Les ràdios musicals de Catalunya hauran de programar el 25 % de la música en català o aranès a partir de l'1 de gener de 2026. Així ho ha acordat recentment de manera unànime lo Consell Audiovisual de Catalunya (CAC) per tal de fer complir la Llei de Política Lingüística. Ara tenen un any per a anar-ho executant progressivament. Totes les emissores s'hi hauran d'adaptar? No, totes no. N'hi ha una, a la comarca del Gironès, que sense que ningú l'hi obligue ja fa 10 anys que emet en català les 24 hores del dia i els 7 dies de cada setmana. La irreductible aldea gal·la de les ones és Ràdio Vilablareix i el seu druida particular, lo Panoràmix que ha aconseguit la fórmula de l'èxit, és Dídac Romagós.

Al 107.5 de l'FM o per internet (radiovilablareix.cat) esta ràdio municipal és la més escoltada del país, tot un fenomen social. Té gairebé 45.000 seguidors a Twitter. Lo municipi compta amb poc més de 4.000 habitants. Això són 10 vegades més. Moltes xifres per a un projecte que es porta més amb lo cor que no pas fent números. Lo voluntariat dels col·laboradors que fa programes de distinta índole n'és lo motor i la dedicació abnegada i apassionada del seu únic i jove treballador, n'és l'ànima. Una activitat frenètica que el va portar, fa uns mesos, a tindre problemes de salut mental, per sort ja prou superats. I és que de vegades l'autoexigència mos juga males passades. De vegades, demostrar que no cal que tot passe per Barcelona o a les grans capitals reclama un dinamisme desgastant i té un alt preu.

Ràdio Vilablareix és l'única emissora que emet tota la seua programació en català i acaba de rebre el VII Premi Llengua Nacional

Un dels signes d'identitat de Ràdio Vilablareix són les entrevistes. Durant esta darrera dècada n'ha fet més de 3.000 a personalitats diverses dels Països Catalans pertanyents al món de la música, la política, la ciència, lo periodisme, el teatre, la literatura, la docència, l'esport... Tenen una particularitat que les diferencia: són presencials. Sempre. Lo telèfon és massa fred i fals. Los convidats han d'anar físicament als seus estudis, situats al carrer Perelló, a tocar de la cèntrica plaça del mateix nom. Una plaça amb bancs de fusta on, de tant en tant, la gent del poble hi trau lo nas i s'hi asseu per a vore passar la cara coneguda del dia i potser, amb una mica de sort, fer-s'hi una fotografia. Dídac és persistent i cuida les entrevistes fins al més mínim detall perquè el convidat s'hi senta a gust. Sap escoltar i sol preparar alguna sorpresa en forma de salutació d'alguna persona estimada pel protagonista. Són converses reposades, intemporals, d'aquelles que es tenen al bar del poble entre amics.

I malgrat que gaudir d'esta nombrosa audiència és, probablement, lo millor reconeixement, la setmana passada tota esta tasca ingent va tindre una altra recompensa: lo VII Premi Llengua Nacional, un certamen convocat per l'entitat homònima. Fundada el 1991, es tracta d'una altra d'aquelles associacions vitals que, des de l'activisme i el coneixement, defensa la unitat del català i vetla per l'ús d'un llenguatge genuí, defensant-ne també la riquesa dialectal. Enguany, lo projecte de ràdio municipal d'este poble a tocar de Girona ha estat lo guardonat. De fet, tots dos, atorgant i guanyador, dignifiquen i donen valor al concepte de nació. Quan avui l'incansable Dídac Romagós se pose davant del micròfon i done corda a una nova jornada des del seu petit temple, tornarà a fer possible el miracle, demostrant-mos que es pot viure plenament en l'idioma del nostre país petit.