Hom ha viscut la campanya electoral fora de Catalunya i diria que no m’he perdut res. Tant de bo hagués passat el mateix amb el partit de l’altre dia, però, lamentablement, vaig decidir veure’l. El cas és que hi ha més ambient de primavera que electoral en un país en què, ja abans del procés, a les redaccions de política dels diaris es deia que fins i tot el dia que es votés la independència la gent aniria a la platja. En fi, què faríem en aquest país sense l’AP-7 i la C-16? Això sí, fent un cop d’ull a com van les coses, veig una tendència a coincidir que guanyarà Salvador Illa —el més convençut és ell— i que potser caldrà anar a una repetició electoral. I el més destacat que he trobat és que els Ginestà, els dos germans que van tocar a la presa de possessió de Pere Aragonès —sembla que fos ahir—, han signat un manifest a favor… de la CUP. Cosa que diu molt de la seva professionalitat. De la dels Ginestà. I d’Aragonès segur que també.
🔴 Resultats eleccions de Catalunya 2024, DIRECTE
📊 La participació en les eleccions de Catalunya 2024
🔴 Com va Puigdemont, Illa i Aragonès? Qui va guanyant les eleccions a Catalunya 2024? | DIRECTE
Això dels manifestos és de les coses més morboses d’una campanya. Llegir a veure qui vota a qui. I als partits i als equips de campanya els agrada molt. Això i les photo opportunity. Encara recordo les corredisses d’Artur Mas i José Montilla per fer-se la foto amb Jan Laporta. Ara Laporta té altra feina, menys glamur i Illa de l’Espanyol. També agraden molts els anuncis de fitxatges. Com el de Josep Lluís Trapero, que no, no era un perillós independentista. De la resta de la campanya, que un candidat hagi fet tots els mítings a Argelers demostra les restes del naufragi del procés. La propera campanya ja serà, esperem per a la tranquil·litat vital de tothom, la mar de normal. Perquè, no. No hi haurà independència la propera legislatura. No és aquest el context en què ens trobem. Perquè això, encara que ho impulsi un partit, o dos o tres, ho decideix la gent, aquella que se li va escapar de les mans a Mas i a tothom, aquella que vivia en una Catalunya en plena crisi econòmica i de retallades després d’anys d’afartament de tenir un estat en contra. Ara no hi ha una crisi econòmica, encara que es mantinguin els greuges amb l’Estat. Però diria que els ciutadans, també els que votaven independència, els sembla més urgent recuperar el pols de les polítiques després de 10 anys en què el món i les seves complexitats han passat per sobre del país, perquè es veu que no es pot caminar i menjar xiclet alhora.
Diria que als ciutadans els sembla més urgent recuperar el pols de les polítiques després de 10 anys en què el món i les seves complexitats han passat per sobre del país, perquè es veu que no es pot caminar i menjar xiclet alhora
Uns ciutadans potser conscients que tenien un estat en contra, però que potser s'han adonat que tampoc tindrien molt a favor un nou estat, vist el nivell desplegat. Així que no, aquestes eleccions no van d’independència, van de les coses. I potser van de veure quin és el mal menor. La democràcia és el menys dolent dels sistemes, deia aquell. Va costar dècades tenir-la i dècades de prova-error. I com que ens hem omplert la boca de votar, votar i votar, tornarem per l’AP-7 i la C-16, potser amb la temptació més alta que mai de votar en blanc.