Dues dones d’uns vint anys, amb un barret transparent que els deixa visibles els cabells frontals miren el seu rutilant Iphone buscant el codi QR per entrar a l’avió. Som a l’aeroport de Chicago. Són amish i estan casades, ho dedueixo perquè el color blanc del casquet, lligat al coll amb un llaç, n’és la prova. Ens mirem i somriuen amb mesura, ni molt, ni poc. Quan voldria establir-hi contacte ja entren a l’avió i les perdo de vista.
La majoria d’amish viuen a Pennsylvania, i la segona població majoritària als Estats Units viuen a l’estat d’Indiana, que és on estic volant jo. Porten vestits de colors roses i liles amb flors, faldilles llargues, els braços poc visibles. No van maquillades. Quan arribem a destí, dues altres dones vestides igual, amb un cotxe modern automàtic (no amb una tartana, com a les pel·lícules), les recullen i marxen. Conduint elles. Els amish trenquen molts esquemes. Hem vist moltes pel·lícules que ens els presenten com antiquats (viuen segons costums de fa dècades), però ens caldria alguna pel·lícula que ens els actualitzés. Molts d’ells viuen de manera modesta, no porten els fills a l’escola (als EUA no és un dret constitucional educar els fills i els pots educar tu a casa i no escolaritzar) i només es casen entre ells. Trien, no els arreglen els matrimonis, però trien entre el que poden triar interiorment. No hi ha interferències del món exterior. Com que saben que fan gràcia a qui no els coneix, se n’aprofiten, justament: organitzen visites guiades a les seves granges, et deixen entrar a casa seva i t’expliquen els seus hàbits i per què són feliços així. A la seva església preguen i canten en alemany antic i la majoria es dediquen a la fusta. És habitual veure amish construint sostres, carretejant taulons i tallant portes i finestres de fusta. Provenen de la branca suïssa-germànica anabaptista, cristians que el 1700 es van establir a l’est dels Estats Units. Avui estan concentrats sobretot a Pennsylvania, Ohio, Indiana i Tennessee i en el fons viuen com tanta gent voldria: temps per a la família, desconnexió de dispositius mòbils —però no de tot—, vida sana, natura, temps per a la comunitat... Amb tot, les seves regles segueixen patrons molt severs.
A mi no m’agradaria ser amish. Però vull un món amb amish, perquè no podem anar imposant les nostres cosmovisions i menyspreant maneres de viure que ens semblen obsoletes o ridícules
L’American Heritage Foundation és una entitat que s’ha dedicat a oferir sortida a qui, tot i voler viure com a amish perquè ho és i s’hi sent, vol estudiar o tenir una existència més autònoma. També ajuden, directament, a qui vol trencar amb el seu passat amish. No és gens fàcil. Les comunitats d’aquest estil t’ho donen tot quan hi ets, però t’ho poden treure tot quan marxes. No hi ha negociacions a mitges tintes. A mi no m’agradaria ser amish. Però vull un món amb amish, perquè no podem anar imposant les nostres cosmovisions i menyspreant maneres de viure que ens semblen obsoletes o ridícules. A ells també els deu semblar ridícul l’empresari que volava amb nosaltres i que deia al seu fill per Zoom que ja es veurien un dia d’aquí a dues setmanes “abans que el papa torni a marxar a treballar”. Som culturalment imperialistes quan mesurem el món segons els nostres paràmetres. Ens hem d’entendre, i per això tenim lleis, però hi ha marge per a la diversitat.