La recent detenció del cap de la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF) per la seva presumpta implicació en activitats de narcotràfic ha sacsejat els fonaments de les forces de seguretat a Espanya. Aquest esdeveniment posa en dubte la integritat de la UDEF i la Unitat de Droga i Crim Organitzat (UDYCO), revifant preocupacions sobre el possible finançament d'operacions d'espionatge i persecució política amb fons il·lícits. La connexió entre narcotràfic i espionatge il·legal, abans un rumor difícil de provar, cobra força amb aquesta detenció i planteja una pregunta crucial: d'on provenen els ingents recursos utilitzats en l'anomenada "guerra" contra l'independentisme català?

Aquesta possible vinculació de fons il·legals per a operacions parapolicials no és nova a Espanya. Durant l'època dels Grups Antiterroristes d'Alliberament (GAL) i la guerra bruta contra ETA, ja es van descobrir connexions entre certs sectors policials i el narcotràfic. Les condemnes de José Amedo i Míchel Domínguez, alts caps policials involucrats en els GAL, van revelar l'ús de mètodes i recursos il·legals, evidenciant xarxes de finançament il·lícit en les quals el narcotràfic va jugar un paper clau. També, el cas del general Enrique Rodríguez Galindo, condemnat el 2000 per la seva participació en el segrest i assassinat de José Antonio Lasa i José Ignacio Zabala, és un recordatori preocupant. Encara que les denúncies sobre els seus vincles amb el narcotràfic es van arxivar per falta de proves, van deixar una ombra de sospita sobre ell i les estructures de seguretat que liderava.

La detenció del cap de la UDEF i la troballa de 21 milions d'euros en efectiu plantegen interrogants sobre l'origen d'aquests fons. La magnitud de la xifra suggereix una connexió directa amb el narcotràfic més que amb blanqueig de capitals. La possibilitat que alts caps actuessin amb tal impunitat apunta a una xarxa de col·laboradors i estructures de protecció ben assentades. Aquest cas recorda les denúncies recents a Colòmbia, on el govern de Gustavo Petro va afirmar que el sistema d'espionatge Pegasus va ser adquirit amb diners del narcotràfic. A Espanya, els fons reservats estan limitats a 30 milions d'euros i compromesos pressupostàriament, per la qual cosa hom pot preguntar-se si operacions d'espionatge i activitats parapolicials, com les dirigides contra l'independentisme català, també van ser finançades amb fonts alternatives per eludir els límits pressupostaris.

És vital aclarir fins a quin punt el narcotràfic ha infiltrat el sistema i permès l'espionatge i la persecució de ciutadans i moviments polítics

Teòricament, el pressupost dels fons reservats, limitat i confidencial, es destina a operacions de seguretat nacional. Tanmateix, la falta de transparència en el seu ús ha generat crítiques. La detenció del cap de la UDEF alimenta encara més les sospites. La limitada xifra de 30 milions assignats a fons reservats convida a qüestionar si els cossos de seguretat han recorregut a "finançaments alternatius". Si a Colòmbia es van utilitzar diners del narcotràfic per finançar Pegasus, per què no podria haver succeït el mateix a Espanya? És fonamental revisar el sistema de transparència entorn de les operacions dels cossos de seguretat, especialment respecte a l'ús de fons que, més que reservats, semblen absolutament descontrolats.

L'Operació Catalunya, una de les campanyes de vigilància més agressives contra un moviment polític des de la transició democràtica, ha estat marcada per la polèmica i el secretisme. Les accions de la UDEF i la UDYCO en aquest procés, suposadament en nom de la unitat nacional, han de ser analitzades des d'una perspectiva crítica: Fins a quin punt es van finançar aquestes activitats amb diners de dubtosa procedència? La credibilitat d'aquests cossos de seguretat està en un punt crític, i la recent detenció d'un alt càrrec relacionat amb el tràfic de drogues i els diners en efectiu colpeja la confiança en les seves motivacions.

A més, les anomalies observades en les confiscacions de drogues, com discrepàncies en les quantitats reportades i destinacions finals, alimenten la sospita de pràctiques corruptes, un fenomen ja vist a la UCIFA de la Guàrdia Civil a mitjans dels anys 90. En aquest context de vigilància i control, sorgeix la pregunta: quin és el veritable preu que paguen les clavegueres de l'Estat per finançar les seves operacions parapolicials? La connexió potencial amb el narcotràfic representa una amenaça per als principis d'un estat de dret.

És imperatiu que les autoritats espanyoles abordin aquestes preguntes difícils amb una investigació exhaustiva i transparent. La credibilitat de la UDEF, la UDYCO i les seves xarxes en els àmbits decisius en matèria penal, així com del sistema de seguretat en el seu conjunt, en depèn. Aquest escàndol evidencia la necessitat urgent d'una investigació profunda i d'una revisió del sistema de transparència entorn de les operacions dels cossos de seguretat. És vital aclarir fins a quin punt el narcotràfic ha infiltrat el sistema i permès l'espionatge i la persecució de ciutadans i moviments polítics.

La situació actual planteja qüestions que no haurien de quedar sense resposta, algunes d'elles són:

Quin paper va jugar realment la UDEF en l'Operació Catalunya, i fins a quin punt es van finançar les seves actuacions amb mitjans il·legítims?
Quants confidents i testimonis falsos han estat comprats amb diners o favors procedents del narcotràfic?
Quanta cobertura legal s'ha atorgat a aquest tipus d'operacions?

La problemàtica actual no és un incident aïllat, sinó un símptoma de problemes estructurals profunds en les forces de seguretat espanyoles

Aquestes preguntes sorgeixen d'un context en què l'actuació de l'excap de la UDEF no sembla un acte individual ni aïllat; forma part d'una xarxa molt més àmplia i corrupta que la coneguda fins ara. No hauríem de conformar-nos amb l'explicació simplista d'una "poma podrida" ni que aquests diners provinguin del blanqueig de capitals. Aquests milions venen, sense cap dubte, del narcotràfic.

La desconfiança cap als cossos de seguretat de l'Estat augmenta, especialment a Catalunya, i causa seriosos dubtes sobre la imparcialitat de les seves actuacions.

La recent detenció del cap de la UDEF i les ombres del passat a les forces de seguretat revelen que la problemàtica actual no és un incident aïllat, sinó un símptoma de problemes estructurals profunds en les forces de seguretat espanyoles. La connexió històrica amb el narcotràfic, des de la guerra bruta contra ETA fins avui, subratlla la necessitat de reformes i d'una vigilància més gran sobre les operacions internes. Només a través de la transparència, la rendició de comptes i el compromís amb la legalitat es podrà restaurar la confiança pública en les institucions encarregades de protegir la societat.

La falta de transparència no és una simple anomalia; és un risc directe per a la democràcia i els drets dels ciutadans. Es necessiten respostes clares, responsabilitats assumides i una reforma profunda del sistema de seguretat. Només així podrà restaurar-se la confiança en els cossos de seguretat, especialment en un context en què els mitjans han estat, una vegada més, còmplices de l'opacitat.