El salt més arriscat de Pedro Sánchez ha tingut el punt d'aterratge a les 17:57 minuts del dilluns 13 al registre del Congrés, tres minuts abans del tancament i una vegada que la presidenta de les Corts, Francina Armengol, havia fixat la data del debat d'investidura per al 15 i 16 de novembre. El PSOE va passar fa molt el punt de no retorn i finalment s'ha encarregat de la llei en solitari. El 99% l'han escrit ells, asseguren, i davant de les últimes picabaralles tècniques, han decidit que la primera llei d'amnistia en democràcia amb aires de tirar endavant portarà el seu segell. Félix Bolaños, que no va comparèixer a Brussel·les per explicar el pacte PSOE-Junts, ha assumit l'exposició de motius, la mare dels ous de la llei. "Útil, necessària, impecable i constitucional". L'èxit o el fracàs serà seu. Fins ara, l'allau de comunicats anunciaven la fi de la democràcia sobre un text que no existia. Ara que hi ha una proposició, hi haurà arguments i hi hauria d'haver conversa, discussió constitucional. Escoltar una mica més els arguments en el terreny jurídic i no el colpista contra colpista en què s'ha convertit la discussió.

La pantalla des del 23-J ha canviat, la porta del procés a punt de tancar-se a Catalunya la pot obrir la dreta a la resta del país amb epicentre a Madrid. És aviat per saber si aquest incendi social arrelarà o tindrà un efecte semblant al preelectoral. El mes de juliol, no van ser només les enquestes de Michavila, també va acompanyar un ambient social que feia pensar en el canvi de govern i la coalició del PP amb Vox. És possible que després de la investidura es desinflami el debat i el carrer. Les manifestacions són lògiques, legítimes, però han tret també el pitjor substrat de moviments ultres i violents.

Els grups que defensen la llei al Congrés demanen de respectar la separació de poders en totes les direccions, amb un poder judicial que no opini amb una llei en tramitació, que respecti l'autonomia de les Corts per legislar 

L'arquitectura legal del text fa un esforç per assentar-lo en normes autonòmiques, estatals i una trentena de tractats internacionals subscrits per Espanya. Pel PSOE i 178 escons pot ser constitucional, però serà el tribunal de garanties qui en tingui l'última paraula. La resposta que ha d'aclarir el PP és si reconeixeran la sentència o obriran l'aixeta a la insubmissió del reconeixement del tribunal.

De moment, hi continua havent més hipèrboles que fets. L'exemple clar de la setmana és la CEOE. La llei d'amnistia, tot just registrar-se, no trenca la unitat de negoci a Espanya, no atempta contra l'autonomia del diàleg social, no deteriora la imatge del mercat i d'Espanya a l'exterior i la UE no està demanant la tornada a la unitat d'ortodòxia. Tampoc no representen, com diuen, totes les empreses espanyoles a més d'"autònoms, pimes i grans empreses". Cap patronal de pes catalana no s'hi ha pronunciat fins ara en contra, ni Foment, ni Pimec, ni el Cercle d'Economia, per esmentar-ne tres.

El que queda aquestes setmanes són més comunicats tan legítims com preventius i les multiquerelles. Començarà Vox i els seguiran particulars aleatoris. Mentrestant, els grups que defensen la llei al Congrés demanen de respectar la separació de poders en totes les direccions. Amb un poder judicial que no opini amb una llei en tramitació, que respecti l'autonomia de les Corts per legislar i el principi —també constitucional— de neutralitat dels poders públics al qual es deuen jutges i funcionaris.

A l'agenda de Moncloa és passar la investidura rumb a la presa de possessió de dilluns vinent i abordar des de dimarts el primer Consell de Ministres amb propostes legislatives que arribaran relativament aviat. Un paquet de mesures socials que posi de relleu la coalició i els tregui de la discussió de l'amnistia. A la foto de l'escalinata de la Moncloa hi haurà cares noves i un executiu renovat. L'aspecte social arribarà abans del pròxim punt calent, la renovació del Constitucional. Un bloqueig anticonstitucional del PP que el PSOE podria proposar una via per evitar-lo amb l'habitual atac amb arguments similars als de l'amnistia. La legislatura comença amb pitjor to que aquella del 2004 després de l'11-M. Amb la tornada d'ERC i Junts a la governabilitat, la prova d'estrès permanent serà a les Corts.