Històricament, l’anticrist del vi era la sangria, però ara és Trump. M’explico: normalment s’utilitzava vi dolent perquè en aquesta beguda guiri per excel·lència es camuflava amb els licors i les fruites. Com que ara et cobren tant per tot i sempre hi ha un bàrman que ha beatificat qualsevol combinat, podem dir que fa molt més de mal al món del vi l’actual president dels USA que no pas un litre de vi dolent amb fruites, licors i molt de sucre a les Rambles. Perquè és el dimoni de color ataronjat en tots els sentits. A tothom que li pregunto del vi em repeteix avui dia. Perquè el tant per cent canvia per hores, tot queda desactualitzat en qüestió de minuts, menys als xinesos, que ja se’ls aplica. Amb dades de la Federación Española del Vino, a dia 9 d’abril, amb el 20%, estarien en joc gairebé 400 milions d’euros en vendes. L'última és 90 dies a només 10% d’aranzels, cosa que ha fet que surtin els vaixells amb la mercaderia. Sembla poc en comparació amb el 20% dels últims dies, o les amenaces del 200%, però a la pràctica també fa venir tant de mal de cap com una ressaca de begudes de mala qualitat. Després de la sequera (que ha fet minvar, en algunes zones, un 50% la producció), la caiguda de les exportacions.
M’encantaria veure quina cara fan (i el vi que beuen) els milions de persones que han votat en Donald pensant que era un arcàngel. Em passava una cosa semblant quan vaig viure a Itàlia. Em demanava com havia pogut guanyar Berlusconi, si ningú que jo coneixia em reconeixia que l’havia votat. Meloni ha anat directe a negociar una rebaixa per ser-ne good friends forever. I és que alguns italians la saben llarga amb això de colar-se o creure’s més intel·ligents que els altres. L’oli d’oliva made in Italy tornarà a passar-nos la mà per la cara perquè es continuï venent a Califòrnia combinat a doll amb l’espanyol. Tot molt easy. I què fan les meves col·legues del món del vi? Mirar el cel i no només per les pluges o perquè arribi la Setmana Santa, sinó perquè els contractes que estan congelats no es trenquin i ressuscitin al cap de tres mesos. Benvingut, Mister Marshall! Brindem ara a la salut econòmica de tots nosaltres tot mirant-nos als ulls? Doncs sí, perquè si no, són set anys de mal sexe, i ens sembla fins i tot menys greu del que ha de venir.
Fa molt més de mal al món del vi l’actual president dels USA que no pas un litre de vi dolent amb fruites, licors i molt de sucre a les Rambles
L’altre dia estava en una reunió amb els assessors líquids (el del cafè, els dels còctels i jo la del vi) dels hotels del grup El Fuerte que assessorem. A Andalusia, els turistes-residents russos han deixat pas als americans que fugen d’aquesta política egocèntrica. Al restaurant (no era dels hotels de cinc estrelles), ens van oferir, per convidar-nos a marxar (tot sigui dit, perquè et recordo que no hi ha res gratis a la vida), si volíem un chupito. Com que estaven, precisament, parlant dels aranzels, vaig contestar —de manera ràpida i totalment reactiva— al cambrer gadità. “No, no som d’aquest tipus de persones”, pensant en l’equip del gran cocteler Diego Cabrera o en el barista Adrián Fernández. Encara riuen. Que antipàtica!, deuen haver pensat els cambrers. Però és que, com deia l’Oscar Wilde, “la vida és massa curta per beure mal vi”. I jo, com amb el cafè, com amb qualsevol còctel o beguda, tinc molt clar que no em posaré cafeïna, alcohol i/o calories si no és per gaudir. Espero que els gurmets americans també pensin el mateix. Però és veritat que a la carta de vins el que mou la balança és la columna de la dreta: el preu, sempre el preu. I si et queixes, dues tasses. Perquè de vegades, sí que se sap qui la té més grossa.
Sí, als Estats Units es fa vi a Califòrnia (molt tocada pels incendis), a Virgínia, a Oregon i a algun lloc més de manera anecdòtica, però no ens enganyem, no per nodrir tota la població, encara que els joves beguin menys que les generacions anteriors. No és el primer cop que la llei seca, explícitament o no, passa per aquesta part de continent. Un altre anticrist del vi és el calimotxo, entenent no només el combinat de vi amb cola, sinó els botellots i el fet de beure amb desmesura dels menors d’edat. Pot ser que el germà de Trump morís a 40 anys per causes indirectes a l’alcohol, causa i efecte que el magnat tingui aquest odi als nostres vins. O potser no hi ha trauma, hi ha business. Els Estats Units són el principal país consumidor del món del vi espanyol. Quan els economistes t’aconsellen que busquis altres mercats per compensar, no és tan fàcil, requereix temps per conquerir-los, i l'Àsia tampoc no està per gaires brindis. El vi de la vida eterna de Parsifal va acabar servit amb una humil copa a la pel·li d’Indiana Jones. És aquell vi que et salva de tot o et mata. Que Déu ens agafi confessats. El maridatge, mentre hi ha la tempesta, és aquest: amb els bunyols, ratafies, i amb la mona de xocolata, garnatxes dolces. O per fer un maridatge estacional amb un vi de missa. Ara entenc per què el meu pare abans de ser sommelier va ser escolanet. Amén.