Els últims dies no paro de veure grandiloqüents titulars de premsa seguits d'articles que, una vegada més, es corresponen amb un determinat relat, però que mai no se centren a aportar-nos informació veraç. Em centraré només en un cas que conec de sobres i del qual manejo tots els seus detalls, per la qual cosa puc valorar com s'ha manipulat la informació, si és que així es pot dir.
Utilitzaré el cas de Clara Ponsatí, on veiem titulars com: "Clara Ponsatí planta el Suprem per feina i se'n va a Brussel·les", "Clara Ponsatí planta Llarena i torna a Flandes per evitar la seva detenció", "Ponsatí desafia Llarena amb més viatges a Catalunya", "Clara Ponsatí no va a declarar davant el Tribunal Suprem malgrat la citació del jutge Llarena", "Llarena dona cinc dies a Ponsatí perquè acrediti el seu argument per plantar el Tribunal Suprem", "Ponsatí planta Llarena després d'anunciar una demanda d'empara davant el Parlament Europeu", "Ponsatí se'n va a Bèlgica en lloc d'anar al Suprem: Llarena li dona cinc dies perquè li mostri que ha demanat immunitat a Europa", Clara Ponsatí no va al Suprem, se'n va a Bèlgica i s'arrisca a tornar a ser detinguda si trepitja Espanya" o "El govern espanyol retreu a Ponsatí que té l'obligació de presentar-se davant de la justícia".
El problema, com sempre, és que ni els titulars ni els articles que els acompanyen no fan ni la més mínima reflexió sobre si les coses podrien o no ser diferents de com s'estan explicant.
La veritat, que fa ja temps que va deixar d'importar, és molt diferent i, en aquest cas, es tracta de presentar, a través del cas de la Clara, al conjunt dels independentistes com a antisistema, individus que només pretenen destruir Espanya.
Si ens donessin informació veraç, aquestes notícies haurien de reflectir que no existeix cap raó per la qual Clara s'hagi de presentar davant el Tribunal Suprem i, és més, que no existeix cap base legal perquè sigui requerit i menys encara per detenir-la. De fet, fa ja més d'un mes que va ser detinguda il·legalment, amb la intenció de portar-la davant de l'esmentat Tribunal. Si hi hagués una premsa una mica més objectiva, veuríem com la raó està del costat de la Clara i no dels qui pretenen que renunciï a uns drets que tant costa que siguin reconeguts. Intentaré anar per ordre.
Només un jutge preestablert per Llei pot ser competent per entendre sobre un assumpte, en aquest cas suposadament penal, i, per tant, no es tracta que qualsevol jutge es declari competent, sinó que realment existeixi una base legal per entendre que està legitimat per actuar i, per tant, que ho fa conforme a dret.
En el cas del Tribunal Suprem no és que com a defensor dels exiliats afirmi que no és el jutge preestablert per Llei per entendre els fets de l'1-O, ho ha dit el Tribunal de Justícia de la Unió Europea en sentència del 31 de gener de 2023 i ho va dir al mateix jutge Llarena en les "seves prejudicials", sentència que no només s'està incomplint sinó sobre la qual sembla haver planat una capa de silenci, arribant fins i tot a una mena d'ocultació sobre la seva existència i rellevància.
No existeix cap norma que atribueixi al Tribunal Suprem la capacitat, competència, per entendre de les causes en contra de cap eurodiputat, sigui independentista o no, i això és una cosa que fins i tot el mateix Tribunal Suprem reconeix.
No hi ha ningú més a favor del sistema, simplement som a favor d'un en el qual aquesta mena de coses no passin, on ningú no pugui utilitzar el dret i els instruments de l'Estat per perseguir les idees i els seus oponents, i on tots ens sentim segurs i gaudim d'un espai de llibertat i seguretat jurídica en el qual puguem assenyalar qui són els autèntics antisistema.
