Tal dia com avui de l’any 1925, fa 100 anys, a Barcelona; s’inauguraven els Magatzems El Águila; en un edifici de vuit plantes situat a la cantonada del carrer de Pelai amb la plaça de la Universitat, actualment desaparegut. Durant els primers anys d’existència, la planta baixa i les plantes primera a cinquena eren destinades a venda de vestuari de confecció (masculí i femení), roba de llenceria, articles de viatge i d’esport, bijuteria, perfumeria i joguines. I les plantes sisena a vuitena es destinaven a taller de confecció. Però a mitjans de la dècada de 1930, els propietaris van adquirir un magatzem al carrer Sepúlveda i hi van traslladar el taller. D’aquesta forma, les plantes sisena a vuitena també es van poder destinar a venda.

El gran èxit dels Magatzems El Águila va ser la introducció —a Barcelona— de la roba confeccionada. El seu propietari, Pere Bosch-Labrús i Blat (Barcelona, 1869 – Sant Ferriol, 1936), formava part d’una nissaga de comerciants, iniciada pel seu pare Pere Bosch i Labrús (Besalú, 1826 – Sant Gervasi, 1894) amb el negoci de la sastreria. El 1880 havia obert una sastreria a la plaça de la Verònica (a la cruïlla dels carrers Avinyó i Arai) que, poc després, va traslladar a la plaça del Rei cantonada amb el carrer del Vidre; i que esdevindria una de les més prestigioses de la ciutat. A més, va tenir una intensa activitat política, a les files del Partit Conservador, que el va confirmar com un personatge habitual dels cercles elitistes de Barcelona.

Fins a l’esclat de la Guerra Civil (1936), els Magatzems de Can Jorba —al Portal de l’Àngel—, els Magatzems Damians —al carrer Pelai—, els Magatzems El Águila i els Magatzems El Siglo —a la Rambla— van ser, per aquest ordre, els grans espais comercials de la ciutat i del país. Però durant la guerra, Pere Bosch-Labrús i Blat i el seu fill i hereu, van ser assassinats per elements de la CNT-FAI; i els seus magatzems van entrar en una dinàmica descendent de la qual ja no es recuperarien. A finals de la dècada de 1950 van ser adquirits pel contrabandista i especulador Julio Muñoz Ramonet, que no va poder aturar el descens de vendes. El 1975 ja només restava oberta al públic la planta baixa i el 1981 van tancar definitivament.