Quan em vaig trobar el vídeo en el qual el líder de les Noves Generacions del Partit Popular de Madrid parlava per als seus companys, des d'un faristol, a la seu del partit, vaig pensar que era una paròdia del Polònia. Vaig pensar que, en cas de no ser així, seria una broma feta amb intel·ligència artificial, perquè ara una ja no es pot refiar del que veu a través de les xarxes, fins i tot quan és un vídeo on el seu protagonista parla, gesticula i sembla totalment humà. Però era de debò. El vídeo estava compartit en el mateix compte oficial de les Noves Generacions del Partit Popular de Madrid. Ho veure aquí.
El context: Dancausa, president dels "cadells del PP", durant una reunió del comitè executiu i la junta executiva de Noves Generacions de Madrid. 16 de juny de 2023.
El fet: En el seu discurs, sense anar amb embuts, informa els seus correligionaris que es troba en aquests moments negociant amb les principals discoteques de Madrid perquè, els qui mostrin els seus carnets de militants del Partit Popular, puguin tenir prioritat per entrar, descomptes a les copes i didalets gratis, "entre altres privilegis". Diu que molt aviat en donarà més detalls, però que les "negociacions" van per bon camí. I apunta que ser membre del Partit Popular serà motiu d'orgull. Portar el carnet a la cartera serà la norma habitual i tindrà un ús per part dels joves. El missatge és impactant i reconec que l'he hagut de mirar diverses vegades per assegurar-me que el que estava veient deia el que semblava que deia.
No és estrany que tinguem la classe política que tenim: incapaç de fer discursos amb contingut, amb dades reals, amb solucions atractives
Lògicament, és un discurs superficial, infantil i absurd, que pot calar entre els que no disposin de més neurones que les justes per passar el dia. Ho dic sense ànim d'ofendre, sinó amb mera intenció descriptiva: perquè em sembla que un no hi deu ser del tot quan s'ha tingut aquesta idea i ningú ha aixecat la mà per dir: "Estem de broma, no?". Certament, la imatge ens presenta un altre company de partit, assegut al fons, i fent gestos que fan la sensació d'una certa vergonya. Igual com es poden sentir algunes rialletes mentre Dancausa fa el seu anunci. Però el cas és que aquest noi el fa i, el més increïble, se'l veu orgullós.
Una alegria que només li pot donar la ignorància més supina, ja que evidencia una cosa que, sigui dit de passada, per a molts no és novetat: l'ànsia dels populars pels "privilegis", per ser "diferents als altres", estar-hi per sobre. Saltar-se les cues, tenir descomptes... això és el que t'ofereix el seu partit. Curiós, encara que un fidel reflex del que proposen els més grans del partit per a la societat en el seu conjunt: que hi hagi persones privilegiades davant altres que no ho són. En aquest sentit, és per aplaudir Dancausa per la transparència del missatge.
Em pregunto si aquests nois es vanaglorien de tenir alguna pensada més. Si en el seu discurs es plantegen també "privilegis" en altres àmbits de la vida. Perquè em sembla que qui pensa així ho extrapola amb absoluta normalitat en el seu dia a dia, en la seva tasca quotidiana. I el més trist és que sembla que això els fa sentir especials, els resulta una cosa per la qual presumir en lloc d'avergonyir-los.
Són els que, des de les files del PP, critiquen les "repúbliques bananeres" i totalitàries d'altres llocs, on alguns imposen la seva pertinença a partits o grups de poder per passar per sobre dels drets dels altres. Aquests mateixos són els que aquí presumeixen que un carnet del PP t'ofereix avantatges tan superficials i absurds com beure i entrar a locals de festa.
Però anem més enllà: per què un local arribaria a aquest tipus d'acords? Evidentment, per benefici. Evidentment, perquè deu pensar que així atraurà més clients i ves a saber si hi ha algun acord més pel qual es financin festes, esdeveniments als seus locals. Una cosa que em recorda a una trama en la qual empresaris i polítics semblaven funcionar partint de "privilegis". Com si no haguessin après res i de fet, en sentit contrari, presumissin del companyonatge, del clientelisme i del negoci que els permet fer el politiqueig.
Em pregunto si aquest jove cadell del PP s'ha plantejat que a la Constitució s'estableix allò que cap persona no pot ser discriminada per qüestió de raça, sexe, religió o ideologia. Suposo que d'això no en deu haver parlat en les seves suposades reunions amb els amos dels locals. Perquè una cosa és fer una oferta a una associació o col·lectiu concret, i una altra, a una formació política. Encara que costi feina veure-ho, hi ha un tema. I no estaria de més que, si hi ha alguna ment pensant allà on habiten els cadells d'altres formacions, es plantegin denunciar aquestes mesures quan cobrin forma. No els vindria malament com a pràctica política per defensar els principis fonamentals d'una Constitució que sembla que no s'han llegit.
La política segueix el seu curs cap a la desfeta. I els joves militants sembla que estan obstinats que vagi a tota velocitat cap a aquesta destrossa des de dins.
Ha desaparegut l'interès per la formació en els partits polítics. Ja no hi ha debats fonamentats en ideologia, en argumentació política. Hi ha classes magistrals de guerres fratricides pel poder, de trampes en els processos, de grimpar mentre es neda i es guarda la roba. Aquesta és l'experiència que ofereixen avui dia la majoria de les formacions. I després no és estrany que tinguem la classe política que tenim: incapaç de fer discursos amb contingut, amb dades reals, amb solucions atractives. Incapaç de reconèixer al contrari una mica de raó, d'allargar la mà per solucionar un problema.
La política fa temps que es va convertir, per a massa gent, en aquesta targeta que et dona "privilegis". I, desgraciadament, els cadells del PP no són els únics. Una manera de comportar-se que s'estén, i que s'oblida de la funció que haurien de complir aquestes organitzacions: representar una ideologia com a alternativa a la ciutadania que han de representar.
Tot això ja queda lluny i, sens dubte, no interessa a una joventut que se sentirà més còmoda saltant-se la fila, obtenint descomptes i xipollejant en el col·leguisme clientelista.
No queda gaire lluny d'aquest "bo cultural" que ha llançat el govern espanyol, aquest suposadament d'esquerra, on es regalen centenars d'euros a joves que, lluny d'omplir sales de concerts, teatres i fires de literatura, destinen bona part del xec a comprar videojocs. Que ara resulta que es consideren també part de la cultura. Una altra manera d'alienar unes ments que necessiten impuls per socialitzar-se, conrear-se i aprendre, i que, lluny d'això, opten per tancar-se a casa per passar les hores davant una pantalla. Curiós impuls el d'aquest govern a una joventut que està força mancada de referents.
Ni per una banda, ni per l'altra. Quina mandra que fan.