I va sortint gent dient una barbaritat darrere l'altra. Si hi hagués un detector de decència, esclataria. En milions de bocins. I menteixen. Menteixen molt. Descaradament. Fins a l’esperpent. I manipulen. Molt. A plena llum del dia i davant les càmeres i els micròfons. I ho fan sabent que nosaltres sabem que saben que sabem que estan manipulant. Però se'ls en refot. Perquè aquí mai no passa res. Perquè a Espanya el cinisme va baratet.

Aquí hi ha els “bons” i els “dolents”. I els “bons” poden enviar a la presó sense judici 9 persones durant mesos, inventant-se els delictes i els fets. Per què? Perquè els altres són els “dolents”. I als “dolents” se'ls crida “a por ellos, oé” i se'ls empresona. I no passa res. I si els “dolents” protesten, se'ls envia els empleats del mes, siguin polítics o periodistes, a insultar-los. I a dir-los colpistes, nazis, violents, fracturadors de societats i ara... terroristes! Es veu que això de terrorista entrava en l'oferta de la setmana. Amb una ració petita de patates.

L'Espanya actual és un Estat en el qual quan algú truca a les sis del matí a la porta de ca teva, saps tres coses: 1/ que no és el lleter, 2/ que són hereus dels que van inspirar el “què volen aquesta gent que truquen de matinada” i 3/ que hi ha un 99% de possibilitats que a la porta de casa teva, molt abans que els que no són el lleter, hi arribin unes quantes càmeres de TV deferència de la vicepresipremsa (concepte).

A l'Espanya actual, si et manifestes amb més o menys incidència en el trànsit, acabes acusat de terrorista i assenyalat com a “comando” per Albert Rivera. Amb quines proves? Bé, escolti, a aquestes alçades de la pel·lícula hem de molestar-nos en buscar proves? Va, home va, no fem riure... “¿Pruebas pa qué? ¿Pa cagal·la?".

Però aquí mai no passa res. Ni passarà si, per exemple, es demostrés que és certa aquesta denúncia dels advocats de Tamara G. C., detinguda acusada de terrorisme Cederrista.

Espanya està en mans de 200 famílies que des de fa 100 anys ocupen els principals llocs de poder de veritat. La justícia, la Guàrdia Civil, el cos diplomàtic, els alts funcionaris... Grates una miqueta i tots són fills, dones, tietes, nebots, cosines o cunyats d'algú que ja manava en alguna banda quan els trens anaven a vapor. I tots van a les mateixes escoles, tots són amiguets i tots es casen entre ells. I els fills tornen a anar a les mateixes escoles per continuar el cicle.

I quan marxin els que hi ha ara, cosa que succeirà en un espai de temps més curt o més llarg, en vindran uns altres com ells. I seran els seus fills, dones, tietes, nebots, cosines o cunyats. I faran veure que s'exclamen de tot el que està passant ara. Però no passarà res. Com no ha passat res amb Aznar. Se'n recorda? En aquella famosa entrevista que li va fer Ernesto Sanz de Buruaga el gener del 2003 a Antena 3 va dir-nos: “Puede estar usted seguro y pueden estar seguras todas las personas que nos ven que les estoy diciendo la verdad. El régimen iraquí tiene armas de destrucción massiva”. Quatre anys després, quan tota la galàxia sabia que ens havia mentit, va dir-nos: “Ahora sé que no hay armas de destrucción massiva. Tengo el problema de no haber sido tan listo de haberlo sabido antes”. Y no, no va tenir el detall ni de demanar-nos perdó. I vostè i jo vam finançar-li la barraqueta aquella de la FAES, des de la qual encara s'atreveix a donar-nos lliçons morals. 26 milions d’euros del 2006 al 2016 va rebre. 26 MILIONS D’EUROS en subvencions públiques. Qui va mentir-nos per poder matar gent innocent. I ha passat alguna cosa? No!

Perquè aquí mai no passa res.