La Junta de Portaveus del Congrés dels Diputats ha fixat per a dijous el ple que ha d’aprovar definitivament la llei d’amnistia. Aquest fet marcarà l’inici de la gran batalla de la democràcia a Catalunya, a Espanya i amb inevitables repercussions a Europa. Davant la iniciativa legislativa de la majoria parlamentària, el Poder Judicial espanyol s’ha organitzat per boicotejar l’aplicació d’una llei que sorgeix de la voluntat popular majoritària. És un fet sense precedents, un abús de poder, una intervenció política il·legítima basada en la tergiversació de fets i de lleis.
Alerta! No ens equivoquem. Això no és un problema només dels catalans. El conflicte que s’obrirà no tindrà res a veure amb la independència de Catalunya; en tot cas, és la coartada dels conspiradors que desafien i interpel·len tots els demòcrates. Ja ho va escriure el jurista Hans Kelsen, si els jutges poden soscavar la voluntat popular democràtica i constitucionalment expressada, ja no calen militars per fer un cop d’estat.
Des que la majoria parlamentària va plantejar la iniciativa legislativa de l’amnistia, el jutge García-Castellón ha anat prenent decisions sobre la marxa, segons s’anava redactant i modificant la proposició de llei per poder inculpar algunes persones de terrorisme i impedir que siguin amnistiades. L’objectiu no és només que Carles Puigdemont i Marta Rovira siguin detinguts i empresonats, sinó que es tracta d’una operació per dinamitar la majoria parlamentària que sosté el govern de Pedro Sánchez. Per què García-Castellón es presta a fer-ho en contra fins i tot de la Fiscalia i els tribunals estrangers? Qui és García-Castellón?
Segons han publicat diversos mitjans, García-Castellón va ser reclamat del seu destí europeu per ocupar-se dels afers de corrupció del Partit Popular. Ha estat molt dur en investigacions que afectaven el partit Podemos que han acabat en res i s’ha negat, en canvi, a processar dirigents del PP en contra del que li proposava la Fiscalia Anticorrupció.
El Poder Judicial s’ha organitzat il·legítimament per impedir l’aplicació de l’amnistia, una rebel·lió antidemocràtica contra la voluntat popular legítima i democràticament expressada
“El 2018, García-Castellón va arxivar la investigació contra el rei emèrit pels mateixos fets que més endavant va investigar la Fiscalia suïssa. El 2019, va arxivar la causa contra el president conservador de la Regió de Múrcia, a qui la Fiscalia Anticorrupció acusava de frau, suborn i revelació d'informació reservada en el marc de la trama Púnica. L'Audiència Nacional va revocar la seva decisió i va tornar a imputar-lo, però ell va tornar a arxivar la causa. En sentit similar, va decidir no imputar l'ex secretària general del Partit Popular María Dolores de Cospedal a la causa Kitchen, sobre l'espionatge parapolicial a Luis Bárcenas, extresorer del partit, malgrat els arguments de la Fiscalia Anticorrupció i les proves en forma d'àudios”. Això ho explica Joaquín Urías, jurista, exlletrat del Tribunal Constitucional, al llibre que acaba de publicar, La Justicia en el banquillo (Arpa editores).
Aquesta setmana García-Castellón ja ha iniciat els tràmits per ordenar la detenció i/o la cerca i captura de persones a les quals pretén acusar de terrorisme per haver suposadament participar en les protestes del Tsunami Democràtic.
La qüestió és que García-Castellón no treballa sol. Només és la punta de llança de la rebel·lió del Poder Judicial contra el Legislatiu i l’Executiu. Els pronunciaments polítics de jutges, d’organismes judicials i associacions diverses contra l’amnistia han estat continus. Jutges de diverses ciutats ja es van manifestar abillats amb les seves togues contra el pacte PSOE-Junts i el Consell General del Poder Judicial es va negar a sancionar-los. Sense anar més lluny, aquesta setmana García-Castellón ha estat condecorat pel Col·legi de Procuradors de Madrid amb l'òbvia intenció d’escalfar l’ambient de cara a la setmana vinent. Per si no n’hi havia prou, el col·lega Toni Muñoz ha publicat aquest dissabte a La Vanguardia que des del servidor del Consell General del Poder Judicial s’ha fet arribar a tots els jutges espanyols una Guía práctica para el planteamiento de cuestiones de inconstitucionalidad y/o prejudiciales europeas sobre la ley de Amnistía, un document de 126 planes on s’explica als jutges tot el que poden i han de fer per impedir l’aplicació de la llei. Encara queden jutges demòcrates que han protestat, però sembla que no són gaires i menys en els càrrecs que comporten algun comandament.
“Perviuen els hàbits, maneres i idees de la dictadura en el funcionament quotidià del Poder Judicial espanyol”, constata Joaquín Urías, exlletrat del Tribunal Constitucional
El llibre de Joaquín Urías, que és un text que val la pena llegir i tenir-lo a prop per consultar-lo sovint, ofereix totes les claus del problema. Recorda Urías que l’actual llei orgànica del Poder Judicial data de 1870 i que en 150 anys només ha sofert canvis estètics, però ha mantingut l’essència del model. Els mateixos jutges es van encarregar de boicotejar la reforma que pretenia impulsar la República i van ser els primers a legitimar el cop d’estat del general Franco, encara venerat avui en bona part de l’àmbit judicial. Afirma Urías: “Sovint, quan algú atribueix trets franquistes a la carrera judicial espanyola, responen jutges indignats fent valer que la majoria dels nostres magistrats van néixer després de la mort del dictador. És una manera d'intentar amagar que del que s'està parlant, en realitat, no és de persones concretes, sinó de la pervivència dels hàbits, maneres i idees de la dictadura en el funcionament quotidià del Poder Judicial espanyol. Perquè, en efecte, morts els franquistes, el franquisme sobreviu. No es manifesta en l'adhesió al règim dictatorial, però sí en una manera d'entendre la funció judicial”.
No és un problema de persones, sinó de sistema, però també és cert que no poques persones són militants acarnissats d’aquest sistema que darrerament han volgut donar-se a conèixer, ells i les seves idees. La llei d'amnistia, segons Urías, va suposar un punt i a part en la politització dels jutges tuiters. "Multitud de comptes que habitualment eviten pronunciar-se políticament i intentaven mantenir una certa aparença d'imparcialitat es van llançar a criticar les propostes que debatia el Parlament democràticament elegit, amb una clara intenció deslegitimadora”.
Haurem de veure si Pedro Sánchez és capaç de liderar i portar a terme la desarticulació d’aquest contrapoder judicial antidemocràtic, mal endèmic espanyol, o tota la propaganda contra la dreta i l’extrema dreta serà un engany
Després de les eleccions catalanes, tot l’establishment progovernamental i els seus amanuenses celebraven “la mort del procés” com l’inici d’una nova etapa d’estabilitat política a Catalunya i a Espanya, però és evident que no és això el que pretén el Poder Judicial i els seus lacais polítics i mediàtics. La batalla està a punt d’esclatar i la previsió és de decisions i sentències judicials arbitràries contra persones innocents. Si hi torna a haver persecució, empresonaments i exili, el carrer tornarà a fer-se sentir, però els poders Executiu i Legislatiu hauran d’actuar en conseqüència, en defensa pròpia i en defensa de la democràcia. Necessitaran audàcia i coratge per, mitjançant reformes polítiques profundes i agosarades, desarticular aquest contrapoder antidemocràtic, mal endèmic espanyol. Haurem de veure si Pedro Sánchez és capaç de liderar-ho i portar-lo a terme o tota la propaganda contra la dreta i l’extrema dreta serà un engany.