1. El perfil problemàtic d'un independentista del Pontevedra
L'agressió a Mariano Rajoy ha servit per demostrar (novament) que a Madrit (concepte) hi funciona el periodisme de trinxera. Els uns front els altres. I, com que en un primer moment l'agressor era "d'esquerres", els diaris de "dretes" van aprofitar per carregar ideològicament...
De tots els conceptes llegits, un dels més interessants és el que aportava el diari El Mundo. Concretament versava sobre el que entenen ells per "perfil problemàtic"...
Al diccionari ja hi han inclòs una nova entrada per a la definició de problemàtic: 'Independentista gallec i seguidor del Pontevedra'. Mentre, la premsa normal, la que no es dedica a oferir consignes, sinó que informa, explicava qui era realment aquest xicot...
Jo ja entenc que tothom està al que està, fa la funció que té assignada i es guanya la vida com pot. Ara bé, quan som davant d'una persona malalta, estaria bé mantenir una miqueta de respecte, no? Encara que fos una miqueta...
2. Realitat o ficció?
La plantofada a Rajoy va ser important. I el resultat a la seva cara servia per comprovar-ho. Per tant, la foto del cop era notícia de portada. A l'ABC, però, van acusar-lo de posar-hi més pa que formatge. I l'acusació va circular tant, que van haver de sortir a defensar-se a Twitter...
El problema per a aquest diari (i per a qualsevol altre mitjà) no és que l'acusessin injustament de manipular una notícia (o en aquest cas, una foto) sinó que la gent s'ho va creure. I la gent s'ho va creure tant que els va caler sortir a desmentir-ho.
Si tu ets un mitjà de comunicació que manté una certa credibilitat i un dia t'acusen de faltar a la veritat, és possible que la majoria de la gent et cregui més a tu que a qui t'acusa. Però si tu, repetidament, fas portades tan poc pròximes a la realitat que fins i tot són motiu de befa a la xarxa, el dia que posen a prova el teu rigor, tens les de perdre. Vaja, que al final tothom acaba tenint la credibilitat que projecta.
3. Un personatge (mooolt) inquietant
La foto "oficial" dels efectes de l'agressió ofereix una imatge... diguem que poc normal. Observi que (i qui) hi ha a l'esquerra...
Desconeixem qui és i, que jo sàpiga, ningú n'ha parlat. Ni ha estat entrevistat. Ni res de res. Però que a la foto de després de l'incident hi aparegui aquest personatge, i vestit d'aquesta manera, i amb aquest gest immutable, i com aliè a tot, com si hagués aterrat allà al mig des de no se sap on, no deixa de ser xocant.
4. I Rajoy, al marge de la guerra ideològica
En tota aquesta història qui ha estat més elegant i més sensat ha estat Mariano Rajoy. La nit de l'agressió podria haver aprofitat per muntar un espectacle mediàtic com han fet altres polítics amb mooolt menys. I no. Fins i tot va fer una certa ironia al míting que va celebrar una estona després dels fets. Però el moment SEN-SA-CI-O-NAL ha estat aquest divendres amb una piulada genial. Ah, i que és de veritat, que no és fake...
5. Els amics dels amics dels que jo anomeno terroristes són els teus amics
L'endemà de l'agressió, però, el titular simpàtic de La Razón calia anar a buscar-lo a baix de tot del tot de la portada. Tan avall que més avall és impossible. Vaja, que a sota ja no hi cap res...
La tàctica és vella, però efectiva. A l'època de Batasuna els va funcionar molt bé. És allò de dir-te terrorista usant el concepte dels amics dels amics dels amics. Llàstima que, en aquest cas, les persones signants del document a què fa referència La Razón no pertanyen a Terra Lliure. Bàsicament, perquè Terra Lliure ja no existeix, per sort. I des de fa uns quants anys.
Segurament el titular deu ser un error perquè si és intencionat i hem de començar a repassar passats, la setmana vinent hauran de publicar una portada dient que l'ABC o Intereconomia són mitjans terroristes perquè allà hi col·laboren l'exetarra Jon Juaristi i l'exGRAPO Pío Moa, respectivament. I, oi que afirmar això seria mentir? Bé, a part de lleig i injust.
6. Una eina que hauria de ser obligatòria
A tots els debats patits aquesta setmana hi ha hagut el moment aquell en què un dels participants comença a donar dades i xifres i l'altre li respon amb més dades i xifres, però oposades. Quan això passa, els espectadors patim una barreja d'estupefacció, badall extrem, horror, desconcert i ganes de demanar auxili. És allò d'estar davant la pantalla dient: no entenc res!!!
Va passar dijous al debat de TV3 i Catalunya Ràdio amb una enganxada entre Domènech, Chacón i Fernández Díaz, que van fer anar les xifres com un arbre un dia de tramontana. I va passar dilluns al cara a cara Rajoy-Sánchez. En aquest segon cas, però, la gent de El Confidencial van dedicar-se a recopilar en temps real les mentides, veritats i imprecisions dites pels dos candidats. Cada xifra expressada era comprovada a l'instant i amb una gran rapidesa s'informava de si era falsa o certa.
