Reconec que per a una com jo, que mai no s’ha colat al metro i a qui li encanta seguir les normes (perquè em fan sentir més segura), m’explota el cap quan veig l’alegria amb què la gent no es posa el condó. Si fins i tot sent una empollona (abstenir-se dels acudits) més d’un cop he tingut un ensurt, no em vull ni imaginar la gent que s’ha de mossegar les ungles quan s’acosta el moment del cicle o quan es fa una anàlisi de sang. “Sí, sí, ho sé, però en aquell moment no hi penso”, em diuen quan els pregunto quant de temps fa que no s’han fet la prova del VIH. “És que anàvem una mica contents”, és l’excusa més recurrent. Però, de veritat, a partir d’una certa edat, si necessites l’alcohol per tenir una relació sexual, tens un problema. Segurament, aquesta premissa també es pot aplicar a qualsevol edat, perquè el tema del pudor, la vergonya o el fet de deixar-se anar no pot ser una excusa. Això era durant els meus vint, perquè actualment fins i tot al Tinder s’especifica si es practicarà sexe acompanyat d’estupefaents. Se'n diu slamsex i aquesta pràctica arriscada tampoc et protegeix de l’hepatitis C o de patir una intoxicació aguda. Aquest sexe químic, també anomenat chemsex, es practica amb drogues psicoestimulants que et fan perdre l’oremus i no et preocupes de quan i com s’ha de fer servir el preservatiu. Un amant (pare de família de més de 50) em va preguntar si volia prendre’m GBL amb ell. Recordo quan els ho vaig explicar als meus amics: “m’ha dit que si em vull prendre ADSL o alguna cosa així”. Encara riuen de com en soc de naïf amb 43. I és clar que no ho vaig fer, ni el vaig tornar a veure. “Antes de llover, chispea”, va ser part de la meva poca educació sexual, però aquest titular em va quedar enclavat al cervell per entendre que sense condó no hi ha clau possible. Igual que sé que no es pot robar, no era una opció fer-ho sense. Fins que vaig passar per un curt període de temps soltera, entre el meu divorci i la meva parella actual. Ni quisqui, després dels 40, es volia posar condó. I em comenten que ni els casats que foten descaradament les banyes a la dona se’l volen posar, no sigui que baixi aquella gran erecció, oh totpoderosa. Com si sense ella no es pogués fer res més.

Reconec que la meva generació es posava més el condó quan tenia 20 anys que actualment. No sé si és perquè creuen que la sida ha estat erradicada (en el nostre món) o és que ignoren totes les altres moltes malalties d’infecció sexual. El meu ex em va passar el papil·loma humà, just quan la xicota del seu cosí —amb qui havia tingut una aventura— també el tenia. Ho vaig saber tot quan era massa tard. Ho sé: hi havia senyals que no vaig saber interpretar.

Podem parlar del problema mental que els passa a alguns homes amb la vasectomia? És per fer-ne un estudi psicològic, de debò, sobre els que es creuen que no són masclistes, però que han estat educats en el patriarcat. Per què els homes tenen tanta por de fer-se corresponsables del control de la natalitat? Potser el que temen és que un dels efectes secundaris sigui la temuda falta de trempera. I amb aquesta por, tots col·lapsen. Vaig anar al cardiòleg i em va confessar que, perquè els homes deixin de fumar, els diu que a partir dels 50 tenen el doble de risc de tenir disfunció erèctil, i aquí és quan els toca la fibra. Que a nosaltres la càrrega mental o el seu tracte ens baixi la libido, no els importa tant. Res que una copa de vi i un lubricant no ho arreglin.

La meva generació es posava més el condó quan tenia 20 anys que actualment. No sé si és perquè creuen que la sida s’ha erradicat o desconeixen tota la resta de MTS

De l’inventor de 'soc al·lèrgic al làtex', arriba la veritable segona part, i és que tot justifica continuar homenatjant la gran deessa de l’erecció. Tranquils, homes no corresponsables, no em fa res estar inflada d’hormones per acabar-me fent una lligadura de trompes passats els 44. Total, només he tingut una conització, tres raspaments, dos parts amb cesària, per posar un exemple a l’atzar. I m’ha d’importar que em remenin una mica més? No, home, no. Total, ja hi ha tants babies amb ulls blaus repartits com espermatozoides de quan vas anar a Àsia, que què importa! I el més fort és que no t'ha caigut a trossos com si tinguessis la lepra. La gonorrea creix quasi un 43% i la sífilis un 24,1% per la resistència al condó, segons dades de l'Institut Carlos III. Per no parlar de la clamídia. Fins i tot, a la Gisèle Pelicot li van enganxar, al llarg dels anys de les seves repetides violacions per submissió química, quatre malalties de transmissió sexual directament imputables a les agressions sofertes per més d’una cinquantena d’homes.

“Es parla poc de les infeccions d’orina que patim les dones o el mal de gola quan la polla és nova”, em diuen les meves amigues quan els dic que escriuré aquest article. Catalunya és el territori de tot l’Estat on hi ha la taxa més alta de gonorrea, sífilis i clamídia. Creure que el condó resta plaer, denota tal ignorància com que només t’ho pots passar bé quan folles begut. Quan una parella té ritme, intensitat sexual, rols, morbo, fantasies, complicitat, sensualitat i amor, res no li pot impedir tenir un gran clau. Els mateixos pares i mares que demanen als seus fills adolescents que han de tenir seny quan tinguin relacions sexuals, no compleixen amb l’exemple “Consejos vendo, pero para mí no tengo”. Mai no havia estat més contenta de tenir parella i de saber-nos fidels com ara!