La diputada de Junts per Catalunya Anna Navarro (abans coneguda com a Anna N. Schlegel i, per als amics més íntims, Anna Papallona) va denunciar al Parlament de Catalunya que no va ser atesa en un centre d’atenció primària “per no ser immigrant”. Dit d’una forma més estricta, la frase en qüestió fou proferida a la Comissió de la Unió Europea i Acció Exterior d’aquest passat dijous a la cambra catalana. Navarro hi blasmava —correctament, al meu entendre— les traves burocràtiques que experimenten molts exiliats catalans quan tornen al país. Pel que fa al seu cas particular, amb més de trenta anys de vida laboral i familiar als Estats Units, entenc perfectament que la juntaire s’exasperi comparant la paperassa ianqui (d’una agilitat proverbial, sobretot quan té a veure amb l’acció d’afluixar la mosca) amb els tràmits que exigeix la nostra tribu per a qualsevol contacte lleu amb l’administració.

Navarro va dir també que va trigar més de dos o tres mesos a poder ser atesa al CAP “perquè encara no tenia una nòmina”; cosa ben estranya, perquè com a diputada no crec que cobri la mesada en espècies, fet que contrastaria amb el suposat privilegi “d’altres persones que entren en aquest país i poden anar al CAP”. No seré jo, insisteixo, qui estigui en contra d’americanitzar-nos la vida quotidiana (tot i que, últimament, exemples com la deportació exprés d’immigrants cap a Guantánamo no siguin la meva prioritat), però el més important de l’arenga de Navarro sobre els nouvinguts, la sanitat i la burocràcia... és que és una mentida podrida. La Generalitat pot millorar en molts aspectes, però, avui en dia, registrar-se en un centre sanitari és una operació la mar de senzilla. Al seu torn, és del tot fals que els nouvinguts catalans tinguin cap prioritat d’accés a qualsevol ens de salut pública.

Desconec si la senyora Navarro va tenir una mala experiència puntual o si la frase sobre els immigrants li fou dita per una infermera incompetent, un pèl cunyada, militant d’Aliança Catalana

Desconec si la senyora Navarro va tenir una mala experiència puntual o si la frase en qüestió sobre els immigrants li fou dita per una infermera incompetent, un pèl cunyada, militant d’Aliança Catalana... o les tres coses alhora. En tot cas, una diputada —que, a més a més, va ser fitxada pel capo de Waterloo apel·lant al seu rigor professional— no s’hauria de permetre anar al Parlament a escampar prejudicis sense cap mena de fonament sobre els immigrants. De fet, Navarro va saltar a la fama de la política catalana quan, tot just després del seu fitxatge estel·lar, la contingència de les xarxes va recuperar una entrevista en què l’estimable Papallona elogiava amorosament la seva nanny mexicana, una dona immigrant que li va fer l’esmorzar i li va cuidar la quitxalla durant vint anys. Aquesta és, estimada Anna, la papallona que tots volem; comprensiva i dolça, àdhuc amb la mainadera panxita.

Com comprendrà perfectament el lector, tota aquesta polemiqueta de pacotilla va molt més enllà dels problemes mèdics de la diputada juntaire (que tothom estigui tranquil per la seva salut: seguint l’esperit americà, Navarro s’ha pogut sufragar una mútua, com així fem centenars de milers de catalans que combinem anar al CAP i visitar hospitals de més glamur...) i s’emmarca en la sagnia de vots que Junts està perdent per obra i gràcia de Sílvia Orriols. Només així, en definitiva, s’explica que als diputats i als opinadors juntaires els hagi agafat una frisança terrible per xerrar dels nouvinguts a Catalunya; els primers ho fan d’una manera ben maldestra, com Navarro, i els segons, un pèl més poèticament, apel·lant a la pèrdua del nostre paisatge i del gust del fricandó, tot per culpa dels moros. Les enquestes internes deuen dur males notícies, perquè el gir de guió és prou notori.

En aquest sentit, jo recomanaria a la tropa de Junts que canviï urgentment d’estratègia, perquè si la tàctica per mitigar l’hipotètic tsunami d’Aliança al país consisteix a colar prejudicis, tonteries i mandangues sobre els immigrants a la premsa per tal de fer fressa i espantar la padrina... diria que el tret no farà diana. Ans al contrari, la majoria d’electors del món acostumen a fugir de les còpies barates per quedar-se amb l’original. Pel que fa a la nostra papallona de Silicon Valley, desitjo que torni ben aviat al CAP, on podrà comprovar que l’atendran perfectament, tot i la presència maligna de conciutadans de pell un pèl més colrada que la seva (de fet, sovint més de pressa i tot que als hospitals d’algunes mútues). Una vegada fet això, li prego també que ho expliqui, perquè així podrà esmenar els seus prejudicis i allunyar-se una mica del racisme. Diputada, li ho prego, empri el cap.

Juntaires, pel que fa a l’oportunisme ideològic, papallonegeu com el cul.