No havia passat mai en un país europeu. Fer unes eleccions, que sigui impossible formar govern i que aquestes eleccions s’hagin de repetir. I ha passat. A Espanya. I no passa res. I ara els responsables de la broma ens diuen que cal abaratir la nova campanya i potser fer-la més curta. Però, si són vostès els responsables del despropòsit, de què ens estan parlant? A nosaltres que coi ens expliquen?

I el repicó són les llàgrimes de cocodril de l’abstenció. Com els preocupa, sí, l’abstenció. Alguns no dormen amb l’abstenció. I, sí, nosaltres ens ho creuríem si no fos perquè sabem que el seu gran somni humit és aconseguir un 99% d’abstenció dels votants dels altres partits i que l’1% de participació fos de votants propis. Imagini-s’ho, això significaria obtenir 350 diputats i que tota l’oposició en tingués... o cap o zero! La majoria absoluta total!!!

I per això alguns treballen en segons quines campanyes i fan publicar segons quines enquestes. Tècnicament en diuen “desmobilització” del rival. Es tracta d’enfangar el debat fins que la gent “normal” esclati amb un sonor “aquest cop anirà votar sa tia la d’Astorga”. Aquest és l’objectiu. Si la part de la població més “sensibilitzada” i més informada no va a les urnes (la més susceptible d’emprenyar-se), al final qui queda? La desmobilització afecta un sector concret de la societat, o millor dit, NO afecta un sector molt identificat demoscòpicament. És el vot xopped, el vot que compra les caixes de préssecs a un euro, el vot de qui tot ja li va bé, el vot acrític de qui aniria al col·legi electoral encara que envoltessin l’urna de vidres trencats i claus i els fessin anar a dipositar la papereta descalços.

Per això segons quins missatges, per això segons quines actituds, per això segons quines declaracions. I, sobretot, per això aquest interès d’alguns a fer el possible per repetir les eleccions. Tant patriotes que diuen ser, la seva pàtria és governar a qualsevol preu, posant en risc el que calgui.

Europa no entén com un Estat amb més de 4 milions d’aturats, amb un dèficit desbocat, amb unes inversions ruïnoses en obra pública que hipotequen dues generacions i amb un problema polític intern que no es vol afrontar, pot permetre’s estar 10 mesos sense govern. Però als responsables d’aquesta situació, això els llepa un peu. Bé, o els dos. Bé, i no només els ho llepa això sinó tot en general.

Per tant, si vostè és dels (o de les) que ha fotut un cop de puny a la taula i ha dit “prou”, sàpiga que és el que “ells” i “elles” esperen. I això és el més terrible de tot.