Al principi havíem de menjar-nos el torró de la Nit de Nadal ja amb govern fet. Llavors segurament el missatge de Felip VI hauria agradat a l'esquerra, irritant poc al nacionalisme i emprenyat i decebut a la dreta. No va poder ser i el missatge real va provocar més o menys els efectes previstos però al revés: irritació nacionalista, resignació a l'esquerra i, com més a la dreta, més entusiasme.
Després van habilitar les dates de desembre entre Sants Innocents i la Nit de Cap d'Any per veure si hi cabia la sessió d'investidura. Però tant han fet els socialistes el teatret i tan a pit s'han pres a l'Advocacia de l'Estat el seu paper d'anar redactant un document jurídic d'abast històric, no un simple text d'al·legacions que no hauria d'ocupar més de mitja dotzena de folis, que el temps se'ls ha escapat a tots com sorra entre els dits i ja no arribem a fer els raïms amb govern.
Després de dos ajornaments i una tercera cita a l'aire, potser va sent hora de començar a plantejar-se si la cosa està encallada i per desencallar-la convindria recórrer al vell truc que ha salvat tantes amistats i colles: l'amic invisible
El següent objectiu en aquesta cursa absurda contra el calendari nadalenc que s'ha marcat Pedro Sánchez rau ara a la nit de Reis. Els mags han de portar-nos or, encens, mirra i un govern. Encara que ja hi ha especulacions que posposen la investidura per a després de les festes, perquè en l'Advocacia de l'Estat ja van cap a l'Oscar i estiraran la pel·lícula fins al límit que els ha donat el director de la funció, Manuel Marchena. Després de dos ajornaments i una tercera cita a l'aire, potser va sent hora de començar a plantejar-se si la cosa està encallada i per desencallar-la convindria recórrer al vell truc que ha salvat tantes amistats i colles: l'amic invisible. A falta d'una idea millor, potser funciona començar a deixar-se regals sorpresa i desitjar-se coses bones en notes firmades per l'amic invisible.
Ni l'advocacia de l'Estat no necessita esgotar els terminis per respondre a una consulta que ja va resoldre el juny en el sentit fixat pel Tribunal Europeu i que no té mes recorregut, ni Esquerra pot pretendre, seriosament, que ens creguem que aquesta consulta s'ha convertit poc menys que en una d'aquestes sentències del Tribunal Suprem nord-americà que sentim citar en les pel·lícules i que van marcar un abans i un després en alguna qüestió capital. Per no parlar dels experts que pretenen explicar-nos que Oriol Junqueras ha perdut la immunitat que li acaba de reconèixer expressament la cort comunitària sense que ningú l'hi retiri o suspengui expressament; així que circulin, aquí no ha passat res i no hi ha res a veure.
Tot són excuses absurdes mentre el candidat Sánchez es parapeta a la Moncloa per amagar-se de la premsa, o la ministra de Defensa ha de sortir a desmentir que hi hagi inquietud a l'exèrcit pels pactes amb els catalans. Un espectacle simplement impossible de preveure als països amb els quals tant ens agrada comparar-nos, com França o Alemanya. Si demà Vox acusés Sánchez de satanisme i nigromància, sortiria un portaveu del govern a desmentir-ho oficialment. Trist estat aquell on els qui qüestionen la democràcia i els seus valors es passegen pels mitjans i les institucions com els aprofitats al pati de l'escola, mentre els qui diuen defensar la política només parlen quan els pregunten perquè prefereixen passar desapercebuts; no fos cas que calgui plantar-li cara a l'aprofitat.