Aquesta setmana, dijous a la nit, s'ha desencadenat la polèmica a X (una més), a conseqüència d'un comentari realitzat pel seu propietari, Elon Musk. Musk va començar a escriure públicament després de conèixer-se els informes de Jess Phillips, la ministra de protecció a la infantesa, en els quals es feia públic el rebuig per part de les autoritats governamentals de les peticions del consell d'Oldham que sol·licitava una investigació pública relativa a l'explotació infantil a la ciutat. La ministra Phillips va argumentar que hauria de ser responsabilitat dels consells locals encarregar noves investigacions (i no el govern nacional, com se sol·licitava), el que va provocar crítiques dels conservadors, inclosa Kemi Badenoch, encara que el seu propi partit també havia rebutjat una investigació nacional mentre estava al govern, segons explica The Guardian.

Un assumpte que ha esclatat i mereix que ens hi aturem, ja que ve d'un llarg recorregut i mereix que estiguem actualitzats per conèixer, encara que sigui superficialment, el que acaba d'esclatar-li a les mans al govern britànic.

En un tuit publicat per Musk, demanava la posada en llibertat de Tommy Robinson. Qui és Tommy Robinson? I per què s'ha desencadenat la polèmica? El nom real del conegut com a Tommy Robinson és Stephen Crhstopher Yaxley-Lennon. Un "activista polític" ubicat a l'extrema dreta. Cofundador i exlíder de la Lliga de Defensa Anglesa (EDL per les seves sigles en anglès), organització activa en contra de la immigració i de l'Islam al Regne Unit. Especialment, ha destinat la seva energia a la denúncia de xarxes d'abús sexual contra menors en els últims anys.

Robinson està actualment privat de llibertat, i compta amb un llarg historial d'antecedents penals, on s'aglutinen condemnes per agressió, falsificació documental, frau hipotecari i desacatament a la justícia. El 2018 va ser condemnat a 13 mesos de presó per publicar un "documental" el contingut del qual contravenia una ordre judicial. Recentment, ha tornat a ser condemnat a 18 mesos de presó per difamació i un altre nou desacatament a una ordre judicial (desobediència, segons el nostre ordenament jurídic). És una figura que genera una forta controvèrsia: els qui li donen suport consideren que és un defensor de la nació i, especialment, a la seva campanya contra l'abús de menors, se suposa que pretén destapar diferents càrrecs i responsables que, segons ell, haurien encobert una sèrie d'agressions sexuals, pederàstia i explotació sexual al Regne Unit durant anys. Des d'un altre punt de vista, el consideren un generador de desinformació, odi i instigador de violència. Així ho assenyalaven, per exemple, l'estiu passat, quan va fugir del país.

El "documental" de Tommy Robinson pel qual ha estat recentment condemnat, es titula Silenced [Silenciats]. Va assolir més de 61 milions de visualitzacions tot just ser publicat a la xarxa social X. S'hi aborda la presumpta existència de bandes de violadors musulmans al Regne Unit, i hi denuncia la comissió d'abusos sexuals infantils a xarxes establertes a Rotherham, Rochdale, Oxford i Newcastle. Segons Robinson afirma al seu "documental", milers de nenes britàniques haurien estat víctimes d'abusos sistemàtics "encoberts o minimitzats per les institucions encarregades d'investigar-ho".

La publicació d'aquest "documental" es va fer desobeint l'ordre judicial que li prohibia fer-ho, raó per la qual els jutges del tribunal de Woolwich, a Londres, l'han condemnat ara a uns altres 18 mesos de presó. Una decisió que ha generat controvèrsia en l'opinió pública, ja que hi ha qui afirma que s'hauria de respectar el transcurs de les investigacions en seu judicial, mentre que hi ha qui considera que és fonamental poder conèixer tots els detalls de manera oberta. La qüestió és que el fet d'haver "prohibit" la difusió del "documental", ha generat el conegut "efecte Streisand", la qual cosa suposa un interès més gran en el seu contingut i un augment exponencial de les visualitzacions.

