Aquesta setmana la llei d'amnistia torna a la casella de sortida. Ha baixat el suflé de la primera votació fallida després del no de Junts i la Mesa del Congrés ha decidit els nous terminis. D'aquí al 21 de febrer hi ha temps i el PSOE té la intenció de reprendre aquesta mateixa setmana les negociacions. Sense focus, sense taules de diàleg, però sí contactes per veure les opcions d'una llei que es dona per fet que sortirà.
L'últim oferiment del PSOE té doble missatge. Pedro Sánchez està obert a negociar, però no sobre el text de la llei. Reformar la llei d'enjudiciament criminal per delimitar les pròrrogues de les instruccions judicials suposa tornar al model del 2015, a la reforma del PP aprovada per intentar accelerar el tancament dels casos de corrupció que inundaven el partit en els tribunals. El PSOE s'hi va oposar i s'enfronta a aquesta contradicció interna, però no a la crítica dels populars, que se'ls farà difícil arremetre contra un model que van aprovar fa vuit anys.
L'Executiu ja no oculta el seu malestar amb algunes actuacions judicials i Sánchez ha assumit els missatges en primera persona. De l'"independentisme català no és terrorisme" a assumir la reforma de les pròrrogues judicials perquè siguin els fiscals els que estiguin al capdavant, un cop escoltades les parts. És l'oferiment d'un canvi legal per evitar que es faci servir Tsunami o la trama russa com a causes dorments que s'acceleren o activen al pas de la política.
Sense amnistia i sense pressupostos, el govern espanyol té l'oxigen de mitja legislatura; desestabilitzar el pacte i l'acord té una peça de caça major: la legislatura
L'altre missatge és que l'amnistia no es toca. En la realitat jurídica del PSOE no hi ha modificar un text que ja veuen al límit de cara al Constitucional i Europa. Sense amnistia i sense pressupostos, el govern espanyol té l'oxigen de mitja legislatura. Desestabilitzar el pacte i l'acord té una peça de caça major, la legislatura. I en aquesta carretera hi ha diversos actors mirant de fer fora del camí la coalició.
La via judicial també necessita el seu oxigen i la decisió de la Fiscalia de la Junta de Fiscals d'avui dimarts és clau. El fiscal del cas Tsunami Democràtic "mai" —en paraules de fonts de la causa— ha vist terrorisme en les actuacions de Carles Puigdemont i Marta Rovira durant la instrucció. Ni el 2019, ni el 2024. A la seva interlocutòria, coneguda després que Manuel García-Castellón elevés la causa al Suprem evitant l'informe del ministeri fiscal, Miguel Ángel Carballo a més de no veure-ho va assenyalar les "flagrants contradiccions" del jutge i la "falta d'arguments" d'uns suposats indicis que són meres "conjectures" contra Puigdemont i també Ruben Wagensberg.
L'última andanada, en aquest cas mediàtica, ha estat contra el fiscal del Suprem, Álvaro Redondo, també de perfil conservador, acusat de canviar de criteri després de reunir-se amb el fiscal general. Redondo s'ha vist forçat a desmentir-ho en públic amb una contundència inusual. "Tinc 64 anys, 46 dels quals he estat al servei del dret". Redondo no va rebre "no ja una instrucció, ni tan sols el més mínim suggeriment".
És difícil preveure fins on arribarà el polèmic delicte de terrorisme cinc anys després dels fets. La "temperància i fermesa" que repeteix Sánchez no serà la tònica de les properes setmanes. I entremig, es creuen les eleccions gallegues. La sequera. Les protestes de la pagesia. I un PSOE que aguanta a les enquestes malgrat l'amnistia. Encara que Feijóo anunciï, també en plena campanya de l'enclavament on més se la juga, la seva disposició a pactar amb Junts, el cicle no ha canviat.