Va passar dimecres de la setmana passada. El doctor Manuel Galiñanes, cap del Servei de Cirurgia Cardiovascular de l'Hospital de la Vall d'Hebron de BCN, presentava davant del Síndic de Greuges una denúncia molt greu. Gravíssima. Segons ell, dos pacients del centre van morir l'agost passat per culpa de les retallades. L'un, ingressat a l'hospital quatre dies després d'una operació programada i ajornada i l'altre, a casa a l'espera d'una operació anul·lada en diverses ocasions. Si això fos cert, estaríem davant d'un cas inadmissible des de tots els punts de vista. Un cop estudiada tota la documentació, el Síndic, Rafael Ribó, ha explicat aquest dijous que no hi ha "indicis concloents" que relacionin la denúncia de Galiñanes amb les retallades. Per tant, considera que la denúncia no és certa. I llavors pregunto a una persona que treballa a l'hospital i que coneix bé el tema perquè em doni la seva versió. M'explica que cada quatre anys hi ha una avaluació dels caps de servei. O sigui, Galiñanes estava a punt de passar un examen que realitzen la direcció i la resta de caps de servei. I ell sabia que la seva gestió no era gens valorada ni pels metges ni per les infermeres que estaven al seu càrrec. Vaja, que es veia amb els dos peus fora. I, què va fer? Primer amenaçar amb la denúncia per canviar el sentit de la seva avaluació. Després amenaçar directament amb presentar la denúncia davant del Síndic. I, finalment, com que no van cedir al seu xantatge, presentar-la i explicar-la públicament. Insisteixo, és la versió d'algú que coneix bé la qüestió, però a qui hem de donar tanta credibilitat com a la versió contrària, tot i que aquella va en el mateix sentit que la del Síndic. Ara bé, si li sembla fem com aquelles pel·lícules (o sèries) d'assassinats on el (o la) detectiu protagonista reuneix els sospitosos i es va fent preguntes en veu alta fins a trobar el culpable. 1) Suposem que el senyor Galiñanes té raó. Més que al Síndic on hauria d'haver anat és al jutjat de guàrdia. Escolti, és que la denúncia és molt greu, eh. Dos morts. No estem parlant que l'allargament d'una llista d'espera va generar una complicació mèdica. No, no. Aquest senyor va dir que dues persones havien mort per culpa de les retallades i això, crec, depassa el Síndic i ja seria un tema de justícia penal. Però no va fer-ho. Per què? Ell sabrà, però encara hi és a temps. Jo d'ell, si té raó, ho faria. 2) Quines proves va presentar el senyor Galiñanes? Proves sòlides, eh, no especulacions. I 3) (I per mi, la pregunta fonamental) Cap dels partits i organitzacions que han fet bandera política de les retallades sanitàries i que han criticat molt durament la gestió del conseller Boi Ruíz ha dit res sobre aquest tema. Si hi hagués hagut un mínim de versemblança en la denúncia, no creu que li haurien ofert suport? No haurien sortit al seu costat fent la denúncia? Espero que el senyor Galiñanes aparegui demà mateix amb les proves. I ens les ensenyi. I si ho fa, anirem amb ell a presentar la denúncia. Si no ho fa, que aparegui però demanant disculpes per haver fet una cosa molt lletja, i més en un metge: mentir i fer xantatge per intentar salvar el cul. I a continuació que el Col·legi de Metges prengui mesures. Dràstiques i definitives. La sanitat pública és una cosa massa important perquè algú l'utilitzi per solucionar les seves qüestions personals.