No n'hi ha d'altre: l'abús que han patit els drets d'Oriol Junqueras per part del Tribunal Suprem amb l'última negativa a posar-lo en llibertat, perquè assisteixi a la sessió plenària de l'eurocambra dilluns, respectant d'aquesta manera la immunitat concedida pel Tribunal de Justícia de la Unió Europea, ja ha traspassat les fronteres espanyoles i concerneix de ple a les autoritats europees. Europa ha d'actuar contra Espanya sense més dilació a través d'un dels dos camins possibles, el Parlament Europeu, la majoria del qual ha estat alterada sense cap raó legal, o el mateix TJUE, clarament menystingut. No és acceptable en cap dels supòsits el que està fent el Suprem, i és una veritable presa de pèl, en reinterpretar les decisions de la Justícia europea per no abaixar veles en el que és una immunitat de manual de Junqueras, perquè la sentència va ser dictada quan ja n'era posseïdor.
No pas per esperada, la decisió del Suprem amb Junqueras resulta menys condemnable. A ningú ja no ha sorprès que els precedents de l'actuació judicial no permetien presagiar el contrari. Però el fet que ningú no apostés perquè la sala que presideix el jutge Manuel Marchena acceptés el que havia dit el TJUE, li resta gens d'importància. Al contrari: és un exemple més de la seguretat que existia que costa més afluixar la corda que no pas donar per perdut el que instàncies superiors han desautoritzat. És per tot això que, en primera instància, el Parlament Europeu no pot deixar passar la flagrant vulneració de drets de Junqueras, sobre el qual no es modifica la situació de presó al centre penitenciari de Lledoners. També hi haurà de dir la seva el TJUE perquè el cas ha desbordat clarament les fronteres espanyoles.
D'aquí a dilluns, dia en què hauria d'estar assegut a l'escó d'Estrasburg, s'han de continuar exhaurint les escletxes legals per revertir la situació de Junqueras. Totes les possibles, sense cap excepció. Perquè no hi ha cap altra manera d'aconseguir revertir la situació d'injustícia de Junqueras respecte a la immunitat no reconeguda, que fer la difusió més gran possible del que està fent el Tribunal Suprem. També seria convenient sentir l'opinió del govern espanyol, aparentment enlluernat amb l'anunci dels ministres amb comptagotes i fent les primeres travetes als seus socis d'Unidas Podemos en crear fins a quatre vicepresidències per diluir la de Pablo Iglesias. D'això Pedro Sánchez en sap molt. Què ha passat amb aquell mantra que les sentències es compleixen i s'acaten? Potser és que només tenia valor per als tribunals espanyols, les sentències dels quals són gairebé sempre previsibles, i una cosa molt diferent és quan es tracta de la Justícia europea.
I, mentre tot això succeeix, la democràcia i la Justícia espanyola s'exposen nues al món. Cada vegada més nues.