Tres setmanes abans de la dissolució anticipada del Parlament electe, el febrer del 2021, en Jaume Alonso-Cuevillas renunciava al seu escó per raons professionals i polítiques. Degà del Col·legi d'Advocats de Barcelona entre el 1997 i el 2005, president de l'advocacia europea entre el 2005 i el 2007 i catedràtic de Dret Processal de la Universitat de Barcelona, complia el seu cinquè any representant la ciutadania catalana (des del maig del 2019 al desembre del 2020 a dues legislatures del Congrés estatal, i des de primers del 2021 fins a la seva dimissió al Parlament). Un compromís que va desenvolupar amb dedicació, però que li generava (com a qualsevol soci-director i titular d'un despatx d'advocats mitjà i diversificat) un important sacrifici empresarial i econòmic, que havia de sospesar pensant també en els seus clients, treballadors i col·laboradors, tenint en compte el temps que l’Alonso-Cuevillas destinava a les seves responsabilitats com a diputat i vocal de l'executiva de JuntsxCat. Vet aquí les raons professionals, que entén qualsevol que conegui mínimament el món de l'advocacia com a activitat empresarial.

Però, evidentment, hi havia també raons polítiques. Perquè el compromís públic d’en Jaume Alonso-Cuevillas amb el servei públic a la ciutadania catalana i la seva pertinença a JuntsxCat es fonamenten en la seva adhesió al projecte polític del president Puigdemont i a aquesta organització política des de la seva fundació, entesa (com va defensar en una entrevista en TVE) com un moviment d'alliberament nacional fonamentat en la seva pluralitat (que acull tres corrents organitzats de persones liberals, socialdemòcrates i d'esquerres, a més de milers d'independents) i transversalitat. És evident, llavors, que la dedicació política de l'advocat barceloní només s'entén vinculada al moment extraordinari que va viure Catalunya des del 2014 i, en canvi, s'entén molt poc quan la intensitat política minva i la legislatura està esgotada, submergida en els modes autonomistes. Segons ell, perquè “ja no es fa, ni es pot fer, res efectiu des del Parlament per la independència”. Moltes de les persones que van assumir un compromís polític especial amb l'autodeterminació i la sobirania, com l’Alonso-Cuevillas, no estan disposades a renunciar a les seves carreres professionals per a gestionar l'autonomia. Sense perjudici que tant JuntsxCat com les altres forces sobiranistes i el conjunt de la ciutadania necessitin acusadament perfils gestors i institucionals en tots els nivells de les administracions públiques.

L’Alonso-Cuevillas va començar la seva col·laboració amb Puigdemont en el pla professional, l'agost del 2017, dibuixant des de primers de setembre del 2017 els escenaris jurídics repressius que l'Estat espanyol desenvoluparia contra les persones que considerés motores del referèndum de l'1-O. Va ser a l'estratègia de fixar la residència fora del territori per a evitar la repressió després del 28-O, i va coordinar la defensa del president davant la justícia belga, amb l'advocat flamenc Paul Bekhaert, des de novembre del 2017, participant en la defensa judicial d'altres consellers i consellera en la causa anomenada "del procés" davant el Tribunal Suprem. Des del març del 2019 va haver de compatibilitzar el seu treball jurídic en la defensa dels represaliats sobiranistes amb la seva funció parlamentària, on va destacar també en les reformes processals debatudes per la seva àmplia experiència forense i especialització professional.

Moltes de les persones que van assumir un compromís polític especial amb l'autodeterminació i la sobirania, com l’Alonso-Cuevillas, no estan disposades a renunciar a les seves carreres professionals per a gestionar l'autonomia

Però des de l'aplicació del 155 (28-O, 2017) a la seva elecció com a diputat en el Congrés estatal, l'abril del 2019, l’Alonso-Cuevillas va complir una funció essencial com a dinamitzador ciutadà, explicant al llarg de Catalunya, els Països Catalans i diversos països europeus els mecanismes de defensa jurídica dels líders sobiranistes catalans en el context de la doctrina i jurisprudència europea i internacional de drets humans i la legitimitat del dret a decidir de Catalunya. Amb Puigdemont, Puig, Comín i Ponsatí exiliats, i Forn, Rull, Turull, Junqueras, Bassa, Romeva i Forcadell a la presó, l’Alonso-Cuevillas desenvolupava, setmana rere setmana, mes rere mes, una elevada missió cívica de transmissió d'informació jurídica, difusió política i de motivació de la base ciutadana sobiranista, com va observar encertadament l’Elsa Artadi, que el va convertir en una de les figures públiques més populars del sobiranisme català. Sense aquest treball patriòtic i desinteressat, sense aquesta experiència de trepitjar el país i prendre el pols a la gent, no es pot explicar el pas fet el 2019, invertint el seu temps lliure, la seva conciliació familiar i els seus interessos econòmics i professionals.

L’Alonso-Cuevilllas va consensuar a l'octubre el seu pas al costat amb el president Puigdemont. El catedràtic barceloní s'ha definit sempre com a “puigdemontista” i tant el seu pas endavant com el seu pas al costat en la seva activitat parlamentària l'ha cedit de comú acord amb la persona que va animar i va canalitzar la seva vocació de servei patriòtic.

Qualsevol jurista sap que en Jaume Alonso-Cuevillas és un dels millors juristes i advocats de Catalunya i de l'Estat. Fa pocs dies vaig tenir l'ocasió d'assistir a una conferència seva sobre l'última reforma processal davant un auditori ple de professionals de l'advocacia gallega, on va tenir la deferència d'usar la nostra llengua en les seves primeres paraules. Si la política perd un valuós actiu, el món jurídic recupera un dels seus grans.

És veritat que la dissolució parlamentària i la candidatura de Puigdemont a les eleccions del 12-M han trencat totalment l'escenari previ. Del dia de la marmota autonomista hem passat a aquest momentum del qual parla la col·laboradora d'ElNacional.cat Pilar Rahola, i que s'evidencia en aquest plebiscit entre Puigdemont i Illa, entre la restauració pre-155, que ha obtingut una amnistia amb un perímetre adequat i que es projecta a possibilitar a mitjà termini l'exercici de Catalunya del seu dret a decidir, enfront del candidat del règim borbònic del 78 i l'autonomia esgotada. En aquest nou escenari, en el qual caldrà fer coses útils per a aconseguir l'autodeterminació, és molt possible que el sobiranisme hagi de mirar cap a persones com l’Alonso-Cuevillas per a continuar fent país.