Aquest dilluns s’inaugura una nova edició del Mobile World Congress que, per cert, cada nova edició a Barcelona és una nova bufetada als il·lusos enterradors d’una Catalunya que presenten tan decadent com gelosa de la Madrid d’Isabel Díaz Ayuso. El cas és que durant els pròxims dies veurem tot de ginys, avenços i descobriments futuristes que ens deixaran tan impressionats com, als més boomers, inquietats sobre com de ràpid avança tot. Els avenços tecnològics però, igual que la vida mateixa, són injustos, mal repartits i a voltes desconcertants: la humanitat ha estat capaç d’enviar una sonda no tripulada a Mart, que hi aterri, que reculli sorra, que s’enlairi de nou, que torni amb la mostra i que pel camí vagi enviant vídeos a temps real. Ara bé, som al març de 2025 i per posar una rentadora encara hem de separar la roba fosca de la clara no fos cas que es destenyís.

Doncs bé, amb els avenços en telefonia mòbil, assistents de veu i altres dispositius també s’ha avançat molt però de manera desigual. Alexa és capaç de dir-te quin temps fa a Jakarta en aquest moment però no et sap dir en català si demà plourà a Olot. Per contra, i aquesta és la bona notícia, els nous programaris d’Intel·ligència Artificial com Perplexity, el ChatGPT o el xinès DeepSeek, sí que el dominen a la perfecció. El futur del català, doncs, també passa per la tecnologia i més concretament per la IA. La intel·ligència artificial no és més que una síntesi molt ràpida d’un volum d’informació molt gran. I l’acceleració del seu coneixement ve donada, precisament, per la ingesta de més informació i la seva capacitat de gestionar-la. És el que popularment s’ha conegut com que cal entrenar la IA i ella aprendrà. I és veritat. I no només això sinó que el pòsit que queda és etern i universal.

Quantes vegades, encara ara, busquem coses a Google en castellà per inèrcia?"

Per aquest motiu resulta imprescindible que els catalanoparlants parlem en català a les màquines i als assistents d'intel·ligència artificial. Com més se li parla un idioma a aquests dispositius, més ràpid en progressa el seu aprenentatge lingüístic i per tant millora l’experiència de l’usuari. Si això és així en qualsevol llengua, encara amb més motiu amb el català, ja que la capacitat d’introduir dades és inferior. Per nombre de parlants, els catalans podem aportar menys volum de dades, paraules i informació que els parlants d’altres idiomes com l’anglès, el castellà o el xinès, del que fins i tot n’han après dialectes i accents. Per això, resulta cabdal que, allà on ja sigui possible, se li parli en català al programari. Quantes vegades, encara ara, busquem coses a Google i, ja sigui per veu o teclejant, li ho demanem en castellà per inèrcia? Google està perfectament capacitat per cercar en català i com més persones insereixin les cerques en català més refinat serà el motor de cerca en la nostra llengua.

Però a més d’una qüestió estrictament tècnica i informàtica, l’ús del català en l’àmbit tecnològic té també un altre valor: li dona motius a l’empresa per continuar invertint en el desenvolupament lingüístic de la nostra llengua. Dit d’una altra manera: si hi ha l'opció de fer servir el català però aquesta no s’empra, els inversors decidiran retallar per aquí. En aquest sentit, però, les xifres conviden a l’optimisme. Si el català és la 75a llengua més parlada al món, a Internet, depenent de l’any (perquè són xifres oscil·lants) se situa entre la 10a i la 20a posició. Aquesta dada dona una mostra de la bona salut que té el català en l’àmbit digital; ara només cal mantenir l’ímpetu quan tornin a coincidir la cerca humana i el resultat digital: “horari farmàcies centre Sabadell”.

No se m'ocorre una manera més absurda de perdre sobirania que sotmetre't a parlar la llengua que vol l'objecte i no l'usuari"

La petició, necessitat i fins i tot dret a tenir un àmbit tecnològic plenament normalitzat en català no s’ha escapat tampoc del menysteniment, crítica i ridiculització dels qui consideren frívol, prescindible i penós que un electrodomèstic, un assistent o un xat de cerca et parli en català. Els qui ho menystenen, critiquen i ridiculitzen —mai falla— acostumen a ser els que, curiosament, ja tenen garantit aquest ús en la seva llengua que, per cert, acostuma a ser en castellà. La mofa més gran se la va emportar Àlex Hinojo el 2019 quan, en un 30 minuts, va reivindicar el seu dret a parlar en català a una torradora. L’exemple pot resultar grotesc però està farcit d’una lògica pura. Si un senyor de Móstoles pot parlar en la seva llengua a una torradora, per què una senyora de Granollers no ho pot fer? I qui diu una torradora diu, per exemple, el GPS del cotxe. Als monolingües disfressats de bilingüistes cal recordar-los, precisament, que el què es demana no és que les màquines només parlin català sinó que també parlin català. Ara que ens omplim la boca d’empoderar l’humà respecte les màquines o els robots, no se m’ocorre una manera més absurda de renunciar a aquesta sobirania que sotmetre’t a parlar la llengua que vol l’objecte i no el seu usuari. De la mateixa manera que som nosaltres els qui decidim quan fem servir un aparell, hem de tenir el dret, i la lògica, a poder-lo fer servir en la llengua que vulguem. I més aviat que tard, el desenvolupament de la intel·ligència artificial aplicada als motors lingüístics farà que adreçar-nos en la llengua que vulguem no sigui una manera de parlar sinó literal: en la llengua que ens doni la gana.