Sí, ja sé que sembla que estem en campanya des de fa més temps del que podem recordar. Però facin-me cas, no es deixin enganyar. Això no deixa de ser un altre dels efectes secundaris d'aquesta política on tot s'ha tornat comunicació i gairebé res no continua sent fer política. Ens creiem la il·lusió que uns i altres es passen el dia provant d'agradar-nos, proporcionant-nos tota classe d'entreteniments i espectacles perquè viuen al dia de les enquestes i no els importa res i afecta més que una pertorbació, per mínima que sigui, en les corbes de popularitat i aprovació i en les projeccions electorals. Però únicament es tracta d'una al·lucinació producte de l'excés de màrqueting. Mentre ens entretenen amb les coses que amb prou feines ens afecten, els dictadors surten a coll dels seus familiars dels monuments públics, els pressupostos es continuen executant, els decrets es continuen aprovant i les sentències es continuen dictant i executant per a tot allò que realment ens hauria d'importar.
Tot el que els gururs i estrategs van pronosticar que sacsejaria i marcaria la campanya ja ha ocorregut. Comença ara, a matadegolla, la batalla pel control de l'agenda, la carrera per arribar primer als sentiments dels votants més fidels perquè vagin a les urnes i la pugna per decantar la decisió dels qui dubten o vacil·len per efecte d'aquesta campanya permanent en què s'ha convertit governar i que determinaran si voten i a qui en els propers dies; o sigui, la veritable campanya, la que decideix.
L'exhumació d'estat del dictador li ha donat a Pedro Sánchez l'oportunitat de canviar l'agenda i reprendre certa iniciativa, just en un moment quan les enquestes indiquen clars signes de fatiga de materials en els socialistes
Ja ha sortit la sentència, ja ha sortit el dictador de la Valle de los Caídos i ja han tingut els seus minuts de glòria els qui feien anys que esperaven una oportunitat per deslligar el cinquè genet de la violència a Catalunya. L'únic que no ha sortit encara és el Regne Unit de la UE, però aquí estem tan pendents de les nostres coses que només ens preocuparà quan comenci a afectar-nos directament en les nostres exportacions, en les nostres feines, en els estudis dels nostres fills o en la planificació de les vacances de Setmana Santa. El camp de joc està disposat, que comencin els jocs i les eleccions. Segons la demoscòpia, tres de cada deu votants estan valorant canviar la seva papereta i la majoria ho decidirà en les dues setmanes que venen, gairebé la meitat en els últims dos o tres dies.
L'exhumació d'estat del dictador –una altra nova i innovadora aportació espanyola a la gestió política– li ha donat a Pedro Sánchez l'oportunitat de canviar l'agenda i reprendre certa iniciativa, just en un moment en què les enquestes indiquen clars signes de fatiga de materials en els socialistes. A la seva esquerra s'han quedat desconcertats i vacil·lants, i han provat d'explicar-nos què els sembla bé i què els sembla malament al mateix temps. Per a Pablo Casado ha estat la pitjor de les notícies després de tres setmanes de créixer a base de deixar que Albert Rivera es pengi sol. A Vox li és igual Franco, Catalunya o la defensa de la paella: el seu discurs serveix per a tot perquè això és el millor de ser espanyol, que ho arregla tot.