Silenced aborda la presumpta existència de bandes de violadors musulmans al Regne Unit, i hi denuncia la comissió d'abusos sexuals infantils a xarxes establertes a Rotherham, Rochdale, Oxford i Newcastle

El periodista Ezra Levant ha explicat en xarxes socials que el jutge va fer referència expressament a la xarxa social X, on es va publicar el documental (i potser és, precisament per això que Elon Musk acaba de compartir-lo a la xarxa aquesta mateixa setmana).

Robinson es troba actualment en règim d'aïllament penitenciari des del mes d'octubre passat, i segons Levant, és probable que romangui així nou mesos. Recorda el periodista que la desobediència a una ordre judicial no s'hauria d'abordar com si es tractés d'un delinqüent perillós, i per això no es justifica la mesura d'aïllament. Assenyala que el director del centre penitenciari sosté la mesura a causa de la "naturalesa polaritzadora de la seva ideologia".

Levant també explica que a Robinson se li està aplicant la Llei Antiterrorista, i segons la seva explicació, en virtut d'aquesta s'ha pretès accedir al telèfon mòbil de l'acusat sense que hi hagués una ordre judicial prèvia. Robinson es va negar a facilitar la contrasenya per poder accedir al contingut del seu telèfon i, segons s'explica, també se l'està investigant per això.

Què se'n sap dels abusos a nens a Rotherham?

Fa més de deu anys, el diari The Guardian, va publicar el que es considerava llavors "l'esborronador informe d'Alexis Jay on es detalla com els nens van ser violats, ruixats amb gasolina, traficats i agredits". Segons l'esmentat informe, haurien estat 1.400 víctimes, com a mínim, i s'hi assenyalava llavors que els abusos continuaven produint-se. L'informe de Jay plasmava el resultat de la seva investigació durant 16 anys a Rotherham, exposant els casos d'abusos que van començar en la dècada de 1990. En aquest cas es van reconèixer "flagrants errors col·lectius del sistema d'assistència, de la policia i dels polítics locals en la seva resposta als casos d'explotació sexual infantil a la ciutat de Yorkshire".

La investigació independent va ser sol·licitada pel Consell municipal de Rotherham l'octubre de 2013, després que cinc homes fossin condemnats. S'estimava llavors que 1.400 nens van ser explotats sexualment entre 1997 i 2013 i es va indicar que més d'un terç d'aquests casos eren coneguts per les autoritats, que no van actuar amb la diligència deguda.

L'informe recull una mostra d'aquesta desatenció posant com a exemple el cas de Shabir Ahmed, un capitost d'una xarxa de prostitució de Rochdale, que va treballar per a l'Ajuntament d'Oldham com a agent de drets socials durant 18 anys fins a 2006, aproximadament un any després que l'acusessin d'abús sexual infantil. Ahmed està actualment complint una condemna de 22 anys de presó després de ser condemnat el 2012 per 30 càrrecs de violació infantil i molts altres delictes.

L'informe denuncia i detalla com no es va informar correctament en el seu moment sobre una "greu acusació" feta contra Ahmed el 2005, la qual cosa significa que va poder continuar treballant amb adults vulnerables i els seus fills. Si s'haguessin pres mesures, assenyala l'informe, es podria haver "evitat potencialment el tràgic abús d'altres nens".

Sara Rowbotham va col·laborar en el desmantellament d'una xarxa d'abús sexual infantil, les autoritats li van girar l'esquena, però no va deixar de lluitar fins a aconseguir destapar tota la xarxa i que els culpables acabessin a la presó

Què se'n sap dels nens d'Oldham?

Fa dos anys, el diari britànic The Guardian publicava la notícia relativa a l'informe que "destacava les deficiències de la policia i de l'Ajuntament, suggerint que alts funcionaris podien haver enganyat als diputats" en el cas dels nens que van ser víctimes d'abusos sexuals a Oldham.