Però no només es tracta que el jutge que la reclama sigui el predeterminat per Llei, sinó que, a més, haurà de complir altres requisits previs per a poder citar —també per a ordenar detenir— una persona que compta amb immunitat: necessitarà comptar amb la prèvia autorització d'aquest concret Parlament per procedir en contra seu i, en aquest cas, el Jutge Llarena no compta amb l'autorització parlamentària —suplicatori— per actuar en contra de la Clara per un presumpte delicte de desobediència, perquè la que té no només està cautelarment suspesa, sinó que era per a una altra cosa, un altre delicte i finalitat (continuar l'execució d'una ordre europea de detenció i lliurament que fa escassos 4 mesos el mateix Llarena va deixar sense efecte).
Com si l'anterior no fos prou, els fets pels quals se la pretén conduir a la seva presència —una presumpta desobediència— s'haurien produït l'octubre de 2017; doncs bé, en dret penal hi ha una institució denominada prescripció que impedeix perseguir —en aquest cas un delicte de desobediència— quan hagin transcorregut més de cinc anys des que suposadament es va produir i sense que el procediment es dirigeixi en contra d'aquesta persona o, havent-ho fet, se la deixés de perseguir per aquest concret delicte.
A Clara se la va perseguir per desobediència des del 3 de novembre de 2017 fins al 5 de desembre de 2017, data en la qual el mateix jutge Llarena va deixar sense efecte —per primera vegada— la seva persecució per aquest presumpte delicte; el març de 2018, quan va dictar la citació de compareixença del procés, no va incloure tal delicte en contra de Clara. La prescripció, en aquest cas, es pot calcular amb els dits d'una mà.
Finalment, però no menys rellevant, a un eurodiputat només se'l pot detenir en delicte flagrant, que no és el cas i, a més, quan aquest concret eurodiputat hagi sol·licitat la defensa de la seva immunitat —com ha fet Clara— i és un fet públic i notori, el jutge que el reclami haurà de suspendre el procediment i sol·licitar del Parlament Europeu l'oportuna autorització. Això tampoc no ha succeït en aquest cas.
Si es comparen aquests arguments amb les múltiples notícies aparegudes sobre el comportament de la Clara, veurem que cap esmenta aquests temes que, a més, són la base per poder entendre que cap ciutadà no pot ser obligat a presentar-se, ni lliurar-se quan s'està davant una actuació que pugui ser considerada legal i, per tant, legítima.
Sens dubte aquí, una vegada més, qui estem defensant el sistema, l'estat de dret i patint les conseqüències d'això acabem sent qualificats d'antisistema, però quan passen aquestes coses sempre em faig la mateixa pregunta: qui és realment antisistema?
Amb això passa com amb l'apropiació de termes com "constitucionalista" per definir, en realitat, els qui volen interpretar-la i interpretar el conjunt de l'ordenament i dirigir les nostres vides en vista de l'article 2: "La Constitució es fonamenta en la indissoluble unitat de la Nació espanyola, pàtria comuna i indivisible de tots els espanyols...".
Clara no només té el dret, crec que també el deure, de defensar l'estat de dret i la integritat del Parlament Europeu del qual forma part. A més, actua conforme a les lleis i la jurisprudència, que no és una cosa que sembli importar als cronistes del règim ni als qui creuen que confrontar-se equival a rendir-se.
A partir d'aquest exemple, quan algú us digui que som antisistema, la resposta ha de ser just la contrària; no hi ha ningú més a favor del sistema, simplement som a favor d'un en el qual aquesta mena de coses no passin, on ningú no pugui utilitzar el dret i els instruments de l'Estat per perseguir les idees i els seus oponents, i on tots ens sentim segurs i gaudim d'un espai de llibertat i seguretat jurídica en el qual, finalment, puguem assenyalar, sense embuts ni por de represàlies, qui són els autèntics antisistema.
Ara bé, si ser demòcrata, creure en l'estat de dret, en les institucions, en la igualtat davant de la Llei, en el dret de defensa i en uns principis que permeten a cadascú decidir el seu futur i el del seu país suposa ser antisistema, doncs és clar que ho som. Estem en contra d'un sistema que no ha aconseguit evolucionar, desprendre's dels atavismes de dècades de dictadura i en el qual la realitat continua transmetent-se en blanc i negre.