Torna la rebel·lió i la sedició. Avui comença a la secció primera de la sala penal de l’Audiència Nacional el judici al major dels Mossos, Josep Lluís Trapero; a l’intendent del cos, Teresa Laplana; a l’exdirector general de la policia catalana, Pere Soler, i a l’exsecretari general d’Interior, Cèsar Puig. Arrenca, doncs, un altre judici polític que s’emmarca en la “causa general” contra el procés que l’Estat ha delegat en les togues fraudulentes i polititzades en una magistratura que és hereva del Tribunal d’Ordre Públic (TOP) franquista, que al seu torn ja era una reconversió del Tribunal Especial per a la Repressió de la Maçoneria i el Comunisme, creat el 1940. La persecució política que va posar en marxa la coalició del 155 (PP-PSOE-Cs) ara no és fàcil d’aturar ni tan sols pels que avui gosen fer veure que no van contribuir-hi. Els jutges pròxims a Vox són legió. El processament dels responsables de la policia catalana responia a la lògica repressiva desplegada per un Estat enfollit i antidemocràtic. Repetim-ho: intentar votar i no impedir-ho no pot ser mai un delicte. De tota manera, la fiscalia podria canviar de criteri si volgués just en començar el judici o a les conclusions finals. Si no ho fa, quedarà provat que les esperances generades pel nomenament de la nova fiscal general haurà estat una operació de maquillatge. Una més.

Malgrat que hi hagi independentistes als quals no agradés el testimoni de Trapero en el judici contra els membres del Govern capturats per l’Estat, cal no oblidar que la cúpula dels Mossos és jutjada pel mateix que van ser-ho els actuals presos polítics. La mateixa “causa general” amb la qual es volia jutjar al bon amic Francesc Esteve, actual director del Gabinet Jurídic de la Generalitat i antic secretari general de Governació, per haver autoritzat un concurs per comprar urnes el 2017. L’Audiència de Barcelona ha trigat dos anys a arxivar el cas. Una investigació que si intentes explicar-la a algú de fora, no saps com manegar-t’ho per superar la incredulitat de l’interlocutor: “comprar urnes és delicte a Espanya?”. La persecució ha estat implacable i ha estat animada pels mitjans unionistes, fossin d’esquerra o de dreta. Soc partidari de negociar amb qui faci falta, però no estic disposat a blanquejar les actituds del PSOE —i encara menys del PSC— simplement perquè ara li convingui a ERC. Ni oblit ni perdó, com diuen ells, referint-se a la Guerra Civil i al franquisme. Ni jo ni molts altres independentistes estem disposats a esperar 80 anys per denunciar els repressors del 2017 i els seus còmplices.

La persecució política de la cúspide governamental catalana del 2017 és, doncs, intolerable i per això ens cal defensar tots els processats, condemnats i exiliats per un Estat al qual no es pot facilitar cap sortida mentre el nou govern PSOE-UP —patrocinat per ERC— no aturi la repressió

Quan Trapero es va desvincular de les decisions del govern Puigdemont i va explicar al Suprem que els Mossos estaven preparats per si s’havia de detenir el president i els consellers després de la declaració d'independència del 27-O, sabia perfectament que l’Estat no deixaria d’acusar-lo, també a ell, de rebel·lió pels fets del 20 de setembre i l’1 d’octubre. Manuel Marchena va interrogar-lo, cosa que el jutge “justicier” no havia fet fins aquell moment amb cap altre testimoni, per preguntar-li sobre aquells fets. La Fiscalia no li ho podia preguntar, perquè la qüestió no se cenyia als temes pels quals l'extrema dreta de Vox havia citat Trapero com a testimoni, i va fer-ho el jutge, abans condecorat i que ara els del PSOE voldrien eliminar, per furgar en la ferida i mirar d’implicar el major. Els fantasmes del passat sempre tornen en forma de neurosi. Trapero i la intendent Laplana són els dos únics processats amb permís per portar armes i, és clar, en una rebel·lió ha d’haver-hi algú que empunyi una pistola perquè quallin les mentides sobre la revolta i l’intent de cop d’estat. És per això que avui es jutja la cúpula del cos de la policia catalana. Són els Miquelets que l’Estat i els unionistes han buscat desesperadament des del principi. També és per això que als detinguts en les manifestacions posteriors a la sentència se’ls aplica la llei antiterrorista i se’ls intenta processar per pertinença a banda armada.

Com que les circumstàncies han canviat i ara el PSOE no es pot apuntar tan alegrement a les tesis de l’extrema dreta, que infecta el món judicial i els mitjans, veurem com acaba aquest judici. Ara com ara, ningú no pot gosar deixar sols els antics responsables dels Mossos i del departament d’Interior. L’actuació dels Mossos l’1-O va ser raonable. Van procedir proporcionadament al que estava passant. Van comportar-se molt millor i amb més coratge —i ho escric convençut— que els actuals responsables del Departament, els quals han sotmès els Mossos d’Esquadra a les ordres directes de la GC i del CNP. Trapero, Laplana, Soler i Puig paguen la gosadia d’haver plantat cara a Diego Pérez de los Cobos com a coordinador policial enviat per la coalició del 155. No van acceptar mai la figura “política” d’aquell coronel de la Guardia Civil que intentava destruir un cos policial amb molts anys d’història i que arran dels atemptats del 17-A havia recuperat prestigi. Esperem que la submissió actual sigui reversible quan Interior estigui en altres mans.

A Trapero, Soler i Puig la fiscalia els demana onze anys de presó —i els mateixos d’inhabilitació— per haver “consentit” la celebració de l’1-O i no haver frenat el “setge” a la conselleria d’Economia el 20-S. A la intendent Laplana, la fiscalia li demana quatre anys de presó i cinc d’inhabilitació per no aturar la suposada sedició popular del 20-S a la cruïlla de la Rambla Catalunya amb la Gran Via. Si jo fos l’advocat defensor demanaria que declarés Xavier Vidal-Folch, un dels periodistes unionistes més agressius, perquè aquell dia vaig topar-me’l just a la plaça de Catalunya mentre jo pujava per unir-me a la manifestació i ell s’allunyava del “tumult” sense ni tan sols saber què estava passant. Quan ens vam creuar, em va mirar amb el posat cínic que gasta per donar-me a entendre que es burlava dels manifestants independentistes. Després aquest mateix senyor va abonar la tesi de la rebel·lió, fet un energumen, que és l’estil dels extremistes monàrquics com ell, quan aquell dia no li ho va semblar. La persecució política de la cúspide governamental catalana del 2017 és, doncs, intolerable i per això ens cal defensar tots els processats, condemnats i exiliats per un Estat al qual no es pot facilitar cap sortida mentre el nou govern PSOE-UP —patrocinat per ERC— no aturi la repressió. És una condició prèvia. De moment, l’eurodiputat Junqueras és a la presó, el suplicatori contra Puigdemont i Comín ja ha arribat a Brussel·les, i la fiscalia continua acusant Trapero, Laplana, Soler i Puig de rebel·lió i sedició.