Crec que a la pròxima campanya, les cadenes haurien d'oferir menys imatges de com els candidats entren-surten-pugen-baixen i fanlaverticalpont i més comprovacions de les dades que treuen. I si cal, s'aplica el sistema ull de falcó del tennis. Que un candidat dóna una xifra no certa? es para el debat, es comprova i se li treu un minut d'intervenció. I així cada cop. Veuria vostè com milloraria la sinceritat. Bé, o algú es quedaria mut.
7. Potser caldria dissimular quan un no és qui diu ser
Pocs polítics fan anar personalment el seu compte de Twitter. Tenen un equip de gent que el gestiona i quan fan una piulada que, se suposa, sí que és seva, llavors el signen. Normalment, el que es va penjant al compte són afirmacions genèriques, frases expressades en mítings o actes públics, fotos amb gent, eslògans, vídeos de propaganda... Vaja, una manera com una altra d'anar venent el peix. Ara bé, hi ha piulades que freguen l'absurd. Com aquesta:
És una piulada publicada en ple cara a cara amb Pedro Sánchez. Lògicament és impossible que l'autor fos Rajoy, a no ser que l'hagués escrit amb els peus. I, com que dubto que el Presidente tingui aquesta virtut (no dubto que en té moltes d'altres), podríem posar la mà al foc de que és obra de la seva gent. "Yo no lo voy a hacer", li fan dir. Però, i si Rajoy sí que estava fent a la realitat el que ell havia escrit presumptament a Twitter afirmant que no faria? I si, a la vegada estava dient que no faria una cosa i l'estava fent en directe? Doncs això és exactament el que va passar quan la discussió sobre la corrupció va acabar amb una baralla en una piscina de fems.
8. Quan tots repetim una falsedat sense plantejar-nos que ho és
Aquesta és la típica notícia que, com la majoria de noticies "diferents", té força èxit i l'acaben publicant molts mitjans (buscant a google, n'hi ha més de 50 de tot el món) i que fins i tot la difonen les emissores de ràdio en aquell moment freak dels resums de premsa:
És una notícia que fa gràcia, sorprèn i, sobretot, ens fa sentir superiors. D'aquelles que acabem comentant amb la família, a la feina o al bar. I que, quan ho fem, possiblement acabem la reflexió amb una frase de l'estil: "aquests de Carolina del Nord són tan ases que podrien mocar-se amb les orelles".
Però resulta que la notícia no era certa, tal com s'explica en aquesta peça en anglès que és l'origen de la informació que després ha reproduït tothom. Si li fa mandra llegir-se-la, li faig un petit resum. Resulta que en una trobada de veïns per tractar dels problemes que per a l'economia del poble està generant l'excés de panells solars, un dels presents (el tal Jane Mann) va dir que els immensos camps de plaques ja existents absorbeixen tanta llum que no permeten que arribi amb prou força a la vegetació. I la notícia original també explica que si van votar contra la instal·lació de més plaques al terme municipal va ser perquè aquesta indústria aporta beneficis als particulars que lloguen les seves terres, però que l'excés està fent que no s'instal·lin altres tipus d'empreses i que els joves del poble hagin de marxar. Com veu, la realitat és molt diferent.
La història va ser recollida per The Independent, que va fer l'incert titular que mig planeta va repetir sense que ningú es plantegés que potser no era del tot cert i que un cop s'ha sabut la veritat, ningú ha desmentit.
9. Ciutadans surt tant als mitjans com diuen?
Fent una recerca a Twitter surt que, cronològicament, el primer cop que algú va fer la broma que Albert Rivera surt per la TV fins i tot quan està apagada va ser aquest:
Però, això és cert o és una percepció? Surt tant Rivera a la TV com pensem? La gent de mèdia.cat han agafat des del 28 de setembre, l'endemà de les eleccions catalanes, fins al 15 de novembre i han mirat les seves aparicions i les de la gent de Ciutadans a les diferents cadenes. El resultat confirma la sospita. Recomano que visiti l'enllaç i se'l miri amb calma, però li faré un petit espoiler: la mitjana és de 3,6 aparicions per dia. I estem parlant de... 49 DIES ESTUDIATS!!! ÉS BRU-TAL!!!
10. La felicitació nadalenca que no pot faltar
Gràcies a Ferran Torrent he sabut que aquestes festes hi haurà un altre missatge, a part del que tots (i totes) esperem. Friso per saber el contingut i quines seran les línies mestres... de tots dos, eh, però sobretot d'aquest.
En un moment de desorientació com el que vivim, cal que algú ens assenyali el camí a seguir. Farcits (i farcides) d'incerteses com estem, ens calen líders (o lideresses) que representin l'exemplaritat d'una societat anhelant de referents. Tan bon punt sàpiga on poder veure el document, no dubti que l'informaré convenientment. Això no ens ho podem perdre.