol i amb tot el gust del món al meu llibre Què beure quan no beus. Encara hi ha gent del sector que m’ho recrimina, com en Quim Vila, i jo també li dic que a veure si el seu jurat de tastos a cegues per parelles és més femení i jove. I sí, encara que no m’ho ensumava, he llegit que Trump es declara abstemi. En podria fer alguna broma, però no la faig, perquè va ser arran de la mort del seu germà, a 43 anys, d’un atac de cor per culpa de l’alcoholisme. Malgrat que un dels negocis del magnat és un celler a Charlottesville. El que et cura també et mata o una frase així...