Dimarts vinent, a l’espera de celebrar el proper any el mig segle de la Revolució dels Clavells, la gent de Portugal serà la protagonista, en un gran assaig, de centenars d'iniciatives que ompliran carrers i places d'arreu del país per celebrar el 49è aniversari del 25 d'abril. Si perviu amb tanta força la Revolució d’Abril és perquè, en la seva majoria, les noves generacions l’han feta seva i commemoren el present divers d’una gesta històrica que al seu moment semblava impossible de poder viure a Europa.
Després de la IIGM, les democràcies occidentals havien deixat perviure les deixalles del feixisme, vençut arreu, als dos estats peninsulars. A l’estat portuguès i a l’espanyol no es construïa cap “estat del benestar” ni es proclamaven els drets humans, al contrari: hi va seguir l’opressió, la por, la persecució dels dissidents, les condemnes en presons on era molt difícil sobreviure. I l’exili implicava en molts casos travessar una part de la Península també enemiga de les llibertats, amagats en condicions molt poc humanes. La dictadura franquista era tant o més feréstega amb els no addictes al “Estado Novo” de caire feixista imposat pel règim d’Antonio Oliveira Salazar des de 1932, i des del 1968, de Marcelo Caetano. Tot plegat, l’Estado Novo no en tenia res de nou: representava el poder d’uns latifundistes medievals, l’opressió colonial mantinguda per la guerra a Angola, Moçambic i altres països africans per mantenir el poder i les riqueses de les grans famílies, mentre la pobresa i les deplorables condicions de vida eren el dia a dia, la supervivència i la mort, del poble portuguès. Una bona mostra en seria la taxa de mortalitat infantil de Portugal que va caure de vint-i-quatre nounats morts de cada mil abans del seu primer any de vida des de la dècada dels anys 1980 als tres nounats morts per cada mil en el seu primer any el 2006. L’espectacular millora s’explica sobretot per la disminució de la mortalitat dels nounats, que passa del 15,5 per mil nascuts vius al 3,4 per mil.
Si perviu amb tanta força la Revolució d’Abril és perquè, en la seva majoria, les noves generacions l’han feta seva i commemoren el present divers d’una gesta històrica que al seu moment semblava impossible de poder viure a Europa
Pel que fa a la resta de drets, la seva inexistència va propiciar el naixement de l’associació Amnistia Internacional a partir de l’article escrit per l’advocat anglès Peter Berenson a The Observer denunciant, el 1961, que havien estat detinguts dos estudiants portuguesos quan brindaven per la llibertat. Com expliquen a la pàgina d’inici de la seva web, l’article es va titular, en anglès, "Els presoners oblidats" i va iniciar una crida per l’amnistia. Del gran ressò i acceptació d’aquesta crida se’n derivaria més tard Amnistia Internacional, que compta ara amb més de 10 milions de persones a més de 70 països.
Ara, a punt de complir-se els 50 anys de la Revolució d’Abril, les protestes contra la desigualtat continuen, i segueixen les lluites per recuperar els drets que es varen aconseguir després del 25 d’Abril. El "Grandola, Vila Morena" de Zeca Alfonso que parla de fraternitat, es recupera i es fon amb veus joves que segueixen interpel·lant-nos. Són, per exemple, les noies del grup Segue-me à Capela o la rapera portuguesa Capicua, que ens adverteix: "Ouve o que eu te digo, / Vou-te contar um segredo, / É muito lucrativo que o mundo tenha medo" ('Escolta el que et dic / t’explicaré un secret / és força lucratiu que el món tingui por').
En Zé Moreira, l’enyorat company català-portuguès que va viure la revolució portuguesa des del Moviment de les Forces Armades (MFA) i des de les “comissoes de moradores” (un antecedent dels CDR del moment), ho explicava molt bé: “El MFA podia ser el detonant, però la revolució la van fer els ciutadans, que van sortir immediatament als carrers i es van ajuntar als militars. Si no és per la força del poble, Abril no triomfa. Els militars havien organitzat un aixecament militar per a tombar la dictadura, però la Revolució dels Clavells no és això. Com que el poble va sortir al carrer a milions, tothom fora, aplaudint i al costat dels militars, va fer possible que fos una revolució autèntica.”
I per recordar i traduir-ho al català de mil maneres, llegim aquest any, en vigílies de la gran data: “Abril es va fer amb el poble, i és al carrer on s'afirmen i es defensen els seus valors”.
25 d’Abril, sempre.