Si vostès acostumen a veure TVE, a hores d'ara ja es deuen haver assabentat que el congrés nacional del PP va ser la “festa d'una gran família” en què es van repetir les imatges d'alegria i xivarri. Deuen saber també que el temps rúfol que va fer el cap de setmana passat a Madrid va contrastar amb la xerinola que es va viure en les files populars. Cal ser molt decidit per donar pas a una connexió en directe des del polígon de la Caja Mágica amb aquestes paraules, i molta obediència cega per respondre amb una peça que destacava l'“absència de corbates” i l'“ambient amable i distès” que es respirava en el conclave dels populars.

Al país de Mai de la vida de J.M. Barrie, com al PP que descriu la televisió pública, els habitants només es divertien, ningú aconseguia l'edat adulta i mai s'assumia cap mena de responsabilitat. Espanya va pel camí de convertir-se en un univers feliç com el d'aquella llunyana i exòtica illa descrita en la novel·la del creador de Peter Pan. Mai ningú no és responsable de res, i l'afirmació no només fa referència als responsables de la televisió pública.

Ahir mateix preguntava Gabriel Rufián, portaveu del grup parlamentari d'ERC al Congrés, al director del gabinet de la Presidència del govern espanyol, Jorge Moragas, qui va pagar la festa de l'operació engegada des del Ministeri de l'Interior per combatre -presumptament al marge de la llei- el procés sobiranista. La pregunta era retòrica i la resposta, òbvia: la festa la paguem tots.

La festa de l'operació del Ministeri de l'Interior per combatre -presumtament al marge de la llei- el procés sobiranista la paguem tots

Com abonem també tots els excessos de les caixes d'estalvis, la fraudulenta sortida a borsa de Bankia, les mordidas de la Gürtel, els excessos de la Púnica, les obres pagades amb diner negre del carrer Génova i el finançament il·legal del PP que investiguen els tribunals. 

Han passat en alguns casos més de vuit anys d'aquelles “coses del passat” que dirien Rajoy i els seus, i seguim orfes de respostes i responsabilitats polítiques. Empresaris que admeten el pagament de mordidas al partit governant a canvi d'adjudicacions públiques, un exgovernador i tres supervisors del Banc d'Espanya imputats pel cas Bankia; un expresident de la CNMV que, al costat d'altres directius del supervisor, haurà de declarar davant de l'Audiència Nacional per presumpte frau; un partit, el que ens governa, que es nega a respondre davant dels tribunals que investiguen la Gürtel sobre els fets dels quals l'acusa el Ministeri Fiscal… i un Parlament que cinc anys després discuteix sobre si ha d'investigar sobre el que va precedir al rescat d'una de les principals entitats financeres, una festa que va costar 22.000 milions d'euros que en paguem tots l'escot.

Si fos veritat que vivim temps de regeneració i de més exigències democràtiques, algú hauria d'haver demanat fa molt temps el cap d'algú.. i no només a la televisió pública. El de menys és la conya general a les xarxes socials per les paraules del presentador de l'esperpèntic informatiu, sinó la falta d'independència i professionalitat d'una cadena que el PP va posar al servei dels seus interessos partidistes.

Però, recordin, el temps rúfol d'aquest hivern contrasta amb l'alegria que es viu a la família dels populars i això és el país de Mai de la vida.