Un exministre popular explica que quan va deixar la responsabilitat de govern no es va assabentar de què volia dir fins al dia que va sortir de casa, va obrir la porta del cotxe i es va asseure al seient del darrere. Després de comprovar que el vehicle no es movia, de sobte, va pensar: "Ah cony!, si no m'assec al davant, això no s'engega".

A Mariano Rajoy això no li passarà mai. Com a excap de govern, l'Estat li proporciona un sou vitalici —o bé en forma de pensió o de retribució per una plaça al Consell d'Estat—, cotxe oficial, escortes, xofers i altres privilegis.

Però, per al PP, molt més important que l'estatus que mantingui l'expresident és el futur immediat de tots els seus càrrecs. Amb Rajoy sense decidir encara què farà de la seva vida, la batalla per la successió està oberta i recorre totes les converses de veterans i cadells. Tots segueixen en estat de xoc per això que van viure la setmana passada. I és que la digestió d'haver estat expulsat del poder en tot just dos dies no és qüestió d'hores, sinó de mesos o potser d'anys per més que els "sorayos" es desfacin ara en comentaris amables i atencions que mai no van tenir mentre van controlar el CNI, la televisió pública i fins i tot la composició d'alguns consells d'administració més enllà del sector públic.

Tothom fa prediccions, però ningú no sap res perquè Rajoy no és un home que comparteixi confidències ni en les sobretaules de vuit hores ni quan arriba a casa, ara a l'acomodat barri d'Aravaca. Per tant, mentre dura l'espera per saber si el cicle "marià" segueix o es tanca, s'escruta cada moviment, cada gest, cada paraula... Serà així fins que arribi el comitè executiu nacional convocat per dimarts, en què Rajoy haurà de decidir si es queda o se'n va del tot.

De moment, els ecos que arriben apunten que el president del PP pretén controlar el procés, fer una sortida ordenada i influir en el relleu amb la convocatòria d'un congrés extraordinari que elegeixi el successor. Això serà si li ho permeten i en un parell de dies no surt a la palestra algú que li exigeix que es retiri abans que no el retirin de Génova. Amb Bárcenas de nou a la presó i Lapuerta on Déu el tingui, aquest cap de setmana Rajoy medita si atrinxerar-se a Génova o retirar-se a Sanxenxo.

I expliquen que els més interessats en el primer escenari són els partidaris d'una successió ordenada, amb data i amb un candidat al relleu predeterminat. Pensen així els qui són més a prop de Dolores de Cospedal que, a diferència de Soraya, ha tornat a ser qui més a prop ha estat de l'expresident les últimes i més crítiques hores de la seva sortida de la Moncloa. Va ser l'exministra de Defensa qui el va consolar en les vuit hores de sobretaula el dia de la moció de censura i va ser també ella qui va comparèixer públicament a exigir que s'aturessin els rumors sobre la seva dimissió com a president del govern espanyol, perquè això no passaria en cap cas.

Al PP atribueixen als "sorayos", si no a ella mateixa, l'afany que Rajoy se n'anés abans que el fessin fora de la Moncloa. El gest de la bossa a l'escó del president mentre es debatia la moció no podia ser més premonitori del que tramava la ja exvicetot. "Tu te'n vas i jo ho controlo tot". Expliquen que els crits entre Saénz de Santamaría i l'equip de Rajoy que es van sentir a la zona de govern del Congrés van ser exactament per això, per l'entestament de Santamaría per fer de la censura una oportunitat política per a la seva trista carrera d'opositora anada a més des que Rajoy s'hi va fixar.

Fins i tot ja desposseïda de la pompa que li van proporcionar el BOE i el despatx de la Moncloa, continua postulant-se per prendre ara les regnes del partit i no s'adona que al PP mai no ha tingut acceptació ni predicament i que barons i càrrecs intermedis no li auguren més futur que pujar al cotxe i amollar "Ah cony, això no s'engega". I no ho diuen només perquè està mancada d'arrels al partit, sinó perquè a més és la responsable d'haver fracassat en la solució del conflicte català quan va voler afrontar el desafiament "com si fos un problema menys de la conca hidrogràfica de l'Ebre". La citació és d'un dels seus companys, no pas amic, de la taula del consell de govern.