Per segon cop en els últims deu dies, l'aeroport de Barcelona-El Prat patirà una vaga del personal que hi treballa, en aquest cas, els vigilants de seguretat. La convocatòria dels treballadors és amb caràcter indefinit, les negociacions estan estancades i els serveis mínims del 90% garanteixen, només en teoria, que el funcionament no sigui caòtic. Això sí, amb les consegüents preocupacions per als usuaris, el deteriorament de la imatge de Barcelona i la permanent pèrdua de pes específic d'una infraestructura clau per a Catalunya i la seva economia, i que a més competeix en inferioritat de condicions amb els competidors que, lluny de tenir problemes similars, tenen una mirada molt més favorable per part del gestor aeroportuari.
Es tracta, en la majoria dels casos, de problemes que venen de lluny i que no s'hi treballa en la solució. En aquest cas, com en la recent vaga del personal de terra d'Iberia, de velles reivindicacions de millors condicions de feina o de sobrecàrrega de treball a Barcelona respecte a altres aeroports de la xarxa Aena. Fa només una desena de dies, la vaga del personal de terra d'Iberia ―amb noves mobilitzacions a la vista, potser durant el mes d'agost― va ocasionar l'anul·lació de més d'un centenar de vols de Vueling i de nombroses companyies que operen des del Prat. Tant és així que el síndic de greuges hi ha actuat d'ofici.
Ni és normal ni tampoc acceptable la situació que pateix Barcelona estiu rere estiu entre una gran indiferència del ministeri de Foment i impotència de la conselleria, a la qual només sembla quedar-li el dret a queixar-se. Neutralitzades com estan algunes de les entitats empresarials catalanes o amb altres prioritats a l'agenda, la nova Cambra de Comerç de Barcelona hauria de liderar una denúncia implacable i permanent en defensa de l'aeroport de Barcelona. Aquesta situació no es pot perllongar eternament i no sembla que hi hagi cap voluntat real de solució.