Fa uns dies, el Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) ens regalava unes dades que van ocupar molts titulars: el 44,1% dels homes a Espanya creuen que la igualtat de les dones ha avançat massa. La pregunta en ella mateixa és un problema gros per tendenciosa i masclista, però, independentment d’això, el cert és que ha posat sobre la taula cap on es vol dur el relat —pel que fa a la lluita per la igualtat entre dones i homes— al tombant del quart de segle: és als homes als qui no es respecta ni oportunitats ni drets. Són ells els discriminats!
No sé quant de temps tardarà, però em sembla que si fem cas de la brama que se sent ja fa dies, i que s’intensifica per moments, no es farà esperar gaire el dia en què es reclamarà, com a diada commemorativa, el Dia dels Homes. Homes com a sinònim de col·lectiu discriminat i necessitat de protecció davant d’un món, d’unes normes socials i legals que els malmeten drets i oportunitats. D’un nou ordre social que els persegueix i oprimeix. Em sembla també que pot ser que l’etiqueta que es triï sigui la mateixa de 8-M, posats i disposats com estan a usurpar qualsevol espai que les dones hàgim conquerit.
Sí, la bajanada deixa sense paraules, però no ens hem de quedar mudes davant d’aquest embat per molt que ens semblin ridícules les aportacions que en aquest sentit es fan, atès que no són pas innòcues.
El món està canviant, més del que sembla, però realment s’ha transformat molt i de manera profunda i ja no és possible un únic relat dominant
Només fent un petit recull de notícies recents s’il·lustra el fenomen, que va des d’assenyalar que no hi ha paritat en l'entrega dels despatxos als nous jutges perquè hi ha més dones que homes; fins que un pare es declari dona per així, segons ell mateix, aconseguir que siguin més respectats els seus drets; passant pels 37 funcionaris entre policies i militars que ara, tot d’una, han adoptat nom de dona.
Així s’alimenta el relat, encara que sigui amb exemples directament esperpèntics, que els avenços en la igualtat entre dones i homes tenen en realitat un efecte de discriminació sobre els homes, les seves oportunitats i els seus drets com a ciutadans. Cosa que permet allunyar el focus que s’hauria de posar en els privilegis que el sistema patriarcal ha blindat per als homes tradicionalment i que es mantenen vigents.
D’on ve, però, el canvi de focus? Del fet que el blindatge ja no és tal, té escletxes cada vegada més grosses, més incisives, i això no agrada a uns quants, molts més dels que ho confessaven fa un temps i que ara no poden reprimir la seva frustració i enuig davant la democratització de gènere dels espais i els atributs considerats masculins o, en tot cas, d’homes.
El món està canviant, més del que sembla amb dades com les que acabem de ressenyar, però realment s’ha transformat molt i de manera profunda i ja no és possible un únic relat dominant. Ho tenen difícil per fer-se les víctimes, perquè, per molt que tinguin un gran afany per desviar, negar i invisibilitzar la seva posició de privilegi(s), massa dones, i algun home que ho reconeix tant en públic com en privat, sabem que hi és.