Acaba de produir-se a Barcelona la manifestació per celebrar el Dia de l’Orgull LGTBIQ+, on a més de reivindicar els drets de les persones que integren aquest col·lectiu social, s’han cridat consignes tipus “Visca la lluita del poble palestí”, “Israel assassina” i la ja tan suada frase “Palestina lliure, del riu al mar”. Una curiosa barreja reivindicativa. 

A aquestes altures del s. XXI no sé si té gaire sentit organitzar una manifestació el Dia de l’Orgull LGTBIQ+ per reivindicar l’assoliment de nous drets quan l’ordenament jurídic ja posa a disposició d’aquestes persones mecanismes per revertir situacions de discriminació per raó d’orientació sexual. Aquests mecanismes poden ser més o menys efectius i es poden proposar solucions de millora, però fer-ho a través d’una manifestació pot generar dubtes sobre la seva eficàcia real. Crec que avui dia aquestes manifestacions haurien de ser més festives que reivindicatives, però si l’organització va creure convenient que fos reivindicativa dels drets d’aquest col·lectiu, cap problema. 

El que ja no em sembla tan correcte és barrejar el conflicte entre Israel i el món àrab en aquesta manifestació i menys fer gala d’un antisemitisme de base judeofòbica sense embuts, discriminant els jueus gais catalans. Certament, hi ha pocs jueus a Catalunya —tot i que això és molt relatiu— i segurament hi haurà menys jueus gais. Però n’hi ha. I no sé si els organitzadors de la manifestació es van preguntar si convertir les reivindicacions del col·lectiu LGTBIQ+ en un atac a Israel i fer de les consignes antisemites la base d’aquesta reivindicació, suposava excloure els jueus que pertanyen a aquest col·lectiu. No utilitzaré l’argument fàcil de dir als organitzadors que facin la mateixa manifestació amb les mateixes consignes a Jenín, a Nablús o a Ramal·la. A veure si ho poden fer. Jo els diria que visitessin la web sagi-golan.com i que diguin a Omer Ohana —el creador de la web en record del seu nòvio que va morir assassinat durant l’atac del 7 d’octubre— que s’han de reivindicar els drets dels gais cridant “Palestina lliure, del riu al mar” o dient “Israel assassina”. Però al marge d’això, el més preocupant és que l’antisemitisme a Catalunya ha arrelat tan profundament que fins i tot el practiquen aquelles persones que, precisament per haver patit històricament discriminacions per raó d’identitat sexual, haurien de ser contràries a tota forma de discriminació i de marginació.  

El fet que es diguessin consignes contràries a Israel va provocar que jueus gais es sentissin discriminats i no assistissin a la manifestació

Les tres formes d’antisemitisme són perilloses pel seu contingut humiliant contra els jueus. El negacionisme de la Xoà —l’Holocaust—, perquè negant l’extermini es nega la pròpia identitat jueva: durant el nazisme no es mataven jueus, es mataven polls. L’antisionisme, perquè atacant Israel s’ataca la pròpia existència dels jueus al món: Palestina ha de ser un territori lliure de jueus, del riu al mar. Però l’antisemitisme de base judeofòbica és perillós, i jo diria fins i tot delictiu, per les dues potes que té: la vessant discriminatòria i la vessant denigratòria.  

Es discrimina el jueu quan se’l tracta de manera diferent i pitjor que a qualsevol altra persona pel fet de ser jueu. Quan el tracte diferent que se li dona no és ni objectiu ni raonable ni proporcional. I això és sancionable jurídicament. Però no podem oblidar que determinades discriminacions també poden ser sancionables socialment, com la que es va produir durant la manifestació de l’Orgull. El fet que es diguessin consignes contràries a Israel va provocar que jueus gais es sentissin discriminats i no assistissin a la manifestació, alguns per por, i d’altres per sentir-se naturalment exclosos. Per això també hi ha hagut una actuació denigratòria per part dels organitzadors i dels participants que van llançar consignes antisemites. Dir que “Israel fa servir els drets LGTBI per justificar les polítiques d’extermini” és perpetuar la idea que Israel, i per extensió els jueus, fan el mateix que van fer els nazis amb els jueus. I no hi ha res més denigrant per al col·lectiu jueu que la seva assimilació amb els nazis i amb les seves polítiques genocides. La judeofòbia de tota la vida. 

Tots els col·lectius poden reivindicar els seus drets de la manera que els sembli més adequada. Però reivindicar els drets de les persones LGTBIQ+ atacant Israel i discriminant i denigrant les persones jueves que pertanyen a aquest col·lectiu no només és reprovable èticament, sinó que promou la idea que també el col·lectiu LGTBIQ+ és antisemita i que rebutja els gais jueus. Perillós. Molt perillós. 

 

Carles Grima i Camps, Associació Catalana contra l’Antisemitisme