"Quan no hi ha fronteres, me les porten. Encara que no vulgui"
Max Aub

L'anomenada delegació de les competències en matèria d'immigració i fronteres a Catalunya no arribarà a efecte. Sembla una de les presses que els ha vingut als socialistes per aconseguir com sigui que li retiressin la PNL de la confiança, sabent que el text que han presentat el tombaran o en un lloc o en un altre o en el següent. Puigdemont té raó: "És una competència que només tenen els estats" i que Catalunya no arribarà a tenir. Sabent-ho, és molt possible que el PSOE hagi llançat la pilota cap endavant per aconseguir una mica més de marge, fins a la següent ensopegada.

La delegació de les competències pot truncar-se a molts punts del camí. L'únic que toca és apostar per on quedarà arraconada. La primera traveta que la pot tombar és la negativa de Podemos a donar suport al projecte, basant-se en motius ideològics: "ja poden demanar els vots a altres per donar les competències per empresonar i maltractar immigrants a Junts", va escriure ahir Pablo Iglesias, que diu que ja no està en política, però se n'oblida quan es posa a piular. És veritat que a l'exposició de motius es desenvolupen alguns conceptes difícils d'empassar per a l'esquerra, fins i tot per a l'esquerra socialista que es nega a reconèixer que la immigració produeixi problemes de cap mena.

Però suposant que a canvi d'alguna cosa Podemos canviés de parer, els problemes jurídics de la norma són tants que no és possible que no caigui en algun d'aquests obstacles. La norma es tramitarà com a proposició de llei socialista per obviar els preceptius informes del Consell d'Estat i el CGPJ, que haurien dit amb molt més dret el que jo ara us explicaré.

El text de la proposta de llei és inconstitucional. Obviar el contingut de l'article 149, que enumera les competències exclusives de l'Estat, no està a l'abast ni del més believer. Això no ho arregla ni la seducció jurídica de Cándido. Caldrien certs retocs a la Carta Magna per encabir-hi aquesta delegació. En cas de plantejar-se les coses així, introduint les reformes, no podrien fer-se gens de pressa, però fent-les de pressa esdevenen impossibles. Tant el control de fronteres com l'expulsió d'estrangers, el règim sancionador, l'emissió de documentació, tot això està reservat a l'Estat. És lògic, perquè delegant aquesta competència a Catalunya li està delegant, en realitat, la de tot l'Estat: aquesta documentació, per exemple, permetria moure's per tot Espanya i residir a qualsevol de les comunitats...

Els problemes jurídics de la norma són tants que no és possible que no caigui en algun dels molts obstacles

A més a més, altera el principi d'igualtat entre comunitats establert per la Constitució. Òbviament, Euskadi les demana a continuació, però, per què no les Canàries o Andalusia? L'exposició de motius diu que els llocs de més afluència podran gestionar millor en proximitat... Que no tenen afluència les Canàries? De segur que les comunitats també hi interposarien recursos d'inconstitucionalitat, en cas de passar-se el filtre de les Corts. I és molt difícil que no els donin la raó.

Després hi ha els problemes de col·lisió amb altres normes de la legislació espanyola que no són reformades i que caldria canviar. Normes com la llei d'estrangeria, la llei de cossos i forces de seguretat de l'Estat, la llei de seguretat nacional, totes elles orgàniques, i que requereixen —totes— tramitacions parlamentàries llargues per poder ser retocades. En tot cas, seria l'escull més fàcil de salvar, en el supòsit que arribés a entrar en vigor.

Més complex és que l'últim obstacle, el de la seva col·lisió amb la normativa europea, es pogués resoldre. Les fronteres de les quals Catalunya reclama la gestió són fronteres d'Europa. Algú creu que la UE no hi tindrà res a dir, sobre això? Entre altres coses perquè el Codi Schengen recull que només els Estats poden fer-se càrrec de les fronteres. Recordeu que ni la federal Alemanya ni la confederal Suïssa no han descentralitzat a landers ni a cantons el control de les fronteres que les afecten. O sigui que estaríem davant d'una vulneració de les normes de Schengen que es podria denunciar davant la Comissió Europea. No ho faria França? L'afecta i no som en temps per a canvis en el control dels límits de la Unió. La directiva europea de retorn de nacionals de tercers països també estableix procediments comuns per a tots els països membres. En cas que Catalunya arribés a crear el seu propi procediment, s'estaria vulnerant aquesta directiva. Els esculls europeus són pràcticament insalvables.

Tot això ho sap Marlaska, aquest ministre que porta dins un jutge mort. Per això ha emmalaltit quan s'ha signat una cosa que ell mateix va negar una vegada i una altra que es pogués signar. Que no era perquè fos dolent, que era perquè el que no pot ser és impossible. A què juga, llavors, Sánchez? Al de sempre. Res per aquí, res per allà. Ell concedeix ara quelcom que va afirmar que donaria per a la seva investidura —acords de Brussel·les— i es treu del mig el debat sobre la moció de confiança, i creu, segons expliquen per Madrid, que els pressupostos també, però sap que alguna de les travetes que us he comentat ho farà impracticable. No serà culpa seva i estarà en una altra pantalla. Junts tindrà temps d'utilitzar la concessió en el seu context electoral per treure-li opcions a Orriols i companyia? Una altra pantalla, aquí també.

No dubto que Junts ho presentarà com un triomf polític —que fer passar Sánchez per l'adreçador pot ser-ho—, ni que el PSOE ens explicarà com n'era de necessari i imprescindible fer-ho, però el que és la delegació efectiva i l'augment de més de deu mil efectius de Mossos i tot el que conté la proposició de llei, això no ho veuran els nostres ulls, perquè aquest text no el salva ni Càndid, ja us ho dic.