La Junta Electoral Central ho tenia molt fàcil. Només havia de recolzar la decisió de la Junta Electoral Provincial de Barcelona, apartar de si aquest calze derivant tota decisió que la resolució del Suprem concedeixi o no fermesa a la condemna de Quim Torra. Ningú en el seu seny no li ho hauria retret. Molts estàvem segurs que així ho faria. Per seguretat jurídica, per prudència i per respecte al que constitueix la seva principal funció: vetllar perquè cap ciutadà no vegi limitats injustament els seus drets polítics. Ens animava, també, la mesura amb la qual la JEC s'havia comportat durant les eleccions de novembre, quan va abandonar aquell afany de justicier vigilant i l'ànsia de protagonisme que tant l'havien perjudicat des de 2015.

Però esperar sensatesa a Espanya comença a ser plorar. Una part de la JEC ha decidit tornar pel cam de la imprudència, buscant un protagonisme tan impropi com nociu per a la institució. La decisió de destituir Torra com a diputat, sense que la sentència que l'inhabilita tingui encara caràcter ferm, s'ha adoptat després de més de quatre hores de debat i per l'exigua majoria de 7 a 6. Només aquesta dada hauria d'haver portat a un exercici de contenció per pur instint de supervivència de la institució. D'aquesta decisió, en surt una JEC partida per la meitat i seriosament feta malbé per complir la seva funció amb la credibilitat que exigeix. Si no és morta, agonitza.

La inhabilitació suposa la pena més dura que pot imposar-se contra els drets polítics d'un ciutadà. D'acord amb el principi d'intervenció mínima que orienta el nostre dret penal, s'ha d'aplicar com a últim recurs per protegir un bé superior i executar-se amb el mínim grau de violència i les màximes garanties. La raó sembla òbvia. La decisió de la JEC violenta els drets polítics de Torra sense que sapiguem gaire bé quin bé jurídic superior es protegeix, ja que no es tracta de fer complir una sentència ferma, només una interpretació molt discutible de la Llei Orgànica de Règim Electoral.

Em nego a creure que a la JEC ningú no hagi tingut en compte la imminent investidura de Pedro Sánchez i que hagi votat inhabilitar Torra pensant que treure'l de la presidència era la ultima bala per descarrilar el govern de coalició

Ningú no podrà tornar el mal irreparable causat als drets polítics de ciutadà Torra si, en el seu moment, el Suprem no dona fermesa a la seva condemna. La funció primordial de la JEC no rau a interpretar i executar les sentències d'uns tribunals sobrats d'instruments per executar-les per si mateixos. La seva funció primordial rau a garantir que ningú no es vegi privat o limitat a l'exercici dels seus drets polítics pel mitjà que sigui. La JEC ha fet exactament el contrari i per un només vot de diferència.

La interpretació de la LOREG que invoquen Vox, PP i Ciutadans i ha assumit la JEC per un sol vot de diferència conté massa condicionals per sustentar amb garanties una inhabilitació immediata. Assumeix que la JEC és part de l'administració pública, assumeix que es pot aplicar l'article 6.2.b de la LOREG i assumeix que s'ha de fer una aplicació automàtica i no taxativa de les seves conseqüències més lesives per a un ciutadà que encara no ha estat condemnat per una sentència ferma. L'exuberància de condicionals imposava una lectura restrictiva, no una de tan injustament extensiva.

Però la decisió de la JEC no només és injusta. Resulta, a més, bastant nècia ja que, amb una interpretació bastant menys frívola i més sòlida de la llei, res no impedeix el Parlament de mantenir en el seu càrrec el president ja que només l'òrgan legislatiu pot desposseir-lo de la seva condició presidencial i la normativa únicament estableix que ha de ser diputat en el moment de la seva elecció. Em nego a creure que en la JEC ningú no hagi tingut en compte la imminent investidura de Pedro Sánchez i que hagi votat inhabilitar Torra pensant que treure'l de la presidència era la ultima bala per descarrilar al govern de coalició. Si algú ho ha fet o ho ha pensat, no es pot ser més estúpid.