Tic-tac, Ábalos, manual d'una resistència de la qual ja ha esgotat el crèdit. Podria haver sortit a les bones i acabarà de la pitjor manera possible. L'exministre de Transports va tenir tota la setmana passada per haver llegit diversos missatges. Primer, el de l'operació anticorrupció de la UCO amb el seu assessor Koldo García al centre, fins al punt que la Guàrdia Civil ha detallat l'increment patrimonial i les comissions des d'una xarxa ordida entre marisqueries i cites a diverses bandes. Importa ben poc si el van captar o ho va organitzar ell sol. La seva implicació és capdal.
Ábalos no ha sabut llegir la seva responsabilitat directa amb l'ascens i les competències que va donar a Koldo García, amb un currículum tavernari ascendit de conductor a conseller en empreses del Ministeri de Transports. Li va donar carta blanca per parlar en nom del ministre, i per tant, del govern espanyol. L'assessor es va moure com va voler per administracions i ministeris gràcies al seu vistiplau. Després va ignorar múltiples avisos de la mala reputació "del tal Koldo". La seva mà dreta, l'assessor amb despatx enganxat al seu, va poder emportar-se comissions en el pitjor moment de la pandèmia gràcies al doble poder d'Ábalos, d'una banda, al capdavant de la cartera amb més pressupost del govern espanyol i, per l'altra, la màxima autoritat orgànica del PSOE durant quatre anys.
Ábalos ha de dimitir per totes aquestes raons polítiques. Però, a més, hi ha altres alarmes que es nega a veure. El mal que fa a la imatge d'un govern que va arribar tombant la corrupció, el forat electoral que pot fer al PSOE en vigílies de dues cites electorals (basques i europees) i mantenir-se en l'escó com a cara visible de qui ostentava el càrrec des d'on es va armar la camarilla d'empresaris-comissionistes.
El cas Koldo dona una nova mesura de la responsabilitat ètica i política; i hi ha una cosa que no avança: que hagi estat per força
Amb tot, hi ha alguna cosa encara més irreversible. Ábalos ha perdut la confiança del seu partit. És probable que fins i tot abans del cas Koldo. No va escoltar María Jesús Montero, la vicepresidenta amb més pes orgànic — "Jo sé el que jo faria" —; ni a Pedro Sánchez —"Exemplaritat absoluta que no entén de colores"—. Ábalos se n'hauria d'anar abans del pròxim ple del Congrés. L'excusa de la responsabilitat com a ministre, però no com a diputat no evita el dany. L'evasiva d'esperar que el cridi el partit podent trucar ell, tampoc. L'ultimàtum d'exigir-li l'acta en 24 hores dona la mesura de fins a quin límit està trencada la relació.
Si el mateiral confiscat en els escorcolls no dona indicis nous, és molt probable que l'operació policial es quedi en el que ja se sap, com apunten fonts de la UCO. Vuit contractes investigats, legals en la tramitació, segons la instrucció, i il·legals per les comissions que impliquen un excàrrec públic. És probable, si no hi ha res nou, que Ábalos no acabi implicat i ni tan sols necessiti defensar la seva innocència, perquè cap cosa indica el contrari. Però la seva responsabilitat in vigilando és absoluta i irrevocable.
El PP intentarà aquests dies simular una Gürtel. Estirarà les comissions de Koldo García fins a dalt tant com pugui. Serà monotema fins que torni la tramitació de l'amnistia. I és molt difícil que el llistó exigit a Ábalos s'estengui en el futur ni en el present immediat. No ho va fer l'alcalde de Madrid quan li van colar un contracte amb comissions des d'una empresa recomanada pel seu cosí. Tampoc no ho va fer Isabel Díaz-Ayuso, a qui li va semblar bé que el seu germà cobrés un 19% de comissió portant mascaretes de la Xina en plena pandèmia.
En la part positiva, el cas Koldo dona una nova mesura de la responsabilitat ètica i política. I hi ha una cosa que no avança, que hagi estat per força. Ábalos ho ha estat tot al PSOE, des de 1987 a avui ha ocupat regidories, diputacions, ajuntaments, xerpa de les primàries de Pedro Sánchez, sis legislatures a les Corts i membre fort del govern. Si Ábalos acaba al Grup Mixt, el PSOE tindrà la satisfacció de la feina ben feta. I alhora el dolor de veure un dels seus lleials fora de les sigles a la mateixa cambra. Les últimes hores del futur d'Ábalos sonen més a pressió que a canvi de grup. Reflex també de la poca altura del qui va ser gran escuder per un parell d'anys de sou.