La informació publicada per The Guardian assenyala que "els nens vulnerables van quedar exposats a l'explotació sexual a Oldham a causa de "grans errors" de la policia i de l'Ajuntament. Segons l'informe, "es van perdre múltiples oportunitats per prevenir abusos que es remunten a 2015". La investigació recollida a l'informe independent també suggeria que alts caps de la policia i de l'Ajuntament podrien haver enganyat els parlamentaris de la comissió d'investigació d'assumptes interns de la Cambra dels Comuns en haver negat una mala actuació en el cas sobre l'"explotació sexual" d'una nena de 12 anys, coneguda popularment com a "Sophie". Sophie va ser violada de manera reiterada des dels 12 anys.

Amanda Chadderton, líder del consell d'Oldham, va dir en una roda de premsa que la resposta de les autoritats a les queixes de Sophie van ser "inacceptables" i que la direcció dels serveis de protecció de la infantesa havia canviat des d'aleshores. Va afegir: "Sembla un encobriment i hem d'acceptar-ho. És un error per la nostra part i és una debilitat que existia al consell d'Oldham en aquell moment".

També a Rochdale, Manchester

És imprescindible parlar de Sara Rowbotham, que treballava com a coordinadora de l'Equip d'Intervenció en Crisi a Rochdale per al NHS entre els anys 2004 i 2014.

Durant aquell temps, Sara va descobrir el que passava amb els menors que ella havia de cuidar. Per això va col·laborar en el desmantellament d'una xarxa d'abús sexual infantil, sent una de les poques persones que van fer saltar l'alarma sobre l'abús sistemàtic que es produïa. La seva batalla va ser l'evidència que les autoritats li van girar l'esquena, però no va deixar de lluitar fins a aconseguir destapar tota la xarxa i que els culpables (almenys alguns), acabessin a la presó. A partir de 2004, va realitzar 181 alertes a la policia i als serveis socials en les quals detallava l'abús i la captació sexual de joves. No li van fer ni cas en un primer moment. Però no es va rendir i va continuar lluitant.

El 2012 va declarar davant del Comitè d'Assumptes Interns que els Serveis de Protecció Infantil de Rochdale no havien actuat en resposta a les seves alertes i que l'abús era generalitzat. En conseqüència, el govern va posar els serveis dels districtes en "mesures especials" i, en un període d'uns sis mesos, aproximadament 25 alts funcionaris de diverses organitzacions van dimitir públicament, es van jubilar o van ser acomiadats. Però Sara també va ser acomiadada.

Va aconseguir llavors col·laborar, juntament amb Maggie Oliver, amb la BBC per fer-ho públic el 2017, en el documental "Three Girls". Un documental que va commocionar l'opinió pública i que va aconseguir que es prenguessin mesures. Concretament, l'escàndol després del documental va ser de tal magnitud que l'alcalde del Gran Manchester, Andy Burnham, va encarregar a Malcolm Newsam (un reconegut expert en cura infantil) i a Gary Ridgeway (un exsuperintendent de detectius) que analitzessin les qüestions destacades per les dones al documental i elaboressin un informe. Gràcies a aquesta investigació, s'ha acabat condemnant nou homes pels atroços crims.

Sara tenia raó, i per la seva lluita, el 2018 va rebre un premi especial i se la va nomenar membre honorari del Consell de la Societat Nacional per a la Prevenció de la Crueltat contra els Nens.

Musk demana al rei Carles que dissolgui el Parlament

Divendres, Elon Musk va tornar a la càrrega, demanant aquesta vegada que el rei Carles dissolgués el Parlament britànic després del rebuig del Partit Laborista a obrir una nova investigació a nivell nacional sobre la presumpta xarxa d'abusos a menors que, suposadament, continua. Musk va assenyalar directament l'actual primer ministre Starmer per no haver actuat correctament quan era el responsable de la fiscalia en els casos d'Oldham.