Cap sorpresa. Emmanuel Macron i Marine Le Pen es disputaran el diumenge 24 d'abril ocupar els cinc anys vinents el palau de l'Elisi. La primera volta ha certificat a grans trets el que pronosticaven les enquestes, encara que en les últimes hores semblava que l'avantatge de Macron a la primera volta podia ser més ajustat. Al final, i a falta de dades oficials al 100%, els quatre punts d'avantatge del candidat de La République en Marche li permeten afrontar amb una certa tranquil·litat la segona volta.

Encara que l'escrutini definitiu serà entre els dos mateixos candidats que el 2017, res no serà igual a aquella elecció en què Macron va assolir el 65,5%. Ara, a falta de com es desenvolupi la campanya electoral, res no apunta que torni a ser igual. La diferència que llavors va ser de 30 punts ara no existeix i fins i tot algunes enquestes prèvies a la primera volta parlaven d'una diferència escassa, o fins i tot les més atrevides, d'un empat tècnic. Sigui com sigui, només la deserció de votants de l'esquerra a votar Macron pot donar chance a Marine Le Pen.

La candidata d'ultradreta ha aguantat la presència d'un rival en el seu propi espai polític com Éric Zemmour, que en un moment determinat semblava que podia fins i tot desbancar Le Pen i que s'ha quedat en el 7%. Curiosament, Zemmour ha centrat Le Pen davant de l'electorat i li ha permès explotar les mesures econòmiques i castigar Macron amb propostes populistes però d'impacte en les classes amb menor poder adquisitiu.

Els resultats d'aquest diumenge han certificat la desaparició d'una formació històrica com el Partit Socialista. La seva candidata Anne Hidalgo, l'alcaldessa de París, amb un pobre resultat del voltant del 2% dels sufragis, ha confirmat que els millors temps han passat i sembla sorprenent que entre 2012 i 2017 el primer secretari del PS pogués ser el president de la República. En menor escala, una cosa similar li ha passat al partit que recull l'espai tradicional de la dreta, Les Républicains, que han aconseguit un pobre 5% dels vots.

Les presidencials franceses han demostrat que mirar-se al mirall d'un passat gloriós serveix de ben poc si les propostes no connecten amb l'electorat. Sembla fàcil d'entendre, encara que moltes vegades hi hagi partits que es resisteixin a fer-ne la lectura correcta i confien que seran els electors els que es desplaçaran, encara que en no tinguin cap motiu.