"Veiem les coses no com són, sinó com som nosaltres".
Immanuel Kant

Just a l'hora en què escric aquesta columna, podria veure Kant passar sota la meva finestra, sempre que fos a Königsberg fa uns 250 anys. Sempre passejava de cinc a sis, invariablement, amb pluja o a ple sol. Diuen que els veïns posaven els rellotges a l'hora quan el veien. Jo redacto a correcuita, uns dies en un horari kantià i d'altres d'òliba aristotèlica, és el que té la vida actual. El dia abans de Sant Jordi es compleixen tres segles del naixement del filòsof que m'ha impressionat més profundament, no pels seus costums quadriculats, sinó per haver estat capaç de formular una ètica que permet perfectament a un ateu mantenir els seus límits morals. Però ni per l'imperatiu categòric ni pels passejos el porto avui a col·lació, sinó pel famós "gir copernicà" que va donar a la filosofia.

En efecte, per explicar el nou plantejament del qual partiria, el tomb que donaria a la manera d'analitzar les coses, Kant va plantejar la seva idea en una analogia amb l'adoptada per Copèrnic. Aquest, ens diu, es va adonar que el moviment dels astres era inexplicable si se seguia posant la Terra al centre, així que ho va capgirar tot i va col·locar al centre el Sol i, així sí, les coses quadraven. Kant considerava necessari dur a terme una revolució similar, assumint que no podem tenir un coneixement de les coses si l'objecte depèn del pensament per ser conegut i no a la inversa. Així que el gir copernicà s'ha consagrat com una manera de canviar el comportament o el pensament de manera radical.

I aquí és on connectem amb un nou gir per introduir a la campanya de les eleccions basques el comodí d'ETA, no per part de la dreta com era d'esperar, sinó per part del partit que governa amb els vots de Bildu i que hi ha pactat en diverses ocasions. Aquesta decisió segurament es va prendre dilluns, al límit, amb les enquestes a la mà, i l'opinió sincronitzada ho demostra. La preocupació per una anunciada victòria de Bildu va disparar els nervis. Així el mateix dilluns diversos periodistes progressistes s'estranyaven públicament pel fet que el tema ETA no aparegués per enlloc a la campanya basca, mentre que sí que surt de manera indubtable a les generals, les gallegues o, fins i tot, les andaluses. Poc després, en un debat d'un diari basc, el candidat socialista Eneko Andueza va instar el candidat de Bildu a condemnar el terrorisme. Era un tema fora de campanya fins aquell moment. Immediatament a la SER preguntaven a Otxandiano per aquesta qüestió i el candidat abertzale es va limitar a parlar de "banda armada", sense fer servir el terme terrorista. El degoteig de tuits i declaracions en aquest sentit per retreure-l'hi se succeïa. "No reconèixer que ETA va ser una banda terrorista és de covards", ha dit la portaveu del govern espanyol després del Consell de Ministres. No us estranyeu. He vist al BOE que a la Moncloa hi ha una cosa que es diu Departament de Discurs i Missatge, que, pel que sembla, funciona més bé del que caldria esperar.

El comodí d'ETA en una campanya en la qual ha quedat clar que els bascos no mobilitzaran les paperetes per aquesta qüestió

El gir copernicà socialista suposa collar en el tram final de la campanya electoral els seus socis de Bildu. Els abertzales estan una mica estupefactes, perquè si bé donaven per descomptat i tenien assumit que un eventual pacte es reeditaria entre els socialistes i el PNB, no comptaven que els tocarien els pebrots. Aquest pacte no havia de pertorbar el seu suport a Sánchez, però "criminalitzar Bildu a hores d'ara de manera artificial i interessada" és una fricció innecessària i inesperada, segons les meves fonts abertzales. El fet és que els votants bascos no s'esperaven aquest debat electoral ni és factible que es belluguin per això. Els bascos volen parlar de millorar l'Osakidetza, de l'accés a l'habitatge, de la precarització, de l'educació i dels seus tipus, i sobre això s'estava debatent fins dilluns mateix, dia en què va aparèixer el comodí de la condemna del terrorisme. Òbviament això sorprèn els abertzales, que es consideren socis dels socialistes a Madrid i a Navarra, encara que, com saben, no ho haurien de fer. Als catalans els podien preguntar pels girs copernicans que va fer i farà el ciutadà Sánchez. Ho atribueixen al vertigen que els produeix que Bildu guanyi encara que no governi i a aquest 5% de vot socialista que es fuga cap a Bildu, segons les enquestes.

És el gir el que vull destacar. Un partit que ha defensat per tots els mitjans la normalitat d'acceptar els vots de Bildu, de donar-los l'Ajuntament de Pamplona o la Federació Navarresa de Municipis, emprèn ara una campanya exprés per deixar clar que són uns covards i uns indignes per no ser capaços d'articular les paraules "banda terrorista". Aquest PSOE que va sentir dir a Patxi López quan va sortir el tema de les llistes electorals amb exetarres: "No ens enredaran en aquest joc en el qual el PP ens vol implicar a tots (...) utilitzen el terrorisme perquè no tenen propostes",  o bé a Óscar Puente quan l'alcaldia d'Iruña: "Hi haurà una alcaldia més progressista i una menys de dretes", resulta que s'enreda ara amb aquesta qüestió. Fins al punt que Andueza, que no havia tocat el tema fins dilluns, ha afirmat taxativament: "Han de condemnar el terrorisme d'ETA i assumir la seva responsabilitat".

Segon comodí d'ETA en una campanya en la qual ha quedat clar que els bascos no mobilitzaran les paperetes per aquesta qüestió. És veritat que el PNB mira amb esglai el creixement que auguren les enquestes del seu oponent, però si feu comptes, entre els dos partits sobiranistes, sumen un percentatge aclaparador del vot dels bascos. I aquests han decidit tirar endavant com millor els ha semblat. Fins ara la fi del terrorisme els ha permès mirar altres coses i això és el que volen fer, per a bé o per a mal, tirar endavant. Potser és així com se surt dels conflictes, organitzant-se per continuar i relegant la memòria històrica per a temps futurs en què no dolgui tant. Potser així es va continuar amb la vida després de la Guerra Civil o a l'Alemanya o la França dels quaranta, on, una vegada van ser purgats els evidents, la vida va continuar integrant els que van mirar cap a un altre costat.

Amb aquest nou gir queda clar que el PSOE no vol ni pensar que Bildu guanyi per davant del PNB, encara que dubto que un moviment propagandístic d'aquesta mena pugui fer efecte en el vot basc. S'ha d'entendre que allà, els que migren de Podemos o Sumar a Bildu —un èxode majoritari que farà estralls— o els poquíssims que se'n vagin del PSE saben millor que ningú quina és la posició de cadascun. No seran els equips d'opinió els que els descobreixin ara fins on ha arribat Bildu i fins no arribarà. El que és lamentable és pensar que es pot dir una cosa i la contrària, avui i demà, aquí i allà.

No passarà que el PNB i Bildu s'entenguin. Competeixen per un espai nacionalista en l'eix ideològic: dreta sobiranista, esquerra independentista. Allò que es va veure alterat a Catalunya i que a Euskadi no tindrà lloc. Semblava que les eleccions basques no tenien la repercussió nacional de les catalanes i és d'esperar que els atacs d'aquesta setmana no caldegin gaire els abertzales. Al cap i a la fi, ho hauria de saber Sánchez, són bascos i encara que resistents, no són amics dels qui són poc formals i fan girs inesperats.