Tot continua fluint. Les negociacions entre ERC i el PSOE van tan malament que, els múltiples atalaiadors i guaites enviats per la plèiade d'actors mediàtics, econòmics i polítics que resen totes les nits a santa Rita perquè el pacte es frustri, només han pogut informar que el gran debat se centra en si s'investeix abans o després de Nadal i en unes declaracions inoportunes de Pedro Sánchez com volent dir "ens avenim i d'aquí no res ens mudem a un piset dins de la Constitució" demostrant que segurament suposa un gran encert per part seva haver après del gran Mariano Rajoy i acceptar que moltes vegades està més bé callat.

Per a escàndol de la majoria dels que ahir es van reunir a la Carrera de San Jerónimo per celebrar la Constitució, sembla clar que de l'hipotètic acord i de la investidura sortirà un procés de negociació política en i amb Catalunya. Només el Cel sap quin serà el final de tal procés però esperem que si més no impulsi una reforma constitucional que, almenys, impedeixi que algú pugui qualificar de constitucionalista la dreta extrema sense que li caigui la cara de vergonya.

Quedar-se fora d'un hipotètic procés de negociació implica un risc molt alt d'iniciar l'inexorable camí sense retorn cap a la irrellevància

En l'univers neoconvergent ho intueixen i els assalten els dubtes. Després de sermonejar durant setmanes els republicans per asseure's si més no a escoltar els socialistes sense tenir ja emparaulada la independència, allà tenim Laura Borràs sortint encantada de la seva primera reunió i revelant-nos el guió d'unes converses on, per descomptat, es pot parlar de tot. Potser a JxCAT augmenten els dubtes sobre què votar a la investidura i farien bé de pensar-s'ho amb calma.

Si hi ha acord, es produeix la investidura i s'obren negociacions que bé podrien acabar en una votació ciutadana, ja no estarà tan clar el rèdit electoral de quedar-se fora en unes eleccions catalanes que, segurament, se celebraran en l'arrencada de tals converses; sempre plens de bons desitjos i grans esperances. La majoria vota el que és útil, no vota per quedar-se al marge.

En un escenari de pacte i negociació els costos de votar en negatiu es disparen exponencialment. Convé recordar que, a diferència d'Esquerra, els vots i abstencions de JxCAT no són necessaris, ni per tirar endavant la investidura, ni tampoc per a la governabilitat. Quedar-se fora d'un hipotètic procés de negociació implica un risc molt alt d'iniciar l'inexorable camí sense retorn cap a la irrellevància.

A més, una cosa és posar-se xulo a les xarxes i a les ràdios assegurant que no hi ha cap problema a votar amb la ultradreta perquè la gent entén la diferència i una altra cosa és votar el mateix que la dreta extrema. Perquè no tremoli el pols cal ser del PP o de Cs. Que els ho preguntin a la CUP, que fa setmanes que anuncien molt decidides que hi votaran en contra sense tenir en compte qui més ho faci i aquesta mateixa setmana s'escandalitzaven perquè Vox hagi entrat a la mesa del Parlament mentre acusava els altres de permetre-ho votant amb